Poesia,  Part/Estrofa

 1 NoEsQue     |    esmolada d’un bri ~I ja seràs més gran que l’eix del món. ~     
 2 LaMeuaM,  5 |      trencà sa fràgil ~estatura, més i més magra – ~recordeu-vos-en,
 3 LaMeuaM,  5 |          fràgil ~estatura, més i més magra – ~recordeu-vos-en,
 4 NitSub,  4  |          s’hi prepara una foscor més densa, ~pedestal del silenci. ~
 5 NitSub,  6  |                                I més ellà, com un cementeri amb
 6 NitSub,  8  |          l’arbre derribat, ~i fa més feixuga ~la pols del camí. ~
 7 Elegia,  4  |   humanes ~i els parracs ~des de més opulents paisatges. ~A la
 8 Elegia,  4  | martiritzada per tal de traure’n més profit. ~Herba groga floreix
 9 Danubi,  I  |                  I~Assegut en la més baixa pedra del moll, ~veia
10 Danubi,  III|           jo que recorde que sóc més que molts, ~perquè sóc cada
11 Judit,  3   |                    Ara és la nit més llarga i silenciosa, el
12 Judit,  3   |   silenciosa, el món ~           més gran i perillós. ~Si cuses,
13 ArsPoet,  5 |            fins a la raó vaig, i més enllà! ~Amb la meua ment
14 Ressurt,  4 |         sóc tan càndid ~em crema més que infern. ~
15 PerFiHe,  3 |          de guerra ~i encara són més bells els anells d’or. ~
16 PerFiHe,  6 |          que jo no haja fet mai ~més mal del que m’han fet a
17 PerFiHe,  7 |  primavera i bell l’estiu, ~però més la tardor, i encara més ~
18 PerFiHe,  7 |          més la tardor, i encara més ~l’hivern, per a qui espera