Poesia, Part/Estrofa
1 NoEsQue | tot en el vidre, ~Oculta’t al darrere dels fulgors dels
2 PurDeC, 3 | ls compra, ~li’ls vendria al diable. ~Pur de cor, robaré ~
3 DormDol, 1 | han marxat amb pas lent. ~Al lluny la pedra ressonava
4 PerTuEs, 2 | vencedors, llançaran cap al cel el ~ [
5 PerTuEs, 3 | i em duen lentament fins al teu llit. ~
6 Turba, 4 | noies meues ~la turba. ~Tot al voltant, canons fumosos. ~
7 NitSub, 1 | interior; ~com el fossat al fons de l’aigua, ~la nostra
8 NitSub, 3 | I en draps greixosos al cel ~es deté, sospira la
9 NitSub, 5 | solcs dels telers, ~i fins al dematí, mentre cessa el
10 NitSub, 8 | feixuga ~la pols del camí. ~Al camí, un policia, un obrer
11 NitSub, 14 | el meu carbó, ~fumeja ací al meu cor, ~fon el ferro dins
12 ALaVora, 3 | el cabell ~se’ns adhereix al cap d’altra manera. ~Ni
13 ALaVora, 13| es mareja i trontolla ~al buf del nostre alé, ~tal
14 Elegia, 3 | obri la seua ombrel·la ~al pati abandonat d’una fàbarica. ~
15 Elegia, 4 | així com els solars tot al voltant ~ensomien abstrets
16 Oda, 1 | sopar. ~Acostume el meu cor al silenci. ~No és tan difícil – ~
17 Danubi, I | Com si hagués començat al meu cor el seu curs, ~era
18 Danubi, I | Danubi corria. I com infant al si ~d’una mare fèrtil i
19 Danubi, III| perquè sóc cada ancestre fins al germen primer – ~sóc l’Ancestre
20 Danubi, III| en aquest cor, que li deu al passat ~el plàcid futur –
21 FaMolt, 13 | com de la roba ~d’altres al benaurat amor – ~
22 FaMolt, 23 | capats a fi de ser ungits al jou, ~bramuleu-li: Fa molt
23 FaMolt, 28 | al vivent que fuig ~per dins
24 ArsPoet, 1 | riu nocturn s’enlairàs cap al cel. ~
25 ArsPoet, 2 | real ~amb cel escumejant al capdamunt. ~
26 ArsPoet, 8 | boca litigant. ~Li presente al saber la meua queixa. ~El
27 ArsPoet, 9 | en la porta d’un cinema, ~al vespre, el jovencell mal
|