Poesia,  Part/Estrofa

 1 NoEsQue     |            Amaga’t en el fons net dels ullals, ~Fon-te tot en el
 2 NoEsQue     |       vidre, ~Oculta’t al darrere dels fulgors dels diamants, ~
 3 NoEsQue     |           al darrere dels fulgors dels diamants, ~Sota les pedres
 4 PerTuEs,  1 |           la rosada es vincla des dels cabells d’aquells que mai
 5 LaMeuaM,  4 |            En lloc del joc sedant dels núvols, ~el baf, i, per
 6 NitSub,  5  |           és el fil ~en els solcs dels telers, ~i fins al dematí,
 7 NitSub,  13 |         El llapó dibuixa el mapa ~dels països de la misèria. ~I
 8 NitSub,  14 |          la tristor, oh nit! ~Nit dels pobres! Sigues el meu carbó, ~
 9 ALaVora,  12|          Amunt el cor, per damunt dels tallers! ~Un cor tan gran
10 Elegia,  2  |    tristesa ~condensada en el cor dels consirosos ~i la mescla ~
11 Elegia,  3  |           època ~i en els rostres dels quals tots els trets s’hi
12 Oda,  2     | silenciosament, ~mentre jo, enmig dels cims de ma vida, ~prop de
13 Oda,  4     |              perquè les cèl·lules dels teus humors en reculguen
14 Oda,  4     |        eixam ~i els bells arbusts dels teus pulmons frondosos ~
15 Oda,  4     |          del teu cos, pels túnels dels teus intestins, ~i l’escòria
16 Oda,  4     |   complida ~en els pous ardorosos dels teus ronyons fervents! ~
17 Danubi,  III|       vencen amb mi ~i el turment dels vençuts em fa patir. ~Árpád
18 Judit,  2   |                                   dels freds passats, quan encara
19 Ressurt,  5 |         llit, voltege com un mos ~dels mars tempestuosos d’escumejant