1-fabri | facen-pura | qualq-zalan
Poesia, Part/Estrofa
1 Oda, 1 | 1~Assegut en un cingle reverberant
2 Oda, 2 | 2~Oh com t’estime, a tu ~que
3 Oda, 3 | 3~T’estime com un nen vol
4 Oda, 4 | 4~Oh, quina matèria sóc jo ~
5 Oda, 5 | 5~Com coàguls de sang, ~cauen
6 Oda, 6 | 6 ~(Cançó afegida)~(Se m’enduu
7 ALaVora, 7 | vosaltres ~sota les estrelles: ~abaixàrem l’esguard cap a terra. El
8 Elegia, 3 | ací? ~¿Ets d’ací, que no t’abandona mai ~el greu desig ~d’assemblar-te
9 Elegia, 3 | seua ombrel·la ~al pati abandonat d’una fàbarica. ~Per esglaons
10 Oda, 2 | fuig del propi soroll, ~m’abandones i corres silenciosament, ~
11 ArsPoet, 9 | vespre, el jovencell mal abillat. ~
12 FaMolt, 4 | per això abraça ~tot el qui troba dona ~
13 ArsPoet, 6 | Menja tu, beu, fes abraçades, dorm! ~Amida’t tu amb l’
14 Danubi, II | car cavaven, ~mataven, abraçaven, feien allò que cal. ~I
15 Ressurt, 6 | així m’enfrontaré a la teua absència, ~tu, que tens rostre humà! ~ ~
16 ArsPoet, 7 | vermelloses, ~la febre m’absorbeix la meua saba. ~
17 Danubi, I | A penes si escoltava, absort en la meua sort, ~la remor
18 Danubi, I | si ~d’una mare fèrtil i abstreta, ~les escumes jugaven gracioses ~
19 Elegia, 4 | tot al voltant ~ensomien abstrets i esquius ~cases altes que
20 Turba, 3 | Plèiades, ~el pou d’aigua abundant en la planura – – ~
21 Estiu, 4 | El meu tan breu estiu s’acaba. ~Se m’enduu el vent, matoll
22 Oda, 3 | Els meus instints, com àcids en metall, ~t’han gravat
23 NitSub, 9 | per les escales, ~plora. Aclama la revolució. ~
24 ALaVora, 14| Fins quan s’aclaresca ~la nostra meravellosa capacitat,
25 PerFiHe, 4 | jo hauria volgut de cor acompanyar-los. ~
26 PerFiHe, 4 | llarg. ~Però després se m’acostaren molts. ~Ets sol, em repetien;
27 Oda, 1 | calfor ~d’un dolç sopar. ~Acostume el meu cor al silenci. ~
28 LaMeuaM, 2 | ses excel·lències, ~i en acotxar-nos jo pensava ~que ells es
29 Oda, 3 | teus mots, ~els acullc com acull la terra allò que cau. ~
30 Oda, 5 | robusta tomba, tàlem viu, ~acull-me en tu!... ~(Que és alt el
31 Oda, 3 | somriures, els teus mots, ~els acullc com acull la terra allò
32 ALaVora, 3 | altrament, el cabell ~se’ns adhereix al cap d’altra manera. ~
33 PerTuEs, 3 | Ni t'adones que em drece, quan parle
34 FaMolt, 26 | remugueu amb mi, ~mentre ella s’adorm: Fa molt de mal. ~
35 Judit, 4 | Medites encara? Adorm-te, ~jo també dorm tot sol.
36 DormDol, 2 | que els arbres a la vora s'adormen ~I tot seguit els peixos ~
37 FaMolt, 21 | Homes adrets, ~caieu, destrosseu-vos ~
38 Oda, 6 | 6 ~(Cançó afegida)~(Se m’enduu el tren, i
39 Danubi, III| concertar per fi els nostres afers comuns, ~això és la nostra
40 Turba, 2 | com la pasta del pa, ~s’agita, s’infla, ~la turba. ~Espessa
41 FaMolt, 14 | que ella em contemple agitat per la mort ~i que jo haja
42 Ressurt, 6 | Si tu no m’apallisses, ~m’aguantaré l’alé per a matar-me ~i
43 Danubi, I | el passat, tan bigarrat ahir. ~El Danubi corria. I com
44 NitSub, 10 | rígides són ~les cruixidores aigües. ~Corre el vent com un gos
45 LaMeuaM, 4 | baf, i, per a un canvi d’aires, ~la llavanera té les golfes – – ~
46 FaMolt, 18 | Innocents, ~xiscleu aixafats per les botes ~i digueu-li:
47 Elegia, 1 | terra. ~Hi sura, però no aixeca el vol. ~
48 Oda, 4 | teus ronyons fervents! ~S’aixequen ondulants turons en tu, ~
49 Estiu, 3 | trontolleja l’espiga. ~S’ajup el temperi en les branques. ~
50 Oda, 5 | Que és alt el cel, a l’alba! ~En els seus minerals lluen
51 Danubi, I | martellejant, cavant o alçant-se un sostre, ~saltava, s’estirava,
52 ALaVora, 11| els fills de la matèria. ~Alceu el nostre cor! Pertany ~
53 ArsPoet, 4 | d’imatges confegides i d’alcohol. ~
54 ALaVora, 1 | vola la sutja amb blanes ales ~com petits rats-penats, ~
55 Oda, 4 | vivents, ~l’insecte, ~l’alga, ~la bondat i la crueltat; ~
56 Elegia, 4 | voltes revola, brunzent, ~alguna mosca blava, verda o negra, ~
57 Ressurt, 4 | o bé la teua gràcia, ~m’alliçonen a colps: pecat és la innocència! ~
58 DormDol, 2 | no murmura i lentament s’allunya. ~Tan lentament que els
59 Elegia, 4 | abstrets i esquius ~cases altes que teixeixen ~un ràpid
60 NoEsQue | Només podràs llavar-lo en altre rostre. ~Esdevingues l’aresta
61 PurDeC, 1 | ni sudari, ~ni besada, ni amant. ~
62 Turba, 2 | estira, es divideix com una ameba, ~i retrau els seus altres
63 Elegia, 2 | silenci apàtic de la misèria, ~amenaçant i pidolant, ~dilueix lentament
64 ArsPoet, 6 | beu, fes abraçades, dorm! ~Amida’t tu amb l’univers sencer! ~
65 PerFiHe, 3 | Ni aquell anell de ferro on fou gravada ~
66 PerFiHe, 3 | encara són més bells els anells d’or. ~
67 FaMolt, 20 | Dones que aneu ~gràvides, avorteu ~i ploreu-li:
68 ALaVora, 9 | entre nosaltres. ~És un animal mans. Hala, crideu-la! ~
69 Danubi, III| em reproduesc fent-me l’U animat! ~Jo sóc el món – tot el
70 FaMolt, 9 | engalanant el meu dolor, la meua ansietat; ~
71 Turba, 2 | primària, ~desplega les antenes inflades, ~s’estira, es
72 Ressurt, 6 | Si tu no m’apallisses, ~m’aguantaré l’alé per
73 Elegia, 2 | mitjanceres, ~el silenci apàtic de la misèria, ~amenaçant
74 FaMolt, 6 | és tan apàtrida ~com és indefensa la fera ~
75 Judit, 3 | perillós. ~Si cuses, no apedaces ja la nostra flassada compartida, ~
76 NitSub, 14 | Imatge del teu vent humit, apegalós, ~és l’onejar de llençols
77 ALaVora, 11| alça. ~Només pot posseir aqueixa força ~qui és ple de nosaltres. ~
78 NitSub, 8 | penombra, ~en el fullam de l’arbre derribat, ~i fa més feixuga ~
79 Oda, 4 | reculguen l’eixam ~i els bells arbusts dels teus pulmons frondosos ~
80 NitSub, 6 | ellà, com un cementeri amb arcades, ~fàbriques de ferro, de
81 Oda, 6 | trobaré, ~potser el meu ardent rostre s’enfredarà, ~potser
82 Ressurt, 5 | escumejant saliva. ~Sóc ja ardit per a tot; ~res, però, té
83 Oda, 4 | vida complida ~en els pous ardorosos dels teus ronyons fervents! ~
84 NoEsQue | altre rostre. ~Esdevingues l’aresta esmolada d’un bri ~I ja
85 ALaVora, 6 | l’indestructible: ~fam, armes, fanatisme i còlera ~devastaren
86 Danubi, III| dels vençuts em fa patir. ~Árpád i Zalán, Werböczi i Dózsa – ~
87 Elegia, 1 | hi sura la meua ànima ~arran de terra. ~Hi sura, però
88 NitSub, 6 | lúgubre resurrecció. ~Un gat arrapinya la tanca ~i el vigilant
89 ALaVora, 8 | un toll, ~quan salta, l’arrebossat de les ciutats ~es desprén,
90 NitSub, 8 | les orelles com un gat cap arrere; ~cada fanal li és un tomb. ~
91 ArsPoet, 10| metrallar els meus rims tot arreu. ~
92 Danubi, III| tàtar, eslovac, romanés, s’arrombollen ~en aquest cor, que li deu
93 NitSub, 13 | brosses, ~i paper. Com voldria arrossegar-se! S’estremeix ~i no té força
94 Ressurt, 1 | el curs del no-res no t’arrossegue. ~
95 Judit, 1 | ja cal encendre el foc. ~Arrossegues l’estufa, la trasllades
96 Judit, 4 | jo també dorm tot sol. Arrupeix-te ~ i no em tingues
97 ArsPoet | ARS POETICA~ ~
98 Oda, 4 | misteris!... ~El teu rec arterial, com els rosers, ~tremola
99 Elegia, 4 | vidre ~incrustats en el fang assecat miren ~amb ulls opacs, fixos,
100 Elegia, 3 | abandona mai ~el greu desig ~d’assemblar-te als altres miserables, ~
101 ArsPoet, 3 | escuma, graciosa naix ~una assenyada conversació. ~
102 NitSub, 3 | deté, sospira la nit; ~s’asseu a la vora de la ciutat. ~
103 Oda, 2 | t’estime, a tu ~que has assolit de fer parlar alhora ~la
104 Turba, 5 | camperols, ~no els llastima l’astúcia burgesa, ~trepitjada per
105 PerTuEs, 2 | pals hi vindran en files atapeïdes, ~i els sis milions de metal·
106 Elegia, 4 | mosca blava, verda o negra, ~atreta per les deixes humanes ~
107 Oda, 3 | cauen; ~tu, en canvi, t’aturares als meus ulls. ~El teu sabor,
108 Turba, 5 | per un milió de peus, – ~au! turba, avant! avant! ~ ~
109 Oda, 4 | brilla un sol, s’ennuvola una aurora boreal – ~en la teua substància
110 Turba, 4 | s’enduu els bancs, ~els autos, les gàbies, ~els cascos,
111 Turba, 1 | turba, ~bosc immens que s’avança, ~si s’atura, té arrels
112 Oda, 3 | nen vol a sa mare, ~com l’avenc en silenci s’estima la fondària, ~
113 FaMolt, 20 | Dones que aneu ~gràvides, avorteu ~i ploreu-li: Fa molt de
114 LaMeuaM, 4 | sedant dels núvols, ~el baf, i, per a un canvi d’aires, ~
115 Danubi, I | I~Assegut en la més baixa pedra del moll, ~veia com
116 NitSub, 9 | perboca un toll; ~a dins, s’hi balanceja un llum ofegat, ~només hi
117 FaMolt, 21 | caieu, destrosseu-vos ~i balbucegeu-li: Fa molt de mal. ~
118 Turba, 4 | arrossega! ~i també s’enduu els bancs, ~els autos, les gàbies, ~
119 Oda, 6 | tèbia, ja pots prendre el bany! ~Tin la tovalla, eixuga’
120 NitSub, 2 | damunt d’ell, un trosset de barandat ~medita si restar-hi o si
121 NitSub, 12 | El magatzem és una barcassa encallada, ~la fundició
122 ArsPoet, 10| I allí on batallons de malfactors ~van contra
123 ALaVora, 12| fum, ~qui ha escoltat com bategaven ~les fondes galeries de
124 Oda, 5 | perdut. ~Sent grinyolar i batre damunt meu ~el meu cor.) ~ ~ ~
125 ArsPoet, 2 | llet de les faules, ~car bec a grans glopades món real ~
126 Estiu, 1 | amb platejada ~calma el bedoll i el cel s’hi bressa. ~
127 Turba, 1 | ni hi cabria com boira la beguda ~i, amb tantes boires com
128 PerFiHe, 3 | ferro on fou gravada ~tanta bellesa: terra, dret, món nou. ~–
129 PurDeC, 4 | mortífera ~sobre el meu cor bellíssim. ~ ~
130 FaMolt, 10 | com el xiquet ~que bellugueja el sonall entre els dits, ~
131 LaMeuaM, 6 | somiava que duia un davantal ben net ~i llavors el carter
132 Oda, 4 | seues pròpies glòries! ~Benauradament passa la matèria eterna ~
133 FaMolt, 13 | de la roba ~d’altres al benaurat amor – ~
134 Elegia, 4 | para la taula també ací ~la beneïda mare terra, ~martiritzada
135 Oda, 4 | teua matriu faça un fruit beneït. ~El sòl sensible del teu
136 PurDeC, 1 | bressol, ni sudari, ~ni besada, ni amant. ~
137 PerTuEs, 2 | també portar-hi jo els teus besos, amada. ~
138 ArsPoet, 6 | Menja tu, beu, fes abraçades, dorm! ~Amida’
139 Danubi, I | esblaimat el passat, tan bigarrat ahir. ~El Danubi corria.
140 ALaVora, 1 | crepuscle ~vola la sutja amb blanes ales ~com petits rats-penats, ~
141 NitSub, 9 | El taverner somnoleja, bleixant, ~ell li mostra les dents
142 Turba, 1 | la beguda ~i, amb tantes boires com cobreixen monts, ~la
143 Estiu, 3 | Suaus bombolles hi pul·lulen. ~Sagnants
144 Oda, 4 | l’insecte, ~l’alga, ~la bondat i la crueltat; ~brilla un
145 Estiu, 2 | la vespa, ve, m’olora, ~boneix, se’n va a la gavarrera. ~
146 PerTuEs, 3 | uneixen els flequers llurs bones pales, amb què llancen el
147 Oda, 4 | sol, s’ennuvola una aurora boreal – ~en la teua substància
148 Turba, 1 | per un ferro. ~La turba, ~bosc immens que s’avança, ~si
149 FaMolt, 18 | xiscleu aixafats per les botes ~i digueu-li: Fa molt de
150 FaMolt, 23 | Bous i cavalls ~capats a fi de
151 Turba, 3 | Malda per prendre, estira el braç quant pot ~vers granja,
152 FaMolt, 23 | fi de ser ungits al jou, ~bramuleu-li: Fa molt de mal. ~
153 Judit, 4 | Cremen fredes estrelles entre brancatges d’arbres nus. ~
154 Estiu, 3 | S’ajup el temperi en les branques. ~
155 Estiu, 1 | el bedoll i el cel s’hi bressa. ~
156 Danubi, I | moviment. ~I com ma mare, em bressolava, contant contes, ~i rentava
157 Estiu, 4 | El meu tan breu estiu s’acaba. ~Se m’enduu
158 NoEsQue | Esdevingues l’aresta esmolada d’un bri ~I ja seràs més gran que
159 Oda, 4 | sensible del teu ventre ~és brodat de menudes ~arrels, de fils
160 Estiu, 3 | Sagnants maduixes en l’arena, ~brogint trontolleja l’espiga. ~S’
161 NitSub, 13 | parracs en les esparracades brosses, ~i paper. Com voldria arrossegar-se!
162 Oda, 4 | etern corrent, per tal ~que broten flors d’amor en el teu rostre ~
163 ALaVora, 5 | sentit ~de tota obra humana brunz ~com una viola. ~
164 FaMolt, 9 | entre els vius. Em sent brunzir el cap, ~engalanant el meu
165 Danubi, I | contes, ~i rentava la roba bruta de la ciutat. ~De sobte
166 NitSub, 14 | és l’onejar de llençols bruts, ~oh nit! ~Penges del cel,
167 ALaVora, 13| es mareja i trontolla ~al buf del nostre alé, ~tal com
168 ALaVora, 13| es desferma la tempesta. ~Bufem-hi! Amunt el cor, ~que hi fumege,
169 LaMeuaM, 4 | Per a muntanya, la de la bugada! ~En lloc del joc sedant
170 LaMeuaM, 3 | aviat morí, ~perquè les bugaderes aviat moren, ~els tremolen
171 NitSub, 12 | una xalana de ferro ~i el buidador somia un nadó roig ~en els
172 Elegia, 4 | Ací les ànimes ~esperen, buides, un futur construït, ~bell,
173 ALaVora, 4 | creat ~tot llançant-nos bullents i violents ~dins els motles
174 NitSub, 9 | paret, ~la seua pena puja bullint per les escales, ~plora.
175 Turba, 5 | no els llastima l’astúcia burgesa, ~trepitjada per un milió
176 ALaVora, 5 | Després de clergues, soldats, burgesos, ~així hem esdevingut per
177 ALaVora, 3 | Pronunciem el mot altrament, el cabell ~se’ns adhereix al cap d’
178 Turba, 1 | muntanyes, el seu pa, ~ni hi cabria com boira la beguda ~i,
179 FaMolt, 21 | Homes adrets, ~caieu, destrosseu-vos ~i balbucegeu-li:
180 FaMolt, 19 | Gossos fidels, ~caigueu sota les rodes ~i lladreu-li:
181 PerFiHe, 2 | com una vidriola. ~Ja no calen (que n’és, de lamentable!) ~
182 Oda, 1 | del jove estiu, com la calfor ~d’un dolç sopar. ~Acostume
183 FaMolt, 5 | i un tresor doble, que calga estimar. ~Qui estima i no
184 FaMolt, 3 | No sols atrau ~el si càlid i tou, no sols desig, ~sinó
185 Oda, 3 | sorollosos; ~en l’oïda em romans, callada, tu. ~Les estrelles es cremen
186 FaMolt, 22 | per una dona, ~no us ho calleu: Fa molt de mal. ~
187 Oda, 6 | carn s’està fregint, et calmarà la gana! ~On jo m’estenc,
188 Estiu, 1 | Plana daurada, calta en flor, ~prat de fluida
189 LaMeuaM, 3 | moren, ~els tremolen les cames de la càrrega ~i el cap
190 ArsPoet, 8 | contempla, protector: ~el camperol, tot llaurant, pensa en
191 Turba, 5 | Visca els obrers, els camperols, ~no els llastima l’astúcia
192 NitSub, 13 | la misèria. ~I allà pels camps erms, ~parracs en les esparracades
193 Ressurt, 4 | innocència! ~Car ser com sóc tan càndid ~em crema més que infern. ~
194 Turba, 4 | turba. ~Tot al voltant, canons fumosos. ~La palleta destorba
195 DormDol, 3 | Estic cansat de tant de treballar ~M'
196 FaMolt, 16 | a mi ~em pagaran el meu cant dolorós ~i em fa companyia
197 Oda, 2 | prop de la llunyania, cante, xiscle, ~tot topetant amb
198 Oda, 4 | teus pulmons frondosos ~canten les seues pròpies glòries! ~
199 ALaVora, 14| aclaresca ~la nostra meravellosa capacitat, l’ordre ~amb què la ment
200 FaMolt, 23 | Bous i cavalls ~capats a fi de ser ungits al jou, ~
201 ArsPoet, 3 | La deu és bella – capbussar-s’hi tot! ~Mentre s’abracen
202 ArsPoet, 2 | real ~amb cel escumejant al capdamunt. ~
203 LaMeuaM, 5 | atura planxa en mà. ~El capital trencà sa fràgil ~estatura,
204 Oda, 6 | la tovalla, eixuga’t! ~La carn s’està fregint, et calmarà
205 DormDol, 1 | pura. ~I el martell ~I el carrer ~I ara hi ha aquest silenci. ~
206 Turba, 3 | dents picades ~són corbat carreró d’inquilinats. ~Malda per
207 LaMeuaM, 6 | davantal ben net ~i llavors el carter la saludava – – ~ ~
208 LaMeuaM, 2 | Dugué a casa una cassoleta ~del sopar
209 Turba, 4 | autos, les gàbies, ~els cascos, els cavalls, ~les espases
210 Elegia, 4 | ensomien abstrets i esquius ~cases altes que teixeixen ~un
211 LaMeuaM, 2 | Dugué a casa una cassoleta ~del sopar de ses excel·
212 Oda, 2 | univers sencer. ~Tu, com la cataracta fuig del propi soroll, ~
213 PerTuEs, 2 | fuents, on potser he de caure, ~els talladors de pals
214 ALaVora, 10| ja veiem que aviat ~tots caureu de genolls ~resant-li, a
215 Ressurt, 2 | que tombe guitat per un cavall ~fins gairebé confondre’
216 Danubi, I | llimant, martellejant, cavant o alçant-se un sostre, ~
217 Danubi, II | allò que ells no veien, car cavaven, ~mataven, abraçaven, feien
218 PerTuEs, 2 | cor dringant. ~Dessota la celest tempestat de les eines ~
219 NitSub, 6 | I més ellà, com un cementeri amb arcades, ~fàbriques
220 Danubi, I | corrent del temps, ~com cementeris de trontolladissos túmuls. ~ ~ ~
221 NitSub, 5 | i fins al dematí, mentre cessa el treball, ~les màquines
222 NitSub, 6 | fàbriques de ferro, de ciment, de grampons. ~Ressonants
223 Oda, 2 | mentre jo, enmig dels cims de ma vida, ~prop de la
224 PerFiHe, 2 | lamentable!) ~aquells quatre o cinc rals ~que ens queden de
225 ArsPoet, 9 | espera, en la porta d’un cinema, ~al vespre, el jovencell
226 Oda, 1 | 1~Assegut en un cingle reverberant estic. ~Vola
227 ALaVora, 8 | salta, l’arrebossat de les ciutats ~es desprén, i tombeja el
228 Oda, 5 | per a sempre. ~Però tots clamaran fins llavors – ~Escollida
229 FaMolt, 12 | són enlluernats pel dia clar. ~
230 ALaVora, 5 | Després de clergues, soldats, burgesos, ~així
231 Oda, 5 | 5~Com coàguls de sang, ~cauen vers tu ~
232 ALaVora, 2 | pluges ~renten la deformada coberta de llanda – ~del nostre
233 Turba, 1 | i, amb tantes boires com cobreixen monts, ~la turba no té pa. ~
234 Oda, 1 | veig rajar altra volta ~als codolets blancs i redons, ~les teues
235 Elegia, 4 | Ací reposes, ací, on la coixa tanca ~serva i vigila, tot
236 ALaVora, 6 | fam, armes, fanatisme i còlera ~devastaren les nostres
237 PurDeC, 4 | Seré pres i penjat, ~colgat en santa terra; ~creixerà
238 Ressurt, 3 | crits que no puc fer això! ~Colpeja amb el teu llamp la meua
239 Turba, 1 | com el qui obri els ulls ~colpejat per un ferro. ~La turba, ~
240 Ressurt, 4 | teua gràcia, ~m’alliçonen a colps: pecat és la innocència! ~
241 ArsPoet, 10| contra els meus poemes en columna, ~allí s’engeguen els tancs
242 Judit, 1 | Despulla els arbres la tardor, comença el fred, ~ ja
243 Danubi, I | del fons. ~Com si hagués començat al meu cor el seu curs, ~
244 FaMolt, 27 | renegat el que ella val. ~Per comoditat seua ha tret ~
245 NitSub, 8 | obrer parlant sol. ~Qualque company s’esmuny ~amb unes octavilles. ~
246 FaMolt, 16 | meu cant dolorós ~i em fa companyia la infàmia. ~
247 Judit, 3 | apedaces ja la nostra flassada compartida, ~ feta esquinçalls
248 Danubi, II | Un instant, i s’hi suma completament el temps ~que contemplen
249 Oda, 4 | i l’escòria rep una vida complida ~en els pous ardorosos dels
250 PurDeC, 3 | Si ningú no me’ls compra, ~li’ls vendria al diable. ~
251 FaMolt, 8 | mira, hi hagué ~dona que va comprendre aquestos mots, ~i, això
252 PerFiHe, 5 | viscut debades. ~Jo mateix ho comprove; però ara ~sé que també
253 Danubi, III| per fi els nostres afers comuns, ~això és la nostra feina;
254 ALaVora, 14| l’ordre ~amb què la ment concep ~la infinitud finida, ~les
255 Danubi, III| dissolent-la la memòria, ~i concertar per fi els nostres afers
256 Elegia, 2 | dilueix lentament la tristesa ~condensada en el cor dels consirosos ~
257 Elegia, 1 | trist paisatge, ~plenament condensant-se davall el cel de plom, ~
258 Oda, 4 | tremola incessantment. ~Ell condueix l’etern corrent, per tal ~
259 Danubi, II | ho he de confessar. ~Ens coneixem com la pena i la joia. ~
260 ArsPoet, 4 | estan embriagats ~d’imatges confegides i d’alcohol. ~
261 Ressurt, 2 | un cavall ~fins gairebé confondre’m amb la pols, ~jugue amb
262 Oda, 1 | allò que s’ha perdut es congrega entorn meu, ~el meu cap
263 Danubi, III| que s’envesteixen. ~Els conquistadors morts vencen amb mi ~i el
264 Elegia, 5 | despullada joia de quina consciència ~t’hi atrau i t’hi arrossega
265 ALaVora, 16| donat), ~preveu el futur conscient ~i construeix dins d’ell
266 Elegia, 2 | condensada en el cor dels consirosos ~i la mescla ~amb la de
267 Oda, 4 | en tu, ~en tu titil·len constel·lacions, ~llacs s’estremeixen,
268 Turba, 5 | el silenci! ~Ella és ~la construcció i el constructor, ~el sostre
269 Turba, 5 | és ~la construcció i el constructor, ~el sostre dalt i baix
270 ALaVora, 16| preveu el futur conscient ~i construeix dins d’ell mateix, tal com
271 Elegia, 4 | esperen, buides, un futur construït, ~bell, ferm, així com els
272 Danubi, I | ma mare, em bressolava, contant contes, ~i rentava la roba
273 Danubi, II | completament el temps ~que contemplen cent mil avantpassats amb
274 Danubi, I | em bressolava, contant contes, ~i rentava la roba bruta
275 ArsPoet, 3 | graciosa naix ~una assenyada conversació. ~
276 Elegia, 5 | arrossega perquè el paisatge et copse, ~i quin ric sofriment ~
277 Turba, 3 | seues dents picades ~són corbat carreró d’inquilinats. ~
278 NitSub, 14 | esfilagarsada ~percala d’una corda, i de la vida ~la tristor,
279 Danubi, I | veia com marinava una corfa de síndria. ~A penes si
280 Oda, 2 | propi soroll, ~m’abandones i corres silenciosament, ~mentre
281 FaMolt, 5 | Qui estima i no pot fer-se correspondre, ~
282 Danubi, I | bigarrat ahir. ~El Danubi corria. I com infant al si ~d’una
283 Oda, 3 | com l’esperit el foc i els cossos el descans! ~T’estime així
284 PerTuEs, 3 | llancen el pa, ~i amb el cap cot cobert de farina m’hi posen ~
285 Danubi, I | pluja prolongada ~des d’una cova, així vaig mirar l’horitzó: ~
286 ALaVora, 4 | la matèria real ens ha creat ~tot llançant-nos bullents
287 PurDeC, 4 | colgat en santa terra; ~creixerà herba mortífera ~sobre el
288 Ressurt, 4 | ser com sóc tan càndid ~em crema més que infern. ~
289 Estiu, 4 | el vent, matoll errant – ~crepita el cel i allà dalt brilla ~
290 ALaVora, 1 | visc, ~quan s’esfondra el crepuscle ~vola la sutja amb blanes
291 ALaVora, 9 | la nostra. La màquina ~es crià entre nosaltres. ~És un
292 Elegia, 4 | tanca ~serva i vigila, tot cridant, ~aquest voraç ~ordre moral. ~
293 ALaVora, 9 | És un animal mans. Hala, crideu-la! ~Nosaltres en sabem el
294 Oda, 1 | penja ~la mà. ~Contemple la crinera de muntanyes – ~la flama
295 NitSub, 6 | de grampons. ~Ressonants criptes familiars. ~Aquestos tallers
296 Oda, 4 | l’alga, ~la bondat i la crueltat; ~brilla un sol, s’ennuvola
297 ALaVora, 8 | màquina fidel! ~Fràgils pobles cruixen ~com el prim gel d’un toll, ~
298 NitSub, 10 | enfredat, rígides són ~les cruixidores aigües. ~Corre el vent com
299 NitSub, 1 | fons de l’aigua, ~la nostra cuina ja està plena de penombra. ~
300 FaMolt, 13 | La cultura ~es despulla de mi, com
301 Danubi, III| III~Ma mare era cumana, el meu pare mig székely ~
302 Judit, 3 | més gran i perillós. ~Si cuses, no apedaces ja la nostra
303 Danubi, III| romanés, potser del tot això darrer. ~Als llavis de ma mare
304 NoEsQue | en el vidre, ~Oculta’t al darrere dels fulgors dels diamants, ~
305 Estiu, 1 | Plana daurada, calta en flor, ~prat de
306 Elegia, 1 | plenament condensant-se davall el cel de plom, ~hi sura
307 LaMeuaM, 6 | jove, ~somiava que duia un davantal ben net ~i llavors el carter
308 PerFiHe, 7 | qui espera llar, família, ~definitivament sols per als altres.~
309 ALaVora, 2 | pesants pluges ~renten la deformada coberta de llanda – ~del
310 Elegia, 3 | quals tots els trets s’hi deformen? ~
311 Danubi, III| em posa trist – ~això és deixar de ser. Jo rage d’ells. «
312 FaMolt, 10 | entre els dits, ~quan l’han deixat els seus pares tot sol. ~
313 ArsPoet, 5 | Jo deixe enrere aquesta taverna del
314 Elegia, 4 | o negra, ~atreta per les deixes humanes ~i els parracs ~
315 ArsPoet, 7 | No faig pactes – deixeu-me ser feliç! ~Altrament, m’
316 NoEsQue | La nostra eixorca mare demana a crits parir. ~Així que,
317 NitSub, 5 | dels telers, ~i fins al dematí, mentre cessa el treball, ~
318 NitSub, 4 | hi prepara una foscor més densa, ~pedestal del silenci. ~
319 NitSub, 8 | en el fullam de l’arbre derribat, ~i fa més feixuga ~la pols
320 Oda, 3 | esperit el foc i els cossos el descans! ~T’estime així com els
321 NitSub, 5 | finestres de les filatures ~descendeix en un feix ~el raig de lluna, ~
322 Elegia, 3 | petites finestres trencades ~descendeixen els dies a la humida foscor. ~
323 Oda, 4 | en una ment oberta, ~puc descendir jo als teus misteris!... ~
324 ALaVora, 11| Heu-nos ací, desconfiats i units, ~els fills de la
325 ALaVora, 13| nostre alé, ~tal com quan es desferma la tempesta. ~Bufem-hi!
326 Oda, 4 | finíssims ~que es nuguen i es desnuguen – ~perquè les cèl·lules
327 Turba, 2 | Espessa cèl·lula primària, ~desplega les antenes inflades, ~s’
328 NitSub, 2 | medita si restar-hi o si desprendre’s. ~
329 Elegia, 5 | Saps tu ~la despullada joia de quina consciència ~
330 PerTuEs, 2 | martell de cor dringant. ~Dessota la celest tempestat de les
331 Turba, 4 | canons fumosos. ~La palleta destorba el riu, – ~però, mireu,
332 FaMolt, 21 | Homes adrets, ~caieu, destrosseu-vos ~i balbucegeu-li: Fa molt
333 ALaVora, 6 | molt, ~mai tanta gent no destruïa l’indestructible: ~fam,
334 FaMolt, 22 | Vosaltres, nois, ~que us destruïu per una dona, ~no us ho
335 NitSub, 3 | draps greixosos al cel ~es deté, sospira la nit; ~s’asseu
336 ALaVora, 6 | armes, fanatisme i còlera ~devastaren les nostres habitances. ~
337 PurDeC, 3 | compra, ~li’ls vendria al diable. ~Pur de cor, robaré ~i,
338 Oda, 5 | només la llei és un discurs diàfan. ~Els meus laboriosos òrgans,
339 NoEsQue | darrere dels fulgors dels diamants, ~Sota les pedres entre
340 NitSub, 13 | tot és feixuc. ~El llapó dibuixa el mapa ~dels països de
341 ArsPoet, 11| Açò dic jo: l’home encara no és
342 Oda, 1 | cor al silenci. ~No és tan difícil – ~allò que s’ha perdut
343 Ressurt, 3 | donat tanta flama –pren-la! ~Digues-me a crits que no puc fer això! ~
344 FaMolt, 18 | aixafats per les botes ~i digueu-li: Fa molt de mal. ~
345 Elegia, 2 | amenaçant i pidolant, ~dilueix lentament la tristesa ~condensada
346 NoEsQue | brama, ~Alerta, alerta, el dimoni ha enfollit, ~Amaga’t en
347 NitSub, 6 | senyals de llum, – ~les dinamos de lloms d’insecte ~lluen
348 Oda, 6 | s’enfredarà, ~potser em diràs suaument: ~L’aigua està
349 Oda, 5 | existència, ~només la llei és un discurs diàfan. ~Els meus laboriosos
350 NitSub, 5 | les màquines teixeixen a disgust ~els somnis sedosos de les
351 Danubi, III| avantpassats, ~en pau va dissolent-la la memòria, ~i concertar
352 FaMolt, 10 | bellugueja el sonall entre els dits, ~quan l’han deixat els
353 Danubi, III| no viurem!...» – que em diuen. ~Em parlen perquè ja sóc
354 LaMeuaM, 1 | la tassa ~un horabaixa de diumenge ~tot somrient silenciosa ~
355 Turba, 2 | inflades, ~s’estira, es divideix com una ameba, ~i retrau
356 ALaVora, 13| l’entorn d’aquesta terra dividida ~la tanca plora, es mareja
357 Oda, 2 | i el cel, ~que t’estime, dolça madrastra meua! ~ ~ ~
358 Turba, 4 | encorbats pares meus, ~dolces i flaques noies meues ~la
359 FaMolt, 16 | em pagaran el meu cant dolorós ~i em fa companyia la infàmia. ~
360 ALaVora, 9 | Qui domarà –potser el terratinent?– ~
361 Oda, 5 | òrgans, que dia a dia ~em donen nova vida, ja es preparen ~
362 FaMolt, 20 | Dones que aneu ~gràvides, avorteu ~
363 Danubi, III| Árpád i Zalán, Werböczi i Dózsa – ~turc, tàtar, eslovac,
364 NitSub, 2 | Silenci, – – gairebé es dreça, feixuc, ~i s’arrossega,
365 PerTuEs, 3 | Ni t'adones que em drece, quan parle del futur, ~
366 PerFiHe, 3 | gravada ~tanta bellesa: terra, dret, món nou. ~– La nostra llei
367 PerTuEs, 2 | martell de cor dringant. ~Dessota la celest tempestat
368 PerTuEs, 3 | farina m’hi posen ~i em duen lentament fins al teu llit. ~
369 LaMeuaM, 2 | Dugué a casa una cassoleta ~del
370 LaMeuaM, 6 | era tan jove, ~somiava que duia un davantal ben net ~i llavors
371 Elegia, 4 | desprén de vegades de les dunes ~una mica d’arena... i a
372 PerFiHe, 4 | Vaig estar sol durant un temps molt llarg. ~Però
373 PerTuEs, 2 | celest tempestat de les eines ~puga també portar-hi jo
374 NoEsQue | ja seràs més gran que l’eix del món. ~ Oh, màquines,
375 NoEsQue | amaga’t en el pa tot just eixit del forn, ~Tu, pobret, pobret
376 NoEsQue | frondes, estrelles! ~La nostra eixorca mare demana a crits parir. ~
377 Oda, 6 | el bany! ~Tin la tovalla, eixuga’t! ~La carn s’està fregint,
378 Elegia, 2 | líquid, ~en la solitud de les eixutes mitjanceres, ~el silenci
379 Elegia | ELEGIA~ ~
380 NitSub, 4 | Les fàbriques s’eleven ~com runes, ~però a dins ~
381 NitSub, 6 | I més ellà, com un cementeri amb arcades, ~
382 ArsPoet, 4 | pitram ~i facen com que estan embriagats ~d’imatges confegides i
383 ArsPoet, 4 | els altres poetes? ~Que s’embruten fins el mateix pitram ~i
384 Oda, 5 | vida, ja es preparen ~a emmudir per a sempre. ~Però tots
385 FaMolt, 2 | a la dona per tal que ~t’emparen els seus braços, si, genolls. ~
386 DormDol, 1 | veïns es giten ~També els empedradors han marxat amb pas lent. ~
387 Elegia, 3 | miserables, ~en qui s’ha encabit aquesta gran època ~i en
388 NitSub, 12 | magatzem és una barcassa encallada, ~la fundició és una xalana
389 NitSub, 3 | lant a través de la plaça; ~encén un poc de lluna perquè hi
390 Judit, 1 | fred, ~ ja cal encendre el foc. ~Arrossegues l’estufa,
391 Oda, 1 | les teues dents, el riure encisador. ~ ~ ~
392 NitSub, 14 | el ferro dins mi, ~sòlida enclusa que no es trenca, ~mall
393 LaMeuaM, 6 | De tant rentar se li encorbà l’esquena, ~jo no ho sabia,
394 Turba, 4 | Suats, encorbats pares meus, ~dolces i flaques
395 NitSub, 8 | amb unes octavilles. ~Cap endavant ensuma com un gos, ~endreça
396 FaMolt, 7 | tenim altra ~sortida; ni endegant el ganivet ~envers ta pròpia
397 NitSub, 8 | endavant ensuma com un gos, ~endreça les orelles com un gat cap
398 Danubi, I | saltava, s’estirava, s’enervava ~cada onada i cada moviment. ~
399 NitSub, 3 | a la vora de la ciutat. ~Enfila vacil·lant a través de la
400 NoEsQue | Alerta, alerta, el dimoni ha enfollit, ~Amaga’t en el fons net
401 NoEsQue | teu rostre en tu mateix enfonses, ~Només podràs llavar-lo
402 PerTuEs, 4 | alt en els meus somnis, ~t’enfortesca la meua ira, i no et faça
403 Oda, 6 | potser el meu ardent rostre s’enfredarà, ~potser em diràs suaument: ~
404 NitSub, 10 | Com metall enfredat, rígides són ~les cruixidores
405 Ressurt, 6 | per a matar-me ~i així m’enfrontaré a la teua absència, ~tu,
406 Estiu, 2 | a la gavarrera. ~La rosa enfurismada es vincla – ~roig, però
407 FaMolt, 9 | Em sent brunzir el cap, ~engalanant el meu dolor, la meua ansietat; ~
408 ArsPoet, 10| poemes en columna, ~allí s’engeguen els tancs fraternals ~per
409 ALaVora, 16| seus llavis, ~però ell (enginyer ~de les meravelles del món
410 ArsPoet, 1 | estrella ~del riu nocturn s’enlairàs cap al cel. ~
411 Turba, 1 | envolen d’ella pedres. ~Pedram enlaire espurna, ~com el qui obri
412 ArsPoet, 5 | fins a la raó vaig, i més enllà! ~Amb la meua ment lliure
413 Oda, 5 | exèrcits. ~El gran fulgor enlluerna els meus ulls. ~Bé sé que
414 FaMolt, 12 | qui el somni fa por ~i són enlluernats pel dia clar. ~
415 Oda, 4 | crueltat; ~brilla un sol, s’ennuvola una aurora boreal – ~en
416 ArsPoet, 5 | Jo deixe enrere aquesta taverna del present, ~
417 Elegia, 4 | els solars tot al voltant ~ensomien abstrets i esquius ~cases
418 NitSub, 8 | octavilles. ~Cap endavant ensuma com un gos, ~endreça les
419 PerFiHe, 1 | meu nom damunt de mi ~l’enterrador que m’hagués d’enterrar. ~
420 PerFiHe, 1 | enterrador que m’hagués d’enterrar. ~
421 PerTuEs, 3 | la victòria que la glòria entona ~ [
422 Judit, 4 | i no em tingues enuig. ~ ~
423 FaMolt, 7 | ni endegant el ganivet ~envers ta pròpia mare, tu, valent! ~
424 Danubi, III| moltes generacions que s’envesteixen. ~Els conquistadors morts
425 ArsPoet, 6 | remugant no serviré ~cap poder envilit, mutilador. ~
426 Turba, 1 | Com mosques espantades ~s’envolen d’ella pedres. ~Pedram enlaire
427 Elegia, 3 | ha encabit aquesta gran època ~i en els rostres dels quals
428 PerFiHe, 1 | la meua terra, on sense equivocar-se ~escriuria el meu nom damunt
429 Oda, 4 | la teua substància es mou erràtica ~la inconscient eternitat. ~ ~ ~
430 Danubi, I | indiferent, eterna, queia ~esblaimat el passat, tan bigarrat
431 ALaVora, 2 | llanda – ~del nostre cor esborra vanament la tristor ~allò
432 NitSub, 9 | pena puja bullint per les escales, ~plora. Aclama la revolució. ~
433 FaMolt, 2 | alhora que t’escalfes, ~fuges cap a la dona per
434 Danubi, I | com si tot fos igual, s’escampà. ~Tot amb tot, com qui esguarda
435 Oda, 5 | clamaran fins llavors – ~Escollida d’entre la multitud ~de
436 ALaVora, 5 | per fi nosaltres ~fidels escoltadors de les lleis; ~per això
437 ALaVora, 12| el seu propi fum, ~qui ha escoltat com bategaven ~les fondes
438 Danubi, I | de síndria. ~A penes si escoltava, absort en la meua sort, ~
439 Oda, 4 | dels teus intestins, ~i l’escòria rep una vida complida ~en
440 FaMolt, 14 | on està escrit, però, ~que ella em contemple
441 PerFiHe, 1 | on sense equivocar-se ~escriuria el meu nom damunt de mi ~
442 Danubi, II | els pertany el present. ~Escrivim poesia – ells em guien el
443 ArsPoet, 3 | calma i tremolor, ~entre l’escuma, graciosa naix ~una assenyada
444 Danubi, I | fèrtil i abstreta, ~les escumes jugaven gracioses ~i somrients
445 NoEsQue | llavar-lo en altre rostre. ~Esdevingues l’aresta esmolada d’un bri ~
446 NitSub, 14 | nit! ~Penges del cel, com esfilagarsada ~percala d’una corda, i
447 ALaVora, 1 | ciutat, on visc, ~quan s’esfondra el crepuscle ~vola la sutja
448 Ressurt, 1 | Esglaia’m, Déu, ~em cal la teua
449 Elegia, 3 | abandonat d’una fàbarica. ~Per esglaons grisencs ~de petites finestres
450 ALaVora, 7 | estrelles: ~abaixàrem l’esguard cap a terra. El secret ~
451 ALaVora, 12| l’ha vist-sentit qui ha esguardat el sol ~tot ofegant-se en
452 Danubi, II | que fa cent mil anys que esguardava ~allò que veig ara de sobte. ~
453 Danubi, III| i Dózsa – ~turc, tàtar, eslovac, romanés, s’arrombollen ~
454 NoEsQue | rostre. ~Esdevingues l’aresta esmolada d’un bri ~I ja seràs més
455 NitSub, 8 | sol. ~Qualque company s’esmuny ~amb unes octavilles. ~Cap
456 Oda, 4 | quina ànima, ~quin fenomen d’espant, ~que pel mig de la boira
457 Turba, 1 | la turba! ~Com mosques espantades ~s’envolen d’ella pedres. ~
458 FaMolt, 1 | per dins i per fora ~(com espantat ratolí en el forat) ~
459 NitSub, 13 | camps erms, ~parracs en les esparracades brosses, ~i paper. Com voldria
460 NitSub, 14 | llampega ressonant, ~– una espasa brunzent per a la victòria, ~
461 Turba, 4 | cascos, els cavalls, ~les espases en alt – – ~
462 ALaVora, 3 | nova, eixam d’una altra espècie. ~Pronunciem el mot altrament,
463 Elegia, 4 | reconeixes? Ací les ànimes ~esperen, buides, un futur construït, ~
464 Oda, 3 | sales volen llum, ~com l’esperit el foc i els cossos el descans! ~
465 ALaVora, 2 | nostres aquest temps. ~I com espessos draps ~de pesants pluges ~
466 Estiu, 3 | brogint trontolleja l’espiga. ~S’ajup el temperi en les
467 Turba, 1 | pedres. ~Pedram enlaire espurna, ~com el qui obri els ulls ~
468 LaMeuaM, 6 | tant rentar se li encorbà l’esquena, ~jo no ho sabia, que ella
469 Judit, 3 | compartida, ~ feta esquinçalls i pols. ~
470 Elegia, 4 | voltant ~ensomien abstrets i esquius ~cases altes que teixeixen ~
471 Oda, 3 | omplis amb el teu ser tot l’essencial. ~Els instants passen, sorollosos; ~
472 Danubi, III| parlen perquè ja sóc ells; ~essent tan feble, així sóc fort, ~
473 ArsPoet, 4 | pitram ~i facen com que estan embriagats ~d’imatges confegides
474 NitSub, 9 | taverna vomita una llum estantissa, ~la finestra perboca un
475 DormDol, 3 | tranquil·la. ~És potser que estàs trista ~I per això estic
476 LaMeuaM, 5 | capital trencà sa fràgil ~estatura, més i més magra – ~recordeu-vos-en,
477 Oda, 6 | calmarà la gana! ~On jo m’estenc, allí tens el teu llit.) ~ ~
478 Judit, 2 | encara els meus braços, estimada, ~ no t’havien
479 FaMolt, 5 | tresor doble, que calga estimar. ~Qui estima i no pot fer-se
480 NoEsQue | parir. ~Així que, amic, estimat amic meu, ~Siga terrible,
481 Oda, 3 | estime així com els mortals s’estimen ~la vida, fins que es moren. ~
482 Danubi, I | alçant-se un sostre, ~saltava, s’estirava, s’enervava ~cada onada
483 LaMeuaM, 1 | silenciosa ~i va seure una estona a la penombra – – ~
484 Elegia, 5 | rebutjat, maltractat en terra estranya. ~De veritat ~només ací
485 ArsPoet, 1 | tindria cap gràcia que l’estrella ~del riu nocturn s’enlairàs
486 NitSub, 13 | voldria arrossegar-se! S’estremeix ~i no té força per a moure... ~
487 Oda, 4 | constel·lacions, ~llacs s’estremeixen, fàbriques treballen, ~formiguegen
488 Danubi, I | somrients venien fins a mi. ~S’estremien en el corrent del temps, ~
489 PerTuEs, 4 | enutjat, no contra tu, ~mira, estreny-me la mà, que t’alça en alt
490 Judit, 1 | encendre el foc. ~Arrossegues l’estufa, la trasllades tu sola, ~
491 Estiu, 2 | vincla – ~roig, però encara esvelt, l’estiu. ~
492 Oda, 4 | erràtica ~la inconscient eternitat. ~ ~ ~
493 Oda, 3 | fines, ~de tant en tant evoque. ~ ~ ~
494 LaMeuaM, 2 | cassoleta ~del sopar de ses excel·lències, ~i en acotxar-nos
495 Oda, 5 | els seus minerals lluen exèrcits. ~El gran fulgor enlluerna
496 Oda, 5 | aquestos mots. ~Quequeja l’existència, ~només la llei és un discurs
497 PerTuEs, 2 | Sovint pense en les places extenses i fuents, on potser he de
498 Elegia, 3 | al pati abandonat d’una fàbarica. ~Per esglaons grisencs ~
499 Turba, 3 | quant pot ~vers granja, fàbrica, garbera, ~jornada de set
500 Elegia, 3 | Tot l’univers humà ~és fabricat ací. Ací tot són runes. ~
|