Poesia, Part/Estrofa
1 DormDol, 1 | tranquil·la. ~Els meus veïns es giten ~També els empedradors
2 PerTuEs, 1 | sol s’alça ~i la rosada es vincla des dels cabells
3 Estiu, 2 | gavarrera. ~La rosa enfurismada es vincla – ~roig, però encara
4 Turba, 2 | antenes inflades, ~s’estira, es divideix com una ameba, ~
5 LaMeuaM, 2 | acotxar-nos jo pensava ~que ells es menjaven tota l’olla – – ~
6 NitSub, 2 | Silenci, – – gairebé es dreça, feixuc, ~i s’arrossega,
7 NitSub, 3 | draps greixosos al cel ~es deté, sospira la nit; ~s’
8 NitSub, 14 | sòlida enclusa que no es trenca, ~mall que llampega
9 ALaVora, 6 | Des que es va formar ~el sistema solar, ~
10 ALaVora, 8 | arrebossat de les ciutats ~es desprén, i tombeja el cel. ~
11 ALaVora, 9 | és la nostra. La màquina ~es crià entre nosaltres. ~És
12 ALaVora, 13| dividida ~la tanca plora, es mareja i trontolla ~al buf
13 ALaVora, 13| nostre alé, ~tal com quan es desferma la tempesta. ~Bufem-hi!
14 Elegia, 4 | fixos, els erms turmentats. ~Es desprén de vegades de les
15 Oda, 1 | allò que s’ha perdut es congrega entorn meu, ~el
16 Oda, 1 | entorn meu, ~el meu cap ara es vincla, i em penja ~la mà. ~
17 Oda, 3 | estimen ~la vida, fins que es moren. ~Els teus gestos,
18 Oda, 3 | callada, tu. ~Les estrelles es cremen i cauen; ~tu, en
19 Oda, 4 | de fils finíssims ~que es nuguen i es desnuguen – ~
20 Oda, 4 | finíssims ~que es nuguen i es desnuguen – ~perquè les
21 Oda, 4 | en la teua substància es mou erràtica ~la inconscient
22 Oda, 5 | em donen nova vida, ja es preparen ~a emmudir per
23 Danubi, I | de la ciutat. ~De sobte es posà a gotinyar, ~però,
24 Danubi, III| mare, ~i mon pare i ma mare es parteixen en dos ~i així
25 FaMolt, 4 | dona ~fins que els llavis es tornen blancs. ~
26 FaMolt, 13 | La cultura ~es despulla de mi, com de la
27 PerFiHe, 5 | també la meua mort és vana. ~Es van riure de mi com d’un
|