Poesia, Part/Estrofa
1 NoEsQue | dimoni ha enfollit, ~Amaga’t en el fons net dels ullals, ~
2 NoEsQue | tot en el vidre, ~Oculta’t al darrere dels fulgors
3 NoEsQue | els insectes, ~Oh, amaga’t en el pa tot just eixit
4 NoEsQue | pobret, pobret meu. ~Filtra’t amb el fresc xàfec en la
5 PerTuEs, 3| Ni t'adones que em drece, quan
6 PerTuEs, 4| mira, estreny-me la mà, que t’alça en alt en els meus
7 PerTuEs, 4| alt en els meus somnis, ~t’enfortesca la meua ira,
8 Turba, 3 | Món, t’engoleix la turba! ~Del
9 Elegia, 2 | de la realitat, ~esguarda’t ací baix, ~contempla el
10 Elegia, 3 | ací? ~¿Ets d’ací, que no t’abandona mai ~el greu desig ~
11 Elegia, 4 | aquest voraç ~ordre moral. ~T’hi reconeixes? Ací les ànimes ~
12 Elegia, 5 | joia de quina consciència ~t’hi atrau i t’hi arrossega
13 Elegia, 5 | consciència ~t’hi atrau i t’hi arrossega perquè el paisatge
14 Elegia, 5 | i quin ric sofriment ~t’hi empeny? ~Així torna a
15 Oda, 2 | 2~Oh com t’estime, a tu ~que has assolit
16 Oda, 2 | la terra i el cel, ~que t’estime, dolça madrastra
17 Oda, 3 | 3~T’estime com un nen vol a
18 Oda, 3 | silenci s’estima la fondària, ~t’estime com les sales volen
19 Oda, 3 | els cossos el descans! ~T’estime així com els mortals
20 Oda, 3 | instints, com àcids en metall, ~t’han gravat en la meua ment, ~
21 Oda, 3 | i cauen; ~tu, en canvi, t’aturares als meus ulls. ~
22 Oda, 6 | Tin la tovalla, eixuga’t! ~La carn s’està fregint,
23 Judit, 2 | estimada, ~ no t’havien premut, ~quan no
24 FaMolt, 2 | alhora que t’escalfes, ~fuges cap a la
25 FaMolt, 2 | cap a la dona per tal que ~t’emparen els seus braços,
26 FaMolt, 3 | sinó també necessitat t’hi empeny – ~
27 ArsPoet, 6| abraçades, dorm! ~Amida’t tu amb l’univers sencer! ~
28 Ressurt, 1| que el curs del no-res no t’arrossegue. ~
|