1-fabri | facen-pura | qualq-zalan
Poesia, Part/Estrofa
501 ArsPoet, 4 | fins el mateix pitram ~i facen com que estan embriagats ~
502 Oda, 1 | ningú, ningú, ~mire la teua falda ~flamejar en el vent. ~Sota
503 ALaVora, 6 | destruïa l’indestructible: ~fam, armes, fanatisme i còlera ~
504 PerFiHe, 7 | per a qui espera llar, família, ~definitivament sols per
505 NitSub, 6 | grampons. ~Ressonants criptes familiars. ~Aquestos tallers guarden
506 NitSub, 8 | un gat cap arrere; ~cada fanal li és un tomb. ~
507 ALaVora, 6 | indestructible: ~fam, armes, fanatisme i còlera ~devastaren les
508 Elegia, 4 | vidre ~incrustats en el fang assecat miren ~amb ulls
509 Elegia, 2 | Ànima dura, suau fantasia ~que segueixes les feixugues
510 NitSub, 6 | vigilant supersticiós ~hi veu fantasmes, ràpids senyals de llum, – ~
511 PerTuEs, 3 | amb el cap cot cobert de farina m’hi posen ~i em duen lentament
512 ArsPoet, 2 | suspés de la llet de les faules, ~car bec a grans glopades
513 Danubi, III| ja sóc ells; ~essent tan feble, així sóc fort, ~jo que
514 ArsPoet, 7 | taques vermelloses, ~la febre m’absorbeix la meua saba. ~
515 Danubi, II | cavaven, ~mataven, abraçaven, feien allò que cal. ~I ells, immersos
516 Danubi, III| comuns, ~això és la nostra feina; i no és pas poca. ~ ~
517 NitSub, 5 | filatures ~descendeix en un feix ~el raig de lluna, ~la llum
518 Elegia, 2 | fantasia ~que segueixes les feixugues petjades de la realitat, ~
519 Oda, 4 | llum i quina ànima, ~quin fenomen d’espant, ~que pel mig de
520 Danubi, III| dos ~i així em reproduesc fent-me l’U animat! ~Jo sóc el món –
521 FaMolt, 5 | estimar. ~Qui estima i no pot fer-se correspondre, ~
522 Elegia, 4 | futur construït, ~bell, ferm, així com els solars tot
523 Oda, 4 | els paisatges sinuosos i fèrtils del teu cos? ~I, com el
524 Oda, 4 | ardorosos dels teus ronyons fervents! ~S’aixequen ondulants turons
525 ArsPoet, 6 | Menja tu, beu, fes abraçades, dorm! ~Amida’
526 Judit, 3 | compartida, ~ feta esquinçalls i pols. ~
527 ALaVora, 8 | esdevingut una fera ~la màquina fidel! ~Fràgils pobles cruixen ~
528 NitSub, 5 | llum suau de la lluna és el fil ~en els solcs dels telers, ~
529 NitSub, 5 | I a les finestres de les filatures ~descendeix en un feix ~
530 PerTuEs, 2 | amb els pals hi vindran en files atapeïdes, ~i els sis milions
531 Elegia, 5 | torna a la seua mare el fill ~rebutjat, maltractat en
532 ALaVora, 11| desconfiats i units, ~els fills de la matèria. ~Alceu el
533 Oda, 4 | brodat de menudes ~arrels, de fils finíssims ~que es nuguen
534 NoEsQue | Tu, pobret, pobret meu. ~Filtra’t amb el fresc xàfec en
535 Oda, 3 | aigua, ~amb les venes tan fines, ~de tant en tant evoque. ~ ~ ~
536 NitSub, 9 | una llum estantissa, ~la finestra perboca un toll; ~a dins,
537 ArsPoet, 5 | Amb la meua ment lliure no fingesc ~roïnament ser un ximple
538 ALaVora, 14| ment concep ~la infinitud finida, ~les forces de producció
539 Oda, 4 | menudes ~arrels, de fils finíssims ~que es nuguen i es desnuguen – ~
540 Elegia, 4 | assecat miren ~amb ulls opacs, fixos, els erms turmentats. ~Es
541 Oda, 1 | ningú, ~mire la teua falda ~flamejar en el vent. ~Sota els fràgils
542 Turba, 4 | encorbats pares meus, ~dolces i flaques noies meues ~la turba. ~
543 Judit, 3 | no apedaces ja la nostra flassada compartida, ~
544 PerTuEs, 3 | urbs, ~o quan uneixen els flequers llurs bones pales, amb què
545 Estiu, 1 | Plana daurada, calta en flor, ~prat de fluida lleugeresa. ~
546 Elegia, 4 | més profit. ~Herba groga floreix en una olla de ferro. ~
547 Estiu, 1 | calta en flor, ~prat de fluida lleugeresa. ~Sacsa una brisa
548 ArsPoet, 2 | El temps se’n va fluint a poc a poc, ~no estic suspés
549 NitSub, 14 | fumeja ací al meu cor, ~fon el ferro dins mi, ~sòlida
550 NoEsQue | el fons net dels ullals, ~Fon-te tot en el vidre, ~Oculta’
551 Turba, 5 | el sostre dalt i baix els fonaments, ~l’obrer de vila, el projectista – – ~
552 Oda, 3 | avenc en silenci s’estima la fondària, ~t’estime com les sales
553 ALaVora, 12| escoltat com bategaven ~les fondes galeries de la terra! ~
554 Oda, 2 | teixint ~la seua trama als fondos plecs del cor ~i l’univers
555 Turba, 3 | engoleix la turba! ~Del seu nas foragita nuvolades, ~les seues dents
556 FaMolt, 1 | com espantat ratolí en el forat) ~
557 ALaVora, 14| la infinitud finida, ~les forces de producció per fora i
558 ALaVora, 6 | Des que es va formar ~el sistema solar, ~bé que
559 Oda, 4 | estremeixen, fàbriques treballen, ~formiguegen munions d’éssers vivents, ~
560 NoEsQue | el pa tot just eixit del forn, ~Tu, pobret, pobret meu. ~
561 Danubi, I | gotinyar, ~però, com si tot fos igual, s’escampà. ~Tot amb
562 NitSub, 1 | del pati interior; ~com el fossat al fons de l’aigua, ~la
563 LaMeuaM, 5 | mà. ~El capital trencà sa fràgil ~estatura, més i més magra – ~
564 ArsPoet, 10| allí s’engeguen els tancs fraternals ~per metrallar els meus
565 Judit, 1 | arbres la tardor, comença el fred, ~ ja cal encendre
566 NitSub, 6 | de lloms d’insecte ~lluen fredament. ~
567 Judit, 4 | Cremen fredes estrelles entre brancatges
568 Oda, 3 | la meua boca suspés en la fredor, ~i la mà teua sobre el
569 Judit, 2 | dels freds passats, quan encara els
570 NitSub, 2 | arrossega, el raspall de fregar; ~damunt d’ell, un trosset
571 Oda, 6 | eixuga’t! ~La carn s’està fregint, et calmarà la gana! ~On
572 NoEsQue | pobret meu. ~Filtra’t amb el fresc xàfec en la terra – ~Debades
573 DormDol, 2 | laboriosos braços són tan frescs ~Com aquest riu gran de
574 NoEsQue | Oh, màquines, ocells, frondes, estrelles! ~La nostra eixorca
575 Oda, 4 | arbusts dels teus pulmons frondosos ~canten les seues pròpies
576 Oda, 1 | muntanyes – ~la flama del teu front ~brilla en totes les fulles. ~
577 Oda, 4 | i la teua matriu faça un fruit beneït. ~El sòl sensible
578 PerTuEs, 2 | en les places extenses i fuents, on potser he de caure, ~
579 Estiu, 4 | brilla ~amb llum blava, fugaç, l’hivern. ~ ~
580 FaMolt, 2 | alhora que t’escalfes, ~fuges cap a la dona per tal que ~
581 Oda, 1 | els teus cabells tremolen fugissers, ~vibren, tous, un instant
582 Oda, 5 | lluen exèrcits. ~El gran fulgor enlluerna els meus ulls. ~
583 NoEsQue | Oculta’t al darrere dels fulgors dels diamants, ~Sota les
584 NitSub, 8 | palpenteja en la penombra, ~en el fullam de l’arbre derribat, ~i
585 Oda, 1 | vent. ~Sota els fràgils fullams ~els teus cabells tremolen
586 Oda, 1 | front ~brilla en totes les fulles. ~En el camí, ningú, ningú, ~
587 ALaVora, 13| Bufem-hi! Amunt el cor, ~que hi fumege, allà dalt! ~
588 NitSub, 14 | pobres! Sigues el meu carbó, ~fumeja ací al meu cor, ~fon el
589 Turba, 4 | Tot al voltant, canons fumosos. ~La palleta destorba el
590 NitSub, 12 | barcassa encallada, ~la fundició és una xalana de ferro ~
591 Turba, 4 | els bancs, ~els autos, les gàbies, ~els cascos, els cavalls, ~
592 ALaVora, 12| com bategaven ~les fondes galeries de la terra! ~
593 Oda, 6 | està fregint, et calmarà la gana! ~On jo m’estenc, allí tens
594 FaMolt, 7 | sortida; ni endegant el ganivet ~envers ta pròpia mare,
595 Ressurt, 2 | la pols, ~jugue amb els ganivets de tan grans sofriments ~
596 Turba, 3 | pot ~vers granja, fàbrica, garbera, ~jornada de set hores, ~
597 Estiu, 2 | olora, ~boneix, se’n va a la gavarrera. ~La rosa enfurismada es
598 ALaVora, 8 | pobles cruixen ~com el prim gel d’un toll, ~quan salta,
599 FaMolt, 24 | mossegueu l’ham sota l’aigua gelada ~i panteixeu: Fa molt de
600 Danubi, III| i el que és: ~les moltes generacions que s’envesteixen. ~Els
601 NitSub, 15 | adormiré jo també, doncs, germans. ~Que el patiment no ens
602 Danubi, III| sóc cada ancestre fins al germen primer – ~sóc l’Ancestre
603 Oda, 3 | que es moren. ~Els teus gestos, els teus somriures, els
604 Turba, 2 | Gitada està com la pasta del pa, ~
605 DormDol, 1 | tranquil·la. ~Els meus veïns es giten ~També els empedradors han
606 ArsPoet, 2 | faules, ~car bec a grans glopades món real ~amb cel escumejant
607 PerTuEs, 3 | després de la victòria que la glòria entona ~ [
608 Oda, 4 | canten les seues pròpies glòries! ~Benauradament passa la
609 LaMeuaM, 4 | aires, ~la llavanera té les golfes – – ~
610 FaMolt, 19 | Gossos fidels, ~caigueu sota les
611 Oda, 3 | i la mà teua sobre el got d’aigua, ~amb les venes
612 Danubi, I | ciutat. ~De sobte es posà a gotinyar, ~però, com si tot fos igual,
613 ArsPoet, 3 | tremolor, ~entre l’escuma, graciosa naix ~una assenyada conversació. ~
614 Danubi, I | abstreta, ~les escumes jugaven gracioses ~i somrients venien fins
615 NitSub, 6 | de ferro, de ciment, de grampons. ~Ressonants criptes familiars. ~
616 Turba, 3 | el braç quant pot ~vers granja, fàbrica, garbera, ~jornada
617 PerFiHe, 3 | aquell anell de ferro on fou gravada ~tanta bellesa: terra, dret,
618 Oda, 3 | àcids en metall, ~t’han gravat en la meua ment, ~i allí
619 FaMolt, 20 | Dones que aneu ~gràvides, avorteu ~i ploreu-li: Fa
620 NitSub, 3 | I en draps greixosos al cel ~es deté, sospira
621 ALaVora, 16| El poeta – la paraula grinyola en els seus llavis, ~però
622 Oda, 5 | que estic perdut. ~Sent grinyolar i batre damunt meu ~el meu
623 Elegia, 3 | fàbarica. ~Per esglaons grisencs ~de petites finestres trencades ~
624 Elegia, 4 | traure’n més profit. ~Herba groga floreix en una olla de ferro. ~
625 Oda, 3 | sabor, com el silenci en una gruta, ~dins de la meua boca suspés
626 FaMolt, 1 | De la mort ~que et guaita per dins i per fora ~(com
627 ALaVora, 7 | cap a terra. El secret ~guardat en la terra s’ha obert. ~
628 NitSub, 6 | familiars. ~Aquestos tallers guarden el secret ~d’una lúgubre
629 Danubi, II | Escrivim poesia – ells em guien el llapis ~i jo els sent
630 Ressurt, 2 | Jo, que tombe guitat per un cavall ~fins gairebé
631 ALaVora, 6 | devastaren les nostres habitances. ~
632 FaMolt, 25 | hort, l’indret salvatge on habiteu – ~
633 FaMolt, 8 | Però mira, hi hagué ~dona que va comprendre
634 ALaVora, 9 | nosaltres. ~És un animal mans. Hala, crideu-la! ~Nosaltres en
635 FaMolt, 24 | Peixos muts, ~mossegueu l’ham sota l’aigua gelada ~i panteixeu:
636 ALaVora, 16| després ~vosaltres fora, l’harmonia.~ ~
637 Oda, 2 | com t’estime, a tu ~que has assolit de fer parlar alhora ~
638 PerFiHe, 4 | repetien; malgrat que ~jo hauria volgut de cor acompanyar-los. ~
639 Danubi, III| treballar. És prou guerra ~haver de confessar el passat. ~
640 ALaVora, 7 | mai tan humiliat ~com ens haveu humiliat vosaltres ~sota
641 Judit, 2 | estimada, ~ no t’havien premut, ~quan no hi havia
642 ALaVora, 5 | soldats, burgesos, ~així hem esdevingut per fi nosaltres ~
643 ALaVora, 11| Heu-nos ací, desconfiats i units, ~
644 FaMolt, 21 | Homes adrets, ~caieu, destrosseu-vos ~
645 Danubi, III| passat ~el plàcid futur – hongaresos d’avui! ~...Jo vull treballar.
646 LaMeuaM, 1 | seues mans la tassa ~un horabaixa de diumenge ~tot somrient
647 Turba, 3 | garbera, ~jornada de set hores, ~l’Óssa Major, les Plèiades, ~
648 Danubi, I | cova, així vaig mirar l’horitzó: ~com una pluja indiferent,
649 ALaVora, 4 | motles d’aquesta ~societat horrible, ~perquè responguem de la
650 FaMolt, 25 | tremola de dolor, ~que creme l’hort, l’indret salvatge on habiteu – ~
651 ALaVora, 5 | el sentit ~de tota obra humana brunz ~com una viola. ~
652 Elegia, 4 | atreta per les deixes humanes ~i els parracs ~des de més
653 ALaVora, 4 | perquè responguem de la humanitat ~en l’etern sòl. ~
654 Oda, 5 | milers de milions d’éssers humans, ~tu, única, bressol ~suau,
655 Elegia, 3 | descendeixen els dies a la humida foscor. ~Respon tu – ~ets
656 ArsPoet, 7 | ser feliç! ~Altrament, m’humilia qualsevol ~i em senyalen
657 FaMolt, 15 | Minva el doble dolor en la humilitat. ~
658 NitSub, 8 | La humitat palpenteja en la penombra, ~
659 Oda, 4 | les cèl·lules dels teus humors en reculguen l’eixam ~i
660 Danubi, II | II~Passa que fa cent mil anys
661 Danubi, III| III~Ma mare era cumana, el meu
662 FaMolt, 11 | ella? ~No em fa vergonya imaginar-ho, ~
663 ArsPoet, 4 | que estan embriagats ~d’imatges confegides i d’alcohol. ~
664 Turba, 1 | ferro. ~La turba, ~bosc immens que s’avança, ~si s’atura,
665 Danubi, II | feien allò que cal. ~I ells, immersos en la matèria, veuen ~allò
666 ArsPoet, 11| gran. ~Però s’ho pensa, immoderat com és. ~Que no el perden
667 ArsPoet, 4 | Què m’importen a mi els altres poetes? ~
668 Oda, 4 | com els rosers, ~tremola incessantment. ~Ell condueix l’etern corrent,
669 ALaVora, 10| vostra. ~Ella, però, només s’inclina a qui ~li ha donat a menjar... ~
670 Oda, 4 | substància es mou erràtica ~la inconscient eternitat. ~ ~ ~
671 ALaVora, 2 | Així s’incrusta en les ànimes nostres aquest
672 Elegia, 4 | mormolar. Trossets de vidre ~incrustats en el fang assecat miren ~
673 FaMolt, 6 | és tan apàtrida ~com és indefensa la fera ~que fa les seues
674 ALaVora, 6 | tanta gent no destruïa l’indestructible: ~fam, armes, fanatisme
675 Danubi, I | horitzó: ~com una pluja indiferent, eterna, queia ~esblaimat
676 FaMolt, 25 | dolor, ~que creme l’hort, l’indret salvatge on habiteu – ~
677 FaMolt, 16 | dolorós ~i em fa companyia la infàmia. ~
678 ALaVora, 9 | salvatge del pastor? ~Sa infància és la nostra. La màquina ~
679 Danubi, I | El Danubi corria. I com infant al si ~d’una mare fèrtil
680 Ressurt, 4 | càndid ~em crema més que infern. ~
681 ALaVora, 14| amb què la ment concep ~la infinitud finida, ~les forces de producció
682 Turba, 2 | pasta del pa, ~s’agita, s’infla, ~la turba. ~Espessa cèl·
683 Turba, 2 | primària, ~desplega les antenes inflades, ~s’estira, es divideix
684 Ressurt, 3 | Sóc inflamable, i com el sol ~he donat
685 ArsPoet, 9 | pressent ~entre dos moviments inflexibles; ~per mi espera, en la porta
686 Ressurt, 4 | alliçonen a colps: pecat és la innocència! ~Car ser com sóc tan càndid ~
687 FaMolt, 18 | Innocents, ~xiscleu aixafats per les
688 Turba, 3 | picades ~són corbat carreró d’inquilinats. ~Malda per prendre, estira
689 Oda, 3 | ser tot l’essencial. ~Els instants passen, sorollosos; ~en
690 ArsPoet, 1 | com pot en si mateixa ~interessar-me a mi la poesia? ~No tindria
691 NitSub, 1 | lentament des del pati interior; ~com el fossat al fons
692 Oda, 4 | cos, pels túnels dels teus intestins, ~i l’escòria rep una vida
693 Oda, 2 | de fer parlar alhora ~la intrigant solitud que està teixint ~
694 LaMeuaM, 4 | la bugada! ~En lloc del joc sedant dels núvols, ~el
695 Turba, 3 | granja, fàbrica, garbera, ~jornada de set hores, ~l’Óssa Major,
696 NitSub, 9 | ofegat, ~només hi vetla un jornaler. ~El taverner somnoleja,
697 FaMolt, 23 | capats a fi de ser ungits al jou, ~bramuleu-li: Fa molt de
698 ArsPoet, 9 | un cinema, ~al vespre, el jovencell mal abillat. ~
699 Judit | JUDIT~ ~
700 Danubi, I | i abstreta, ~les escumes jugaven gracioses ~i somrients venien
701 Ressurt, 2 | confondre’m amb la pols, ~jugue amb els ganivets de tan
702 NoEsQue | Oh, amaga’t en el pa tot just eixit del forn, ~Tu, pobret,
703 Oda, 4 | en tu titil·len constel·lacions, ~llacs s’estremeixen, fàbriques
704 PerFiHe, 2 | Ja no calen (que n’és, de lamentable!) ~aquells quatre o cinc
705 NitSub, 3 | la ciutat. ~Enfila vacil·lant a través de la plaça; ~encén
706 Oda, 4 | turons en tu, ~en tu titil·len constel·lacions, ~llacs
707 LaMeuaM, 2 | del sopar de ses excel·lències, ~i en acotxar-nos jo pensava ~
708 DormDol, 1 | empedradors han marxat amb pas lent. ~Al lluny la pedra ressonava
709 FaMolt, 8 | això no obstant, em repel·lí. ~
710 NitSub, 12 | roig ~en els motles metàl·lics. ~
711 Elegia, 2 | el cel altres voltes tan líquid, ~en la solitud de les eixutes
712 ArsPoet, 8 | Jo no em tape la boca litigant. ~Li presente al saber la
713 Oda, 4 | titil·len constel·lacions, ~llacs s’estremeixen, fàbriques
714 FaMolt, 19 | caigueu sota les rodes ~i lladreu-li: Fa molt de mal. ~
715 Ressurt, 3 | això! ~Colpeja amb el teu llamp la meua mà. ~
716 NitSub, 14 | no es trenca, ~mall que llampega ressonant, ~– una espasa
717 ALaVora, 4 | matèria real ens ha creat ~tot llançant-nos bullents i violents ~dins
718 PerTuEs, 2 | metal·lúrgics, vencedors, llançaran cap al cel el ~ [
719 PerTuEs, 3 | llurs bones pales, amb què llancen el pa, ~i amb el cap cot
720 ALaVora, 2 | la deformada coberta de llanda – ~del nostre cor esborra
721 Danubi, II | poesia – ells em guien el llapis ~i jo els sent i faig memòria. ~ ~ ~
722 NitSub, 13 | humit, tot és feixuc. ~El llapó dibuixa el mapa ~dels països
723 PerFiHe, 7 | hivern, per a qui espera llar, família, ~definitivament
724 PerFiHe, 4 | sol durant un temps molt llarg. ~Però després se m’acostaren
725 Judit, 3 | Ara és la nit més llarga i silenciosa, el món ~
726 Turba, 5 | els camperols, ~no els llastima l’astúcia burgesa, ~trepitjada
727 ArsPoet, 8 | protector: ~el camperol, tot llaurant, pensa en mi; ~
728 LaMeuaM, 4 | a un canvi d’aires, ~la llavanera té les golfes – – ~
729 NoEsQue | enfonses, ~Només podràs llavar-lo en altre rostre. ~Esdevingues
730 ALaVora, 5 | fidels escoltadors de les lleis; ~per això és que en nosaltres
731 NitSub, 14 | apegalós, ~és l’onejar de llençols bruts, ~oh nit! ~Penges
732 NitSub, 10 | un gos errant, ~la gran llengua penjant-li, tocant l’aigua, ~
733 ArsPoet, 2 | no estic suspés de la llet de les faules, ~car bec
734 Elegia, 3 | tot són runes. ~La dura lleterola obri la seua ombrel·la ~
735 Estiu, 1 | en flor, ~prat de fluida lleugeresa. ~Sacsa una brisa amb platejada ~
736 Danubi, I | músculs, quan treballa l’home ~llimant, martellejant, cavant o
737 Danubi, III| el futur. ~La lluita que lliuraren els nostres avantpassats, ~
738 ArsPoet, 5 | enllà! ~Amb la meua ment lliure no fingesc ~roïnament ser
739 NitSub, 6 | llum, – ~les dinamos de lloms d’insecte ~lluen fredament. ~
740 Danubi, III| present i el futur. ~La lluita que lliuraren els nostres
741 DormDol, 1 | marxat amb pas lent. ~Al lluny la pedra ressonava pura. ~
742 Oda, 2 | de ma vida, ~prop de la llunyania, cante, xiscle, ~tot topetant
743 PerTuEs, 3 | quan uneixen els flequers llurs bones pales, amb què llancen
744 NitSub, 6 | guarden el secret ~d’una lúgubre resurrecció. ~Un gat arrapinya
745 Turba, 2 | la turba. ~Espessa cèl·lula primària, ~desplega les
746 Estiu, 3 | Suaus bombolles hi pul·lulen. ~Sagnants maduixes en l’
747 Oda, 4 | desnuguen – ~perquè les cèl·lules dels teus humors en reculguen
748 PerTuEs, 2 | els sis milions de metal·lúrgics, vencedors, llançaran cap
749 Oda, 2 | cel, ~que t’estime, dolça madrastra meua! ~ ~ ~
750 Estiu, 3 | hi pul·lulen. ~Sagnants maduixes en l’arena, ~brogint trontolleja
751 NitSub, 12 | El magatzem és una barcassa encallada, ~
752 LaMeuaM, 5 | fràgil ~estatura, més i més magra – ~recordeu-vos-en, proletaris – – ~
753 Turba, 3 | jornada de set hores, ~l’Óssa Major, les Plèiades, ~el pou d’
754 Turba, 3 | carreró d’inquilinats. ~Malda per prendre, estira el braç
755 Turba, 5 | resta és en va, ~regatar, maleir, les paraules, el silenci! ~
756 ArsPoet, 10| I allí on batallons de malfactors ~van contra els meus poemes
757 PerFiHe, 4 | Ets sol, em repetien; malgrat que ~jo hauria volgut de
758 NitSub, 14 | enclusa que no es trenca, ~mall que llampega ressonant, ~–
759 Elegia, 5 | mare el fill ~rebutjat, maltractat en terra estranya. ~De veritat ~
760 NitSub, 13 | feixuc. ~El llapó dibuixa el mapa ~dels països de la misèria. ~
761 ALaVora, 13| dividida ~la tanca plora, es mareja i trontolla ~al buf del
762 Danubi, I | pedra del moll, ~veia com marinava una corfa de síndria. ~A
763 Ressurt, 5 | voltege com un mos ~dels mars tempestuosos d’escumejant
764 Danubi, I | treballa l’home ~llimant, martellejant, cavant o alçant-se un sostre, ~
765 Elegia, 4 | la beneïda mare terra, ~martiritzada per tal de traure’n més
766 DormDol, 1 | També els empedradors han marxat amb pas lent. ~Al lluny
767 NitSub, 11 | Matalafs de palla, com rais, ~naden
768 Ressurt, 6 | m’aguantaré l’alé per a matar-me ~i així m’enfrontaré a la
769 PurDeC, 3 | cor, robaré ~i, si cal, mataré. ~
770 Danubi, II | no veien, car cavaven, ~mataven, abraçaven, feien allò que
771 Estiu, 4 | acaba. ~Se m’enduu el vent, matoll errant – ~crepita el cel
772 Oda, 4 | el teu rostre ~i la teua matriu faça un fruit beneït. ~El
773 PurDeC, 3 | Si ningú no me’ls compra, ~li’ls vendria
774 NitSub, 2 | un trosset de barandat ~medita si restar-hi o si desprendre’
775 Judit, 4 | arbres nus. ~ Medites encara? Adorm-te, ~jo també
776 PurDeC, 2 | Fa tres dies que no ~menge, ni molt ni poc. ~Els meus
777 ArsPoet, 6 | Menja tu, beu, fes abraçades,
778 LaMeuaM, 2 | jo pensava ~que ells es menjaven tota l’olla – – ~
779 Oda, 1 | instant els teus pits i ~– mentrestant corre el rierol Szinva – ~
780 Oda, 4 | teu ventre ~és brodat de menudes ~arrels, de fils finíssims ~
781 LaMeuaM, 3 | Ma mare, menudeta; aviat morí, ~perquè les
782 ALaVora, 16| però ell (enginyer ~de les meravelles del món donat), ~preveu
783 ALaVora, 14| quan s’aclaresca ~la nostra meravellosa capacitat, l’ordre ~amb
784 Elegia, 2 | cor dels consirosos ~i la mescla ~amb la de milions. ~
785 PerTuEs, 2 | atapeïdes, ~i els sis milions de metal·lúrgics, vencedors, llançaran
786 NitSub, 12 | nadó roig ~en els motles metàl·lics. ~
787 ArsPoet, 10| els tancs fraternals ~per metrallar els meus rims tot arreu. ~
788 Turba, 4 | dolces i flaques noies meues ~la turba. ~Tot al voltant,
789 Elegia, 4 | vegades de les dunes ~una mica d’arena... i a voltes revola,
790 Oda, 5 | d’entre la multitud ~de milers de milions d’éssers humans, ~
791 Turba, 5 | burgesa, ~trepitjada per un milió de peus, – ~au! turba, avant!
792 Oda, 5 | a l’alba! ~En els seus minerals lluen exèrcits. ~El gran
793 FaMolt, 15 | en el part, com la dona. ~Minva el doble dolor en la humilitat. ~
794 Oda, 4 | matèria sóc jo ~que la teua mirada em talla i em transforma? ~
795 Danubi, I | des d’una cova, així vaig mirar l’horitzó: ~com una pluja
796 Oda, 1 | el camí, ningú, ningú, ~mire la teua falda ~flamejar
797 Elegia, 4 | incrustats en el fang assecat miren ~amb ulls opacs, fixos,
798 Elegia, 3 | assemblar-te als altres miserables, ~en qui s’ha encabit aquesta
799 Oda, 4 | puc descendir jo als teus misteris!... ~El teu rec arterial,
800 Elegia, 2 | la solitud de les eixutes mitjanceres, ~el silenci apàtic de la
801 Danubi, III| pare. ~Cada volta que em moc, ells s’abracen. ~A vegades
802 Danubi, I | en la més baixa pedra del moll, ~veia com marinava una
803 Danubi, III| que fou i el que és: ~les moltes generacions que s’envesteixen. ~
804 Turba, 1 | tantes boires com cobreixen monts, ~la turba no té pa. ~
805 Elegia, 4 | cridant, ~aquest voraç ~ordre moral. ~T’hi reconeixes? Ací les
806 LaMeuaM, 3 | Ma mare, menudeta; aviat morí, ~perquè les bugaderes aviat
807 Elegia, 4 | que teixeixen ~un ràpid mormolar. Trossets de vidre ~incrustats
808 Oda, 3 | T’estime així com els mortals s’estimen ~la vida, fins
809 PurDeC, 4 | santa terra; ~creixerà herba mortífera ~sobre el meu cor bellíssim. ~ ~
810 Danubi, III| envesteixen. ~Els conquistadors morts vencen amb mi ~i el turment
811 Ressurt, 5 | el llit, voltege com un mos ~dels mars tempestuosos
812 Elegia, 4 | revola, brunzent, ~alguna mosca blava, verda o negra, ~atreta
813 Turba, 1 | la turba, la turba! ~Com mosques espantades ~s’envolen d’
814 FaMolt, 24 | Peixos muts, ~mossegueu l’ham sota l’aigua gelada ~
815 NitSub, 9 | somnoleja, bleixant, ~ell li mostra les dents a la paret, ~la
816 ALaVora, 3 | espècie. ~Pronunciem el mot altrament, el cabell ~se’
817 Oda, 4 | en la teua substància es mou erràtica ~la inconscient
818 NitSub, 13 | estremeix ~i no té força per a moure... ~
819 Danubi, I | enervava ~cada onada i cada moviment. ~I com ma mare, em bressolava,
820 ArsPoet, 9 | obrer em pressent ~entre dos moviments inflexibles; ~per mi espera,
821 Danubi, III| Ancestre que s’obri per a multiplicar-se: ~feliç em torne mon pare
822 Oda, 5 | Escollida d’entre la multitud ~de milers de milions d’
823 Oda, 4 | treballen, ~formiguegen munions d’éssers vivents, ~l’insecte, ~
824 LaMeuaM, 4 | Per a muntanya, la de la bugada! ~En lloc
825 DormDol, 2 | gran de silenci. ~Que no murmura i lentament s’allunya. ~
826 Danubi, I | el Danubi. ~Igual que els músculs, quan treballa l’home ~llimant,
827 ArsPoet, 6 | serviré ~cap poder envilit, mutilador. ~
828 FaMolt, 24 | Peixos muts, ~mossegueu l’ham sota l’
829 NitSub, 11 | Matalafs de palla, com rais, ~naden silenciosos amb el corrent
830 NitSub, 12 | i el buidador somia un nadó roig ~en els motles metàl·
831 PerFiHe, 6 | Des que vaig nàixer, he volgut estar ~en el
832 Turba, 3 | engoleix la turba! ~Del seu nas foragita nuvolades, ~les
833 FaMolt, 3 | sols desig, ~sinó també necessitat t’hi empeny – ~
834 FaMolt, 6 | la fera ~que fa les seues necessitats. ~
835 Elegia, 4 | alguna mosca blava, verda o negra, ~atreta per les deixes
836 Oda, 3 | 3~T’estime com un nen vol a sa mare, ~com l’avenc
837 Turba, 4 | meus, ~dolces i flaques noies meues ~la turba. ~Tot al
838 FaMolt, 22 | Vosaltres, nois, ~que us destruïu per una
839 PerFiHe, 3 | bellesa: terra, dret, món nou. ~– La nostra llei encara
840 ALaVora, 3 | altrament, el cabell ~se’ns adhereix al cap d’altra
841 Oda, 4 | de fils finíssims ~que es nuguen i es desnuguen – ~perquè
842 Judit, 4 | entre brancatges d’arbres nus. ~ Medites encara?
843 Turba, 3 | turba! ~Del seu nas foragita nuvolades, ~les seues dents picades ~
844 LaMeuaM, 4 | lloc del joc sedant dels núvols, ~el baf, i, per a un canvi
845 ALaVora, 7 | guardat en la terra s’ha obert. ~
846 Oda, 4 | com el verb en una ment oberta, ~puc descendir jo als teus
847 ALaVora, 5 | nosaltres el sentit ~de tota obra humana brunz ~com una viola. ~
848 Turba, 5 | projectista – – ~Visca els obrers, els camperols, ~no els
849 FaMolt, 8 | aquestos mots, ~i, això no obstant, em repel·lí. ~
850 NoEsQue | món. ~ Oh, màquines, ocells, frondes, estrelles! ~La
851 NitSub, 8 | company s’esmuny ~amb unes octavilles. ~Cap endavant ensuma com
852 NoEsQue | Fon-te tot en el vidre, ~Oculta’t al darrere dels fulgors
853 Oda | ODA ~~~
854 ALaVora, 12| ha esguardat el sol ~tot ofegant-se en el seu propi fum, ~qui
855 NitSub, 9 | s’hi balanceja un llum ofegat, ~només hi vetla un jornaler. ~
856 Oda, 3 | passen, sorollosos; ~en l’oïda em romans, callada, tu. ~
857 Estiu, 2 | Ve ací la vespa, ve, m’olora, ~boneix, se’n va a la gavarrera. ~
858 Elegia, 3 | dura lleterola obri la seua ombrel·la ~al pati abandonat d’
859 Oda, 3 | tu, bella, amada imatge, ~omplis amb el teu ser tot l’essencial. ~
860 Danubi, I | estirava, s’enervava ~cada onada i cada moviment. ~I com
861 Danubi, III| passat. ~S’abracen les suaus onades del Danubi, ~que és el passat,
862 Oda, 4 | ronyons fervents! ~S’aixequen ondulants turons en tu, ~en tu titil·
863 NitSub, 14 | vent humit, apegalós, ~és l’onejar de llençols bruts, ~oh nit! ~
864 Elegia, 4 | assecat miren ~amb ulls opacs, fixos, els erms turmentats. ~
865 Elegia, 4 | els parracs ~des de més opulents paisatges. ~A la seua manera
866 PerFiHe, 3 | són més bells els anells d’or. ~
867 NitSub, 8 | com un gos, ~endreça les orelles com un gat cap arrere; ~
868 Oda, 5 | diàfan. ~Els meus laboriosos òrgans, que dia a dia ~em donen
869 Elegia, 2 | baix, ~contempla el teu origen! ~Ací on, sota el cel altres
870 Turba, 3 | jornada de set hores, ~l’Óssa Major, les Plèiades, ~el
871 ArsPoet, 7 | No faig pactes – deixeu-me ser feliç! ~
872 FaMolt, 16 | Però a mi ~em pagaran el meu cant dolorós ~i em
873 NitSub, 13 | llapó dibuixa el mapa ~dels països de la misèria. ~I allà pels
874 PerTuEs, 3 | els flequers llurs bones pales, amb què llancen el pa, ~
875 NitSub, 11 | Matalafs de palla, com rais, ~naden silenciosos
876 PerFiHe, 5 | van riure de mi com d’un pallasso. ~
877 Turba, 4 | voltant, canons fumosos. ~La palleta destorba el riu, – ~però,
878 Turba, 1 | arrels de sang. ~Plantes, palmells de terra fèrtil. ~Cent mil
879 NitSub, 8 | La humitat palpenteja en la penombra, ~en el fullam
880 FaMolt, 24 | ham sota l’aigua gelada ~i panteixeu: Fa molt de mal. ~
881 NitSub, 13 | esparracades brosses, ~i paper. Com voldria arrossegar-se!
882 Elegia, 4 | paisatges. ~A la seua manera para la taula també ací ~la beneïda
883 ALaVora, 16| El poeta – la paraula grinyola en els seus llavis, ~
884 Turba, 5 | va, ~regatar, maleir, les paraules, el silenci! ~Ella és ~la
885 ALaVora, 15| aquesta cançó. ~El poeta, el parent, ~mira, mira només, com
886 NitSub, 9 | li mostra les dents a la paret, ~la seua pena puja bullint
887 NoEsQue | eixorca mare demana a crits parir. ~Així que, amic, estimat
888 NitSub, 8 | camí, un policia, un obrer parlant sol. ~Qualque company s’
889 Oda, 2 | que has assolit de fer parlar alhora ~la intrigant solitud
890 PerTuEs, 3 | adones que em drece, quan parle del futur, ~si vols, no
891 Danubi, III| que em diuen. ~Em parlen perquè ja sóc ells; ~essent
892 FaMolt, 15 | naix ~també pateix en el part, com la dona. ~Minva el
893 Danubi, III| i mon pare i ma mare es parteixen en dos ~i així em reproduesc
894 FaMolt, 17 | Socorreu-me! ~Xiquets, que en passar ella ~els vostres ulls rebenten. ~
895 Judit, 2 | dels freds passats, quan encara els meus braços,
896 Oda, 3 | essencial. ~Els instants passen, sorollosos; ~en l’oïda
897 Oda, 6 | tren, i seguesc els teus passos, ~potser avui mateix et
898 Turba, 2 | Gitada està com la pasta del pa, ~s’agita, s’infla, ~
899 ALaVora, 9 | terratinent?– ~el gos salvatge del pastor? ~Sa infància és la nostra.
900 FaMolt, 15 | Qui naix ~també pateix en el part, com la dona. ~
901 NitSub, 15 | doncs, germans. ~Que el patiment no ens pese en l’ànima. ~
902 Danubi, III| nostres avantpassats, ~en pau va dissolent-la la memòria, ~
903 Ressurt, 4 | gràcia, ~m’alliçonen a colps: pecat és la innocència! ~Car ser
904 NitSub, 4 | prepara una foscor més densa, ~pedestal del silenci. ~
905 Turba, 1 | envolen d’ella pedres. ~Pedram enlaire espurna, ~com el
906 Danubi, I | una corfa de síndria. ~A penes si escoltava, absort en
907 NitSub, 14 | llençols bruts, ~oh nit! ~Penges del cel, com esfilagarsada ~
908 Oda, 1 | cap ara es vincla, i em penja ~la mà. ~Contemple la crinera
909 NitSub, 10 | errant, ~la gran llengua penjant-li, tocant l’aigua, ~i engoleix
910 PurDeC, 4 | Seré pres i penjat, ~colgat en santa terra; ~
911 LaMeuaM, 2 | lències, ~i en acotxar-nos jo pensava ~que ells es menjaven tota
912 PerTuEs, 2 | Sovint pense en les places extenses i
913 NitSub, 9 | estantissa, ~la finestra perboca un toll; ~a dins, s’hi balanceja
914 NitSub, 14 | cel, com esfilagarsada ~percala d’una corda, i de la vida ~
915 ArsPoet, 11| immoderat com és. ~Que no el perden de vista, ni son pare ~ni
916 DormDol, 4 | Silenci ~Les flors ara perdonen.~ ~
917 Judit, 3 | món ~ més gran i perillós. ~Si cuses, no apedaces
918 ALaVora, 2 | I com espessos draps ~de pesants pluges ~renten la deformada
919 NitSub, 15 | Que el patiment no ens pese en l’ànima. ~Que els insectes
920 Elegia, 3 | Per esglaons grisencs ~de petites finestres trencades ~descendeixen
921 ALaVora, 1 | sutja amb blanes ales ~com petits rats-penats, ~i va sedimentant-s’
922 Elegia, 2 | segueixes les feixugues petjades de la realitat, ~esguarda’
923 ALaVora, 2 | la tristor ~allò que va petrificant-s’hi. ~
924 ALaVora, 3 | el carbó, el ferro i el petroli, ~
925 Turba, 5 | trepitjada per un milió de peus, – ~au! turba, avant! avant! ~ ~
926 Turba, 3 | nuvolades, ~les seues dents picades ~són corbat carreró d’inquilinats. ~
927 Elegia, 2 | la misèria, ~amenaçant i pidolant, ~dilueix lentament la tristesa ~
928 NitSub, 15 | Que els insectes no ens piquen el cos. ~ ~
929 ArsPoet, 4 | embruten fins el mateix pitram ~i facen com que estan embriagats ~
930 Oda, 1 | tous, un instant els teus pits i ~– mentrestant corre el
931 NitSub, 3 | vacil·lant a través de la plaça; ~encén un poc de lluna
932 PerTuEs, 2 | Sovint pense en les places extenses i fuents, on potser
933 Danubi, III| que li deu al passat ~el plàcid futur – hongaresos d’avui! ~...
934 Estiu, 1 | Plana daurada, calta en flor, ~
935 Turba, 1 | atura, té arrels de sang. ~Plantes, palmells de terra fèrtil. ~
936 Turba, 3 | pou d’aigua abundant en la planura – – ~
937 LaMeuaM, 5 | La veig, s’atura planxa en mà. ~El capital trencà
938 LaMeuaM, 3 | els fa molt mal de tant planxar – – ~
939 Estiu, 1 | lleugeresa. ~Sacsa una brisa amb platejada ~calma el bedoll i el cel
940 ALaVora, 11| posseir aqueixa força ~qui és ple de nosaltres. ~
941 Oda, 2 | la seua trama als fondos plecs del cor ~i l’univers sencer. ~
942 Turba, 3 | hores, ~l’Óssa Major, les Plèiades, ~el pou d’aigua abundant
943 NitSub, 1 | la nostra cuina ja està plena de penombra. ~
944 Elegia, 1 | vola pel trist paisatge, ~plenament condensant-se davall el
945 Elegia, 1 | condensant-se davall el cel de plom, ~hi sura la meua ànima ~
946 Elegia, 5 | només ací pots tu riure o plorar. ~Només ací pots posseir-te
947 FaMolt, 20 | aneu ~gràvides, avorteu ~i ploreu-li: Fa molt de mal. ~
948 ALaVora, 2 | espessos draps ~de pesants pluges ~renten la deformada coberta
949 ALaVora, 8 | màquina fidel! ~Fràgils pobles cruixen ~com el prim gel
950 NitSub, 14 | tristor, oh nit! ~Nit dels pobres! Sigues el meu carbó, ~fumeja
951 Danubi, III| nostra feina; i no és pas poca. ~ ~
952 ArsPoet, 6 | remugant no serviré ~cap poder envilit, mutilador. ~
953 NoEsQue | mateix enfonses, ~Només podràs llavar-lo en altre rostre. ~
954 FaMolt, 11 | Què podria ~fer jo per ella i contra
955 ArsPoet, 10| malfactors ~van contra els meus poemes en columna, ~allí s’engeguen
956 ArsPoet, 4 | importen a mi els altres poetes? ~Que s’embruten fins el
957 ArsPoet | ARS POETICA~ ~
958 NitSub, 8 | pols del camí. ~Al camí, un policia, un obrer parlant sol. ~
959 FaMolt, 12 | aquells a qui el somni fa por ~i són enlluernats pel dia
960 ArsPoet, 9 | inflexibles; ~per mi espera, en la porta d’un cinema, ~al vespre,
961 PerTuEs, 2 | de les eines ~puga també portar-hi jo els teus besos, amada. ~
962 Danubi, III| abracen. ~A vegades això em posa trist – ~això és deixar
963 Danubi, I | la ciutat. ~De sobte es posà a gotinyar, ~però, com si
964 PerTuEs, 3 | cot cobert de farina m’hi posen ~i em duen lentament fins
965 ALaVora, 11| a qui l’alça. ~Només pot posseir aqueixa força ~qui és ple
966 Elegia, 5 | plorar. ~Només ací pots posseir-te tu mateixa, ~oh ànima! Açò
967 ALaVora, 10| resant-li, a qui tan sols ~és possessió vostra. ~Ella, però, només
968 Turba, 3 | Major, les Plèiades, ~el pou d’aigua abundant en la planura – – ~
969 Oda, 4 | una vida complida ~en els pous ardorosos dels teus ronyons
970 Estiu, 1 | daurada, calta en flor, ~prat de fluida lleugeresa. ~Sacsa
971 Judit, 2 | no t’havien premut, ~quan no hi havia renys
972 Ressurt, 3 | sol ~he donat tanta flama –pren-la! ~Digues-me a crits que
973 LaMeuaM, 1 | Prengué amb les seues mans la tassa ~
974 NitSub, 4 | però a dins ~encara s’hi prepara una foscor més densa, ~pedestal
975 Oda, 5 | em donen nova vida, ja es preparen ~a emmudir per a sempre. ~
976 PurDeC, 4 | Seré pres i penjat, ~colgat en santa
977 ArsPoet, 8 | tape la boca litigant. ~Li presente al saber la meua queixa. ~
978 ArsPoet, 9 | el cos de l’obrer em pressent ~entre dos moviments inflexibles; ~
979 ALaVora, 16| meravelles del món donat), ~preveu el futur conscient ~i construeix
980 ALaVora, 8 | Fràgils pobles cruixen ~com el prim gel d’un toll, ~quan salta,
981 Turba, 2 | turba. ~Espessa cèl·lula primària, ~desplega les antenes inflades, ~
982 PerFiHe, 7 | Bella és la primavera i bell l’estiu, ~però més
983 Danubi, III| ancestre fins al germen primer – ~sóc l’Ancestre que s’
984 ALaVora, 14| infinitud finida, ~les forces de producció per fora i els ~instints
985 Elegia, 4 | per tal de traure’n més profit. ~Herba groga floreix en
986 Turba, 5 | fonaments, ~l’obrer de vila, el projectista – – ~Visca els obrers, els
987 LaMeuaM, 5 | magra – ~recordeu-vos-en, proletaris – – ~
988 Danubi, I | com qui esguarda la pluja prolongada ~des d’una cova, així vaig
989 ALaVora, 3 | eixam d’una altra espècie. ~Pronunciem el mot altrament, el cabell ~
990 Oda, 2 | enmig dels cims de ma vida, ~prop de la llunyania, cante,
991 FaMolt, 7 | endegant el ganivet ~envers ta pròpia mare, tu, valent! ~
992 Oda, 4 | frondosos ~canten les seues pròpies glòries! ~Benauradament
993 ArsPoet, 8 | El segle m’hi contempla, protector: ~el camperol, tot llaurant,
994 Danubi, III| Jo vull treballar. És prou guerra ~haver de confessar
995 PerTuEs, 2 | tempestat de les eines ~puga també portar-hi jo els teus
996 FaMolt, 12 | puix que el món ~rebutja aquells
997 NitSub, 9 | la paret, ~la seua pena puja bullint per les escales, ~
998 Estiu, 3 | Suaus bombolles hi pul·lulen. ~Sagnants maduixes
999 Oda, 4 | bells arbusts dels teus pulmons frondosos ~canten les seues
1000 DormDol, 1 | lluny la pedra ressonava pura. ~I el martell ~I el carrer ~
|