Poesia, Part/Estrofa
1 DormDol, 1 | martell ~I el carrer ~I ara hi ha aquest silenci. ~Ja fa
2 DormDol, 2 | també les estrelles. ~I jo hi reste tot sol. ~
3 PerTuEs, 2 | talladors de pals amb els pals hi vindran en files atapeïdes, ~
4 PerTuEs, 3 | cap cot cobert de farina m’hi posen ~i em duen lentament
5 Estiu, 1 | calma el bedoll i el cel s’hi bressa. ~
6 Estiu, 3 | Suaus bombolles hi pul·lulen. ~Sagnants maduixes
7 Turba, 1 | muntanyes, el seu pa, ~ni hi cabria com boira la beguda ~
8 NitSub, 3 | encén un poc de lluna perquè hi creme. ~
9 NitSub, 4 | però a dins ~encara s’hi prepara una foscor més densa, ~
10 NitSub, 6 | el vigilant supersticiós ~hi veu fantasmes, ràpids senyals
11 NitSub, 9 | perboca un toll; ~a dins, s’hi balanceja un llum ofegat, ~
12 NitSub, 9 | balanceja un llum ofegat, ~només hi vetla un jornaler. ~El taverner
13 ALaVora, 1 | rats-penats, ~i va sedimentant-s’hi com el guano ~fort, gros. ~
14 ALaVora, 2 | allò que va petrificant-s’hi. ~
15 ALaVora, 13| Bufem-hi! Amunt el cor, ~que hi fumege, allà dalt! ~
16 ALaVora, 15| sutja, ~i va sedimentant-s’hi com el guano ~fort, gros. ~
17 Elegia, 1 | davall el cel de plom, ~hi sura la meua ànima ~arran
18 Elegia, 1 | ànima ~arran de terra. ~Hi sura, però no aixeca el
19 Elegia, 3 | dels quals tots els trets s’hi deformen? ~
20 Elegia, 4 | aquest voraç ~ordre moral. ~T’hi reconeixes? Ací les ànimes ~
21 Elegia, 5 | de quina consciència ~t’hi atrau i t’hi arrossega perquè
22 Elegia, 5 | consciència ~t’hi atrau i t’hi arrossega perquè el paisatge
23 Elegia, 5 | i quin ric sofriment ~t’hi empeny? ~Així torna a la
24 Danubi, II | sobte. ~Un instant, i s’hi suma completament el temps ~
25 Judit, 2 | havien premut, ~quan no hi havia renys entre els dos
26 FaMolt, 3 | sinó també necessitat t’hi empeny – ~
27 FaMolt, 8 | Però mira, hi hagué ~dona que va comprendre
28 ArsPoet, 3 | deu és bella – capbussar-s’hi tot! ~Mentre s’abracen calma
29 ArsPoet, 8 | meua queixa. ~El segle m’hi contempla, protector: ~el
|