Poesia,  Part/Estrofa

 1 Estiu,  1  |       fluida lleugeresa. ~Sacsa una brisa amb platejada ~calma
 2 Turba,  2  |         estira, es divideix com una ameba, ~i retrau els seus
 3 LaMeuaM,  1| somrient silenciosa ~i va seure una estona a la penombra – – ~
 4 LaMeuaM,  2|                    Dugué a casa una cassoleta ~del sopar de
 5 NitSub,  4 |       dins ~encara s’hi prepara una foscor més densa, ~pedestal
 6 NitSub,  6 |    tallers guarden el secret ~d’una lúgubre resurrecció. ~Un
 7 NitSub,  9 |       boca de la taverna vomita una llum estantissa, ~la finestra
 8 NitSub,  12|                  El magatzem és una barcassa encallada, ~la
 9 NitSub,  12|      encallada, ~la fundició és una xalana de ferro ~i el buidador
10 NitSub,  14|        esfilagarsada ~percala d’una corda, i de la vida ~la
11 NitSub,  14|      que llampega ressonant, ~– una espasa brunzent per a la
12 ALaVora,  3|       així. ~Gent nova, eixam d’una altra espècie. ~Pronunciem
13 ALaVora,  5|     tota obra humana brunz ~com una viola. ~
14 ALaVora,  8|         Mireu com ha esdevingut una fera ~la màquina fidel! ~
15 Elegia,  3 |         la ~al pati abandonat d’una fàbarica. ~Per esglaons
16 Elegia,  4 |        de vegades de les dunes ~una mica d’arena... i a voltes
17 Elegia,  4 |          Herba groga floreix en una olla de ferro. ~
18 Oda,  3    |        sabor, com el silenci en una gruta, ~dins de la meua
19 Oda,  4    |         cos? ~I, com el verb en una ment oberta, ~puc descendir
20 Oda,  4    |     intestins, ~i l’escòria rep una vida complida ~en els pous
21 Oda,  4    |       brilla un sol, s’ennuvola una aurora boreal – ~en la teua
22 Danubi,  I |        moll, ~veia com marinava una corfa de síndria. ~A penes
23 Danubi,  I |         pluja prolongada ~des d’una cova, així vaig mirar l’
24 Danubi,  I |      vaig mirar l’horitzó: ~com una pluja indiferent, eterna,
25 Danubi,  I |   corria. I com infant al si ~d’una mare fèrtil i abstreta, ~
26 FaMolt,  5 |                              És una doble càrrega ~i un tresor
27 FaMolt,  22|      nois, ~que us destruïu per una dona, ~no us ho calleu:
28 ArsPoet,  3|        l’escuma, graciosa naix ~una assenyada conversació. ~
29 PerFiHe,  2|             La terra em rep com una vidriola. ~Ja no calen (