Poesia,  Part/Estrofa

 1 PerTuEs,  1|       senten ira, ~que mai la meua ira no et faça nosa, amada. ~
 2 PerTuEs,  4|      somnis, ~t’enfortesca la meua ira, i no et faça nosa,
 3 LaMeuaM    |                            LA MEUA MARE~ ~
 4 Elegia,  1 |      cel de plom, ~hi sura la meua ànima ~arran de terra. ~
 5 Elegia,  5 | mateixa, ~oh ànima! Açò és la meua pàtria. ~ ~
 6 Oda,  2    |       estime, dolça madrastra meua! ~  ~  ~
 7 Oda,  3    |   metall, ~t’han gravat en la meua ment, ~i allí tu, bella,
 8 Oda,  3    |     en una gruta, ~dins de la meua boca suspés en la fredor, ~
 9 Danubi,  I |       escoltava, absort en la meua sort, ~la remor de la superfície
10 FaMolt,  9 |   engalanant el meu dolor, la meua ansietat; ~
11 ArsPoet,  5|    vaig, i més enllà! ~Amb la meua ment lliure no fingesc ~
12 ArsPoet,  7|       la febre m’absorbeix la meua saba. ~
13 ArsPoet,  8|       Li presente al saber la meua queixa. ~El segle m’hi contempla,
14 Ressurt,  3|   Colpeja amb el teu llamp la meua mà. ~
15 PerFiHe    |           PER FI HE TROBAT LA MEUA PÀTRIA~  ~
16 PerFiHe,  1|       bé, per fi he trobat la meua pàtria, ~la meua terra,
17 PerFiHe,  1|    trobat la meua pàtria, ~la meua terra, on sense equivocar-se ~
18 PerFiHe,  5|     però ara ~sé que també la meua mort és vana. ~Es van riure