Poesia, Part/Estrofa
1 NoEsQue | tot just eixit del forn, ~Tu, pobret, pobret meu. ~Filtra’
2 NoEsQue | Debades el teu rostre en tu mateix enfonses, ~Només
3 PerTuEs | PER TU ESTIC ENUTJAT, NO CONTRA
4 PerTuEs | ESTIC ENUTJAT, NO CONTRA TU~ ~
5 PerTuEs, 3| futur, ~si vols, no vindré a tu sinó després de la victòria
6 PerTuEs, 4| Per tu estic jo enutjat, no contra
7 PerTuEs, 4| estic jo enutjat, no contra tu, ~mira, estreny-me la mà,
8 Elegia, 3 | la humida foscor. ~Respon tu – ~ets d’ací? ~¿Ets d’ací,
9 Elegia, 5 | Saps tu ~la despullada joia de quina
10 Elegia, 5 | veritat ~només ací pots tu riure o plorar. ~Només ací
11 Elegia, 5 | Només ací pots posseir-te tu mateixa, ~oh ànima! Açò
12 Oda, 2 | 2~Oh com t’estime, a tu ~que has assolit de fer
13 Oda, 2 | cor ~i l’univers sencer. ~Tu, com la cataracta fuig del
14 Oda, 3 | en la meua ment, ~i allí tu, bella, amada imatge, ~omplis
15 Oda, 3 | oïda em romans, callada, tu. ~Les estrelles es cremen
16 Oda, 3 | estrelles es cremen i cauen; ~tu, en canvi, t’aturares als
17 Oda, 4 | aixequen ondulants turons en tu, ~en tu titil·len constel·
18 Oda, 4 | ondulants turons en tu, ~en tu titil·len constel·lacions, ~
19 Oda, 5 | coàguls de sang, ~cauen vers tu ~aquestos mots. ~Quequeja
20 Oda, 5 | milions d’éssers humans, ~tu, única, bressol ~suau, robusta
21 Oda, 5 | tàlem viu, ~acull-me en tu!... ~(Que és alt el cel,
22 Judit, 1 | l’estufa, la trasllades tu sola, ~ com en
23 Judit, 2 | no em sentia sens tu. ~
24 FaMolt, 7 | envers ta pròpia mare, tu, valent! ~
25 ArsPoet, 6| Menja tu, beu, fes abraçades, dorm! ~
26 ArsPoet, 6| abraçades, dorm! ~Amida’t tu amb l’univers sencer! ~Ni
27 Ressurt, 6| Si tu no m’apallisses, ~m’aguantaré
28 Ressurt, 6| enfrontaré a la teua absència, ~tu, que tens rostre humà! ~ ~
|