Poesia, Part/Estrofa
1 NoEsQue | NO ÉS QUE JO CRIDE~ ~No és que jo cride,
2 NoEsQue | QUE JO CRIDE~ ~No és que jo cride, és que la terra brama, ~
3 NoEsQue | siga venturós, ~No és que jo cride, és que la terra brama.~ ~
4 DormDol, 2 | també les estrelles. ~I jo hi reste tot sol. ~
5 PerTuEs, 2 | eines ~puga també portar-hi jo els teus besos, amada. ~
6 PerTuEs, 4 | Per tu estic jo enutjat, no contra tu, ~
7 LaMeuaM, 2 | lències, ~i en acotxar-nos jo pensava ~que ells es menjaven
8 LaMeuaM, 6 | se li encorbà l’esquena, ~jo no ho sabia, que ella era
9 NitSub, 15 | feixuga la nit. ~M’adormiré jo també, doncs, germans. ~
10 Oda, 2 | silenciosament, ~mentre jo, enmig dels cims de ma vida, ~
11 Oda, 4 | 4~Oh, quina matèria sóc jo ~que la teua mirada em talla
12 Oda, 4 | ment oberta, ~puc descendir jo als teus misteris!... ~El
13 Oda, 6 | et calmarà la gana! ~On jo m’estenc, allí tens el teu
14 Danubi, II | matèria, veuen ~allò que jo no veig, si ho he de confessar. ~
15 Danubi, II | ells em guien el llapis ~i jo els sent i faig memòria. ~ ~ ~
16 Danubi, III| això és deixar de ser. Jo rage d’ells. «Veuràs, ~quan
17 Danubi, III| tan feble, així sóc fort, ~jo que recorde que sóc més
18 Danubi, III| reproduesc fent-me l’U animat! ~Jo sóc el món – tot el que
19 Danubi, III| hongaresos d’avui! ~...Jo vull treballar. És prou
20 Judit, 2 | havia renys entre els dos i jo encara ~ no em
21 Judit, 4 | Medites encara? Adorm-te, ~jo també dorm tot sol. Arrupeix-te ~
22 FaMolt, 11 | Què podria ~fer jo per ella i contra ella? ~
23 FaMolt, 14 | agitat per la mort ~i que jo haja de patir tot sol? ~
24 ArsPoet, 5 | Jo deixe enrere aquesta taverna
25 ArsPoet, 8 | Jo no em tape la boca litigant. ~
26 ArsPoet, 11| Açò dic jo: l’home encara no és gran. ~
27 Ressurt, 2 | Jo, que tombe guitat per un
28 PerFiHe, 4 | em repetien; malgrat que ~jo hauria volgut de cor acompanyar-los. ~
29 PerFiHe, 5 | així he viscut debades. ~Jo mateix ho comprove; però
30 PerFiHe, 6 | tempesta. ~Ridícul és que jo no haja fet mai ~més mal
|