1-fabri | facen-pura | qualq-zalan
Poesia, Part/Estrofa
1001 NitSub, 8 | un obrer parlant sol. ~Qualque company s’esmuny ~amb unes
1002 Elegia, 3 | època ~i en els rostres dels quals tots els trets s’hi deformen? ~
1003 ArsPoet, 7 | feliç! ~Altrament, m’humilia qualsevol ~i em senyalen amb taques
1004 Turba, 3 | prendre, estira el braç quant pot ~vers granja, fàbrica,
1005 PerFiHe, 2 | de lamentable!) ~aquells quatre o cinc rals ~que ens queden
1006 PerFiHe, 2 | quatre o cinc rals ~que ens queden de la guerra. ~
1007 Danubi, I | pluja indiferent, eterna, queia ~esblaimat el passat, tan
1008 ArsPoet, 8 | presente al saber la meua queixa. ~El segle m’hi contempla,
1009 Oda, 5 | vers tu ~aquestos mots. ~Quequeja l’existència, ~només la
1010 Danubi, III| això és deixar de ser. Jo rage d’ells. «Veuràs, ~quan ja
1011 NitSub, 5 | descendeix en un feix ~el raig de lluna, ~la llum suau
1012 NitSub, 11 | Matalafs de palla, com rais, ~naden silenciosos amb
1013 Oda, 1 | el rierol Szinva – ~veig rajar altra volta ~als codolets
1014 PerFiHe, 2 | aquells quatre o cinc rals ~que ens queden de la guerra. ~
1015 Elegia, 4 | altes que teixeixen ~un ràpid mormolar. Trossets de vidre ~
1016 NitSub, 6 | supersticiós ~hi veu fantasmes, ràpids senyals de llum, – ~les
1017 NitSub, 2 | feixuc, ~i s’arrossega, el raspall de fregar; ~damunt d’ell,
1018 FaMolt, 1 | per fora ~(com espantat ratolí en el forat) ~
1019 ALaVora, 1 | blanes ales ~com petits rats-penats, ~i va sedimentant-s’hi
1020 Elegia, 2 | feixugues petjades de la realitat, ~esguarda’t ací baix, ~
1021 FaMolt, 17 | passar ella ~els vostres ulls rebenten. ~
1022 FaMolt, 12 | puix que el món ~rebutja aquells a qui el somni fa
1023 Elegia, 5 | a la seua mare el fill ~rebutjat, maltractat en terra estranya. ~
1024 Oda, 4 | teus misteris!... ~El teu rec arterial, com els rosers, ~
1025 Elegia, 4 | voraç ~ordre moral. ~T’hi reconeixes? Ací les ànimes ~esperen,
1026 Danubi, III| així sóc fort, ~jo que recorde que sóc més que molts, ~
1027 LaMeuaM, 5 | estatura, més i més magra – ~recordeu-vos-en, proletaris – – ~
1028 Oda, 4 | la boira del no-res puc recórrer ~els paisatges sinuosos
1029 Oda, 4 | lules dels teus humors en reculguen l’eixam ~i els bells arbusts
1030 Oda, 1 | volta ~als codolets blancs i redons, ~les teues dents, el riure
1031 FaMolt, 28 | dins i per fora ~l’últim refugi. ~ ~
1032 Turba, 5 | Tota la resta és en va, ~regatar, maleir, les paraules, el
1033 Danubi, I | absort en la meua sort, ~la remor de la superfície i el silenci
1034 ArsPoet, 6 | univers sencer! ~Ni encara remugant no serviré ~cap poder envilit,
1035 FaMolt, 26 | del seu llit, ~socarrats, remugueu amb mi, ~mentre ella s’adorm:
1036 FaMolt, 27 | senta mentre visca. ~Ha renegat el que ella val. ~Per comoditat
1037 LaMeuaM, 6 | De tant rentar se li encorbà l’esquena, ~
1038 ALaVora, 3 | Ni que la sang ho rentàs – som així. ~Gent nova,
1039 Danubi, I | bressolava, contant contes, ~i rentava la roba bruta de la ciutat. ~
1040 ALaVora, 2 | draps ~de pesants pluges ~renten la deformada coberta de
1041 Judit, 2 | premut, ~quan no hi havia renys entre els dos i jo encara ~
1042 FaMolt, 8 | i, això no obstant, em repel·lí. ~
1043 PerFiHe, 4 | acostaren molts. ~Ets sol, em repetien; malgrat que ~jo hauria
1044 Elegia, 4 | Ací reposes, ací, on la coixa tanca ~
1045 Danubi, III| parteixen en dos ~i així em reproduesc fent-me l’U animat! ~Jo
1046 Ressurt, 5 | Sóc ja ardit per a tot; ~res, però, té sentit. ~
1047 ALaVora, 10| tots caureu de genolls ~resant-li, a qui tan sols ~és possessió
1048 Elegia, 3 | dies a la humida foscor. ~Respon tu – ~ets d’ací? ~¿Ets d’
1049 ALaVora, 4 | societat horrible, ~perquè responguem de la humanitat ~en l’etern
1050 NitSub, 14 | trenca, ~mall que llampega ressonant, ~– una espasa brunzent
1051 NitSub, 6 | de ciment, de grampons. ~Ressonants criptes familiars. ~Aquestos
1052 DormDol, 1 | lent. ~Al lluny la pedra ressonava pura. ~I el martell ~I el
1053 Turba, 5 | Oh! ~Tota la resta és en va, ~regatar, maleir,
1054 NitSub, 2 | trosset de barandat ~medita si restar-hi o si desprendre’s. ~
1055 DormDol, 2 | les estrelles. ~I jo hi reste tot sol. ~
1056 NitSub, 6 | el secret ~d’una lúgubre resurrecció. ~Un gat arrapinya la tanca ~
1057 Turba, 2 | divideix com una ameba, ~i retrau els seus altres tentacles. ~
1058 Oda, 1 | 1~Assegut en un cingle reverberant estic. ~Vola suau la brisa ~
1059 Elegia, 4 | mica d’arena... i a voltes revola, brunzent, ~alguna mosca
1060 NitSub, 9 | escales, ~plora. Aclama la revolució. ~
1061 Elegia, 5 | paisatge et copse, ~i quin ric sofriment ~t’hi empeny? ~
1062 PerFiHe, 6 | enmig de la tempesta. ~Ridícul és que jo no haja fet mai ~
1063 Oda, 1 | mentrestant corre el rierol Szinva – ~veig rajar altra
1064 NitSub, 10 | Com metall enfredat, rígides són ~les cruixidores aigües. ~
1065 ArsPoet, 10| per metrallar els meus rims tot arreu. ~
1066 PurDeC, 3 | al diable. ~Pur de cor, robaré ~i, si cal, mataré. ~
1067 Oda, 5 | tu, única, bressol ~suau, robusta tomba, tàlem viu, ~acull-me
1068 FaMolt, 19 | fidels, ~caigueu sota les rodes ~i lladreu-li: Fa molt de
1069 ArsPoet, 5 | ment lliure no fingesc ~roïnament ser un ximple servil. ~
1070 Oda, 3 | sorollosos; ~en l’oïda em romans, callada, tu. ~Les estrelles
1071 Oda, 4 | pous ardorosos dels teus ronyons fervents! ~S’aixequen ondulants
1072 Estiu, 2 | n va a la gavarrera. ~La rosa enfurismada es vincla – ~
1073 PerTuEs, 1 | Quan el sol s’alça ~i la rosada es vincla des dels cabells
1074 Oda, 4 | teu rec arterial, com els rosers, ~tremola incessantment. ~
1075 Elegia, 3 | aquesta gran època ~i en els rostres dels quals tots els trets
1076 ArsPoet, 7 | febre m’absorbeix la meua saba. ~
1077 ALaVora, 9 | crideu-la! ~Nosaltres en sabem el nom. ~
1078 ArsPoet, 8 | litigant. ~Li presente al saber la meua queixa. ~El segle
1079 LaMeuaM, 6 | encorbà l’esquena, ~jo no ho sabia, que ella era tan jove, ~
1080 Oda, 3 | aturares als meus ulls. ~El teu sabor, com el silenci en una gruta, ~
1081 Estiu, 1 | prat de fluida lleugeresa. ~Sacsa una brisa amb platejada ~
1082 Estiu, 3 | bombolles hi pul·lulen. ~Sagnants maduixes en l’arena, ~brogint
1083 Oda, 3 | fondària, ~t’estime com les sales volen llum, ~com l’esperit
1084 Ressurt, 5 | tempestuosos d’escumejant saliva. ~Sóc ja ardit per a tot; ~
1085 ALaVora, 8 | prim gel d’un toll, ~quan salta, l’arrebossat de les ciutats ~
1086 Danubi, I | o alçant-se un sostre, ~saltava, s’estirava, s’enervava ~
1087 LaMeuaM, 6 | i llavors el carter la saludava – – ~ ~
1088 PurDeC, 4 | pres i penjat, ~colgat en santa terra; ~creixerà herba mortífera ~
1089 Elegia, 5 | Saps tu ~la despullada joia de
1090 Danubi, I | el seu curs, ~era tèrbol, savi i gran, el Danubi. ~Igual
1091 LaMeuaM, 4 | bugada! ~En lloc del joc sedant dels núvols, ~el baf, i,
1092 NitSub, 5 | teixeixen a disgust ~els somnis sedosos de les teixidores. ~
1093 ArsPoet, 8 | saber la meua queixa. ~El segle m’hi contempla, protector: ~
1094 Elegia, 2 | dura, suau fantasia ~que segueixes les feixugues petjades de
1095 Oda, 6 | Se m’enduu el tren, i seguesc els teus passos, ~potser
1096 DormDol, 2 | la vora s'adormen ~I tot seguit els peixos ~I també les
1097 Oda, 5 | preparen ~a emmudir per a sempre. ~Però tots clamaran fins
1098 Judit, 2 | no em sentia sens tu. ~
1099 PerFiHe, 1 | pàtria, ~la meua terra, on sense equivocar-se ~escriuria
1100 Oda, 4 | un fruit beneït. ~El sòl sensible del teu ventre ~és brodat
1101 FaMolt, 27 | Que ho senta mentre visca. ~Ha renegat
1102 PerTuEs, 1 | cabells d’aquells que mai no senten ira, ~que mai la meua ira
1103 Judit, 2 | encara ~ no em sentia sens tu. ~
1104 ArsPoet, 7 | humilia qualsevol ~i em senyalen amb taques vermelloses, ~
1105 NitSub, 6 | hi veu fantasmes, ràpids senyals de llum, – ~les dinamos
1106 NoEsQue | esmolada d’un bri ~I ja seràs més gran que l’eix del món. ~
1107 PurDeC, 4 | Seré pres i penjat, ~colgat en
1108 Elegia, 4 | ací, on la coixa tanca ~serva i vigila, tot cridant, ~
1109 ArsPoet, 5 | roïnament ser un ximple servil. ~
1110 ArsPoet, 6 | Ni encara remugant no serviré ~cap poder envilit, mutilador. ~
1111 LaMeuaM, 2 | cassoleta ~del sopar de ses excel·lències, ~i en acotxar-nos
1112 Turba, 3 | fàbrica, garbera, ~jornada de set hores, ~l’Óssa Major, les
1113 LaMeuaM, 1 | somrient silenciosa ~i va seure una estona a la penombra – – ~
1114 NitSub, 14 | oh nit! ~Nit dels pobres! Sigues el meu carbó, ~fumeja ací
1115 Oda, 2 | soroll, ~m’abandones i corres silenciosament, ~mentre jo, enmig dels
1116 NitSub, 11 | palla, com rais, ~naden silenciosos amb el corrent nocturn – – ~
1117 Danubi, I | com marinava una corfa de síndria. ~A penes si escoltava,
1118 Oda, 4 | recórrer ~els paisatges sinuosos i fèrtils del teu cos? ~
1119 PerTuEs, 2 | files atapeïdes, ~i els sis milions de metal·lúrgics,
1120 ALaVora, 6 | Des que es va formar ~el sistema solar, ~bé que el passat
1121 FaMolt, 26 | l’entorn del seu llit, ~socarrats, remugueu amb mi, ~mentre
1122 ALaVora, 4 | dins els motles d’aquesta ~societat horrible, ~perquè responguem
1123 FaMolt, 17 | Socorreu-me! ~Xiquets, que en passar
1124 Elegia, 5 | paisatge et copse, ~i quin ric sofriment ~t’hi empeny? ~Així torna
1125 Ressurt, 2 | els ganivets de tan grans sofriments ~que el cor de l’home no
1126 Judit, 1 | estufa, la trasllades tu sola, ~ com en el temps ~
1127 ALaVora, 6 | es va formar ~el sistema solar, ~bé que el passat és molt, ~
1128 Elegia, 4 | bell, ferm, així com els solars tot al voltant ~ensomien
1129 NitSub, 5 | lluna és el fil ~en els solcs dels telers, ~i fins al
1130 ALaVora, 5 | Després de clergues, soldats, burgesos, ~així hem esdevingut
1131 NitSub, 14 | fon el ferro dins mi, ~sòlida enclusa que no es trenca, ~
1132 ALaVora, 3 | que la sang ho rentàs – som així. ~Gent nova, eixam
1133 NitSub, 12 | de ferro ~i el buidador somia un nadó roig ~en els motles
1134 LaMeuaM, 6 | que ella era tan jove, ~somiava que duia un davantal ben
1135 FaMolt, 12 | rebutja aquells a qui el somni fa por ~i són enlluernats
1136 NitSub, 9 | un jornaler. ~El taverner somnoleja, bleixant, ~ell li mostra
1137 LaMeuaM, 1 | horabaixa de diumenge ~tot somrient silenciosa ~i va seure una
1138 Danubi, I | escumes jugaven gracioses ~i somrients venien fins a mi. ~S’estremien
1139 Oda, 3 | Els teus gestos, els teus somriures, els teus mots, ~els acullc
1140 ArsPoet, 11| no el perden de vista, ni son pare ~ni sa mare: l’amor
1141 FaMolt, 10 | xiquet ~que bellugueja el sonall entre els dits, ~quan l’
1142 Oda, 2 | cataracta fuig del propi soroll, ~m’abandones i corres silenciosament, ~
1143 Oda, 3 | essencial. ~Els instants passen, sorollosos; ~en l’oïda em romans, callada,
1144 Danubi, I | escoltava, absort en la meua sort, ~la remor de la superfície
1145 FaMolt, 7 | No tenim altra ~sortida; ni endegant el ganivet ~
1146 NitSub, 3 | greixosos al cel ~es deté, sospira la nit; ~s’asseu a la vora
1147 PerTuEs, 2 | Sovint pense en les places extenses
1148 Turba, 4 | Suats, encorbats pares meus, ~
1149 Oda, 6 | enfredarà, ~potser em diràs suaument: ~L’aigua està tèbia, ja
1150 Oda, 4 | aurora boreal – ~en la teua substància es mou erràtica ~la inconscient
1151 NitSub | NIT SUBURBIAL~ ~
1152 PurDeC, 1 | ni déu, ~ni bressol, ni sudari, ~ni besada, ni amant. ~
1153 Danubi, II | sobte. ~Un instant, i s’hi suma completament el temps ~que
1154 Danubi, I | meua sort, ~la remor de la superfície i el silenci del fons. ~
1155 NitSub, 6 | la tanca ~i el vigilant supersticiós ~hi veu fantasmes, ràpids
1156 Ressurt, 2 | el cor de l’home no pot suportar-los. ~
1157 Danubi, III| cumana, el meu pare mig székely ~mig romanés, potser del
1158 Oda, 1 | mentrestant corre el rierol Szinva – ~veig rajar altra volta ~
1159 FaMolt, 7 | endegant el ganivet ~envers ta pròpia mare, tu, valent! ~
1160 Oda, 5 | bressol ~suau, robusta tomba, tàlem viu, ~acull-me en tu!... ~(
1161 Oda, 4 | jo ~que la teua mirada em talla i em transforma? ~Quina
1162 PerTuEs, 2 | potser he de caure, ~els talladors de pals amb els pals hi
1163 ArsPoet, 10| columna, ~allí s’engeguen els tancs fraternals ~per metrallar
1164 Turba, 1 | boira la beguda ~i, amb tantes boires com cobreixen monts, ~
1165 ArsPoet, 8 | Jo no em tape la boca litigant. ~Li presente
1166 ArsPoet, 7 | qualsevol ~i em senyalen amb taques vermelloses, ~la febre m’
1167 LaMeuaM, 1 | Prengué amb les seues mans la tassa ~un horabaixa de diumenge ~
1168 Danubi, III| Werböczi i Dózsa – ~turc, tàtar, eslovac, romanés, s’arrombollen ~
1169 Elegia, 4 | A la seua manera para la taula també ací ~la beneïda mare
1170 NitSub, 9 | hi vetla un jornaler. ~El taverner somnoleja, bleixant, ~ell
1171 Oda, 6 | suaument: ~L’aigua està tèbia, ja pots prendre el bany! ~
1172 NitSub, 5 | els somnis sedosos de les teixidores. ~
1173 Oda, 2 | intrigant solitud que està teixint ~la seua trama als fondos
1174 NitSub, 5 | el fil ~en els solcs dels telers, ~i fins al dematí, mentre
1175 Estiu, 3 | trontolleja l’espiga. ~S’ajup el temperi en les branques. ~
1176 PerTuEs, 2 | dringant. ~Dessota la celest tempestat de les eines ~puga també
1177 Ressurt, 5 | voltege com un mos ~dels mars tempestuosos d’escumejant saliva. ~Sóc
1178 FaMolt, 7 | No tenim altra ~sortida; ni endegant
1179 Turba, 2 | i retrau els seus altres tentacles. ~
1180 Danubi, I | meu cor el seu curs, ~era tèrbol, savi i gran, el Danubi. ~
1181 ALaVora, 9 | Qui domarà –potser el terratinent?– ~el gos salvatge del pastor? ~
1182 NoEsQue | estimat amic meu, ~Siga terrible, siga venturós, ~No és que
1183 Oda, 1 | codolets blancs i redons, ~les teues dents, el riure encisador. ~ ~ ~
1184 Oda, 6 | ja pots prendre el bany! ~Tin la tovalla, eixuga’t! ~La
1185 ArsPoet, 1 | interessar-me a mi la poesia? ~No tindria cap gràcia que l’estrella ~
1186 Judit, 4 | Arrupeix-te ~ i no em tingues enuig. ~ ~
1187 Oda, 4 | ondulants turons en tu, ~en tu titil·len constel·lacions, ~llacs
1188 NitSub, 10 | gran llengua penjant-li, tocant l’aigua, ~i engoleix aigua. ~
1189 NitSub, 8 | arrere; ~cada fanal li és un tomb. ~
1190 Oda, 5 | bressol ~suau, robusta tomba, tàlem viu, ~acull-me en
1191 Ressurt, 2 | Jo, que tombe guitat per un cavall ~fins
1192 ALaVora, 8 | les ciutats ~es desprén, i tombeja el cel. ~
1193 Oda, 2 | llunyania, cante, xiscle, ~tot topetant amb la terra i el cel, ~
1194 Elegia, 5 | sofriment ~t’hi empeny? ~Així torna a la seua mare el fill ~
1195 Danubi, III| multiplicar-se: ~feliç em torne mon pare i ma mare, ~i mon
1196 FaMolt, 4 | fins que els llavis es tornen blancs. ~
1197 Oda, 1 | del teu front ~brilla en totes les fulles. ~En el camí,
1198 FaMolt, 3 | sols atrau ~el si càlid i tou, no sols desig, ~sinó també
1199 Oda, 1 | tremolen fugissers, ~vibren, tous, un instant els teus pits
1200 ALaVora, 15| cau, només com cau, la ~tova, l’espessa sutja, ~i va
1201 Oda, 6 | prendre el bany! ~Tin la tovalla, eixuga’t! ~La carn s’està
1202 Oda, 2 | que està teixint ~la seua trama als fondos plecs del cor ~
1203 Oda, 4 | teua mirada em talla i em transforma? ~Quina llum i quina ànima, ~
1204 Judit, 1 | Arrossegues l’estufa, la trasllades tu sola, ~ com
1205 Elegia, 4 | martiritzada per tal de traure’n més profit. ~Herba groga
1206 Danubi, I | Igual que els músculs, quan treballa l’home ~llimant, martellejant,
1207 Oda, 4 | s’estremeixen, fàbriques treballen, ~formiguegen munions d’
1208 ArsPoet, 3 | Mentre s’abracen calma i tremolor, ~entre l’escuma, graciosa
1209 NitSub, 14 | sòlida enclusa que no es trenca, ~mall que llampega ressonant, ~–
1210 LaMeuaM, 5 | planxa en mà. ~El capital trencà sa fràgil ~estatura, més
1211 Elegia, 3 | grisencs ~de petites finestres trencades ~descendeixen els dies a
1212 Turba, 5 | llastima l’astúcia burgesa, ~trepitjada per un milió de peus, – ~
1213 PurDeC, 2 | Fa tres dies que no ~menge, ni molt
1214 FaMolt, 5 | una doble càrrega ~i un tresor doble, que calga estimar. ~
1215 FaMolt, 27 | Per comoditat seua ha tret ~
1216 Elegia, 3 | rostres dels quals tots els trets s’hi deformen? ~
1217 DormDol, 3 | la. ~És potser que estàs trista ~I per això estic trist
1218 Elegia, 2 | pidolant, ~dilueix lentament la tristesa ~condensada en el cor dels
1219 FaMolt, 4 | això abraça ~tot el qui troba dona ~fins que els llavis
1220 Oda, 6 | potser avui mateix et trobaré, ~potser el meu ardent rostre
1221 ALaVora, 13| tanca plora, es mareja i trontolla ~al buf del nostre alé, ~
1222 Danubi, I | temps, ~com cementeris de trontolladissos túmuls. ~ ~ ~
1223 Estiu, 3 | maduixes en l’arena, ~brogint trontolleja l’espiga. ~S’ajup el temperi
1224 NitSub, 2 | fregar; ~damunt d’ell, un trosset de barandat ~medita si restar-hi
1225 Elegia, 4 | teixeixen ~un ràpid mormolar. Trossets de vidre ~incrustats en
1226 Danubi, I | cementeris de trontolladissos túmuls. ~ ~ ~
1227 Oda, 4 | través del teu cos, pels túnels dels teus intestins, ~i
1228 Danubi, III| Zalán, Werböczi i Dózsa – ~turc, tàtar, eslovac, romanés,
1229 Danubi, III| morts vencen amb mi ~i el turment dels vençuts em fa patir. ~
1230 Elegia, 4 | ulls opacs, fixos, els erms turmentats. ~Es desprén de vegades
1231 Oda, 4 | fervents! ~S’aixequen ondulants turons en tu, ~en tu titil·len
1232 Danubi, III| em reproduesc fent-me l’U animat! ~Jo sóc el món –
1233 NoEsQue | Amaga’t en el fons net dels ullals, ~Fon-te tot en el vidre, ~
1234 FaMolt, 28 | per dins i per fora ~l’últim refugi. ~ ~
1235 PerTuEs, 3 | de les urbs, ~o quan uneixen els flequers llurs bones
1236 NitSub, 8 | Qualque company s’esmuny ~amb unes octavilles. ~Cap endavant
1237 FaMolt, 23 | cavalls ~capats a fi de ser ungits al jou, ~bramuleu-li: Fa
1238 Oda, 5 | milions d’éssers humans, ~tu, única, bressol ~suau, robusta
1239 ALaVora, 11| Heu-nos ací, desconfiats i units, ~els fills de la matèria. ~
1240 PerTuEs, 3 | de les urbs, ~o quan uneixen els flequers
1241 NitSub, 3 | vora de la ciutat. ~Enfila vacil·lant a través de la plaça; ~
1242 FaMolt, 27 | Ha renegat el que ella val. ~Per comoditat seua ha
1243 FaMolt, 7 | envers ta pròpia mare, tu, valent! ~
1244 PerFiHe, 5 | que també la meua mort és vana. ~Es van riure de mi com
1245 ALaVora, 2 | del nostre cor esborra vanament la tristor ~allò que va
1246 ALaVora, 10| I ja veiem que aviat ~tots caureu de
1247 Danubi, II | Veig allò que ells no veien, car cavaven, ~mataven,
1248 DormDol, 1 | tranquil·la. ~Els meus veïns es giten ~També els empedradors
1249 ALaVora, 7 | Cap futur vencedor ~no s’havia vist mai tan
1250 PerTuEs, 2 | milions de metal·lúrgics, vencedors, llançaran cap al cel el ~ [
1251 Danubi, III| Els conquistadors morts vencen amb mi ~i el turment dels
1252 Danubi, III| amb mi ~i el turment dels vençuts em fa patir. ~Árpád i Zalán,
1253 PurDeC, 2 | força, ~els meus vint anys vendré. ~
1254 PurDeC, 3 | no me’ls compra, ~li’ls vendria al diable. ~Pur de cor,
1255 Oda, 3 | el got d’aigua, ~amb les venes tan fines, ~de tant en tant
1256 Danubi, I | jugaven gracioses ~i somrients venien fins a mi. ~S’estremien
1257 Ressurt, 4 | Que la teua venjança, o bé la teua gràcia, ~m’
1258 Oda, 4 | El sòl sensible del teu ventre ~és brodat de menudes ~arrels,
1259 NoEsQue | meu, ~Siga terrible, siga venturós, ~No és que jo cride, és
1260 Oda, 4 | del teu cos? ~I, com el verb en una ment oberta, ~puc
1261 Elegia, 4 | brunzent, ~alguna mosca blava, verda o negra, ~atreta per les
1262 FaMolt, 11 | i contra ella? ~No em fa vergonya imaginar-ho, ~
1263 ArsPoet, 7 | i em senyalen amb taques vermelloses, ~la febre m’absorbeix la
1264 Estiu, 2 | Ve ací la vespa, ve, m’olora, ~boneix, se’
1265 ArsPoet, 9 | la porta d’un cinema, ~al vespre, el jovencell mal abillat. ~
1266 NitSub, 9 | un llum ofegat, ~només hi vetla un jornaler. ~El taverner
1267 NitSub, 6 | vigilant supersticiós ~hi veu fantasmes, ràpids senyals
1268 Danubi, II | immersos en la matèria, veuen ~allò que jo no veig, si
1269 Danubi, III| de ser. Jo rage d’ells. «Veuràs, ~quan ja nosaltres no viurem!...» –
1270 Oda, 1 | cabells tremolen fugissers, ~vibren, tous, un instant els teus
1271 PerFiHe, 2 | La terra em rep com una vidriola. ~Ja no calen (que n’és,
1272 Elegia, 4 | la coixa tanca ~serva i vigila, tot cridant, ~aquest voraç ~
1273 NitSub, 6 | arrapinya la tanca ~i el vigilant supersticiós ~hi veu fantasmes,
1274 Turba, 5 | els fonaments, ~l’obrer de vila, el projectista – – ~Visca
1275 PerTuEs, 2 | de pals amb els pals hi vindran en files atapeïdes, ~i els
1276 PerTuEs, 3 | del futur, ~si vols, no vindré a tu sinó després de la
1277 ALaVora, 5 | obra humana brunz ~com una viola. ~
1278 ALaVora, 4 | llançant-nos bullents i violents ~dins els motles d’aquesta ~
1279 ALaVora, 1 | la vora de la ciutat, on visc, ~quan s’esfondra el crepuscle ~
1280 ALaVora, 7 | futur vencedor ~no s’havia vist mai tan humiliat ~com ens
1281 ALaVora, 12| cobert de sutja, ~només l’ha vist-sentit qui ha esguardat el sol ~
1282 ArsPoet, 11| és. ~Que no el perden de vista, ni son pare ~ni sa mare:
1283 Oda, 5 | suau, robusta tomba, tàlem viu, ~acull-me en tu!... ~(Que
1284 Danubi, III| Veuràs, ~quan ja nosaltres no viurem!...» – que em diuen. ~Em
1285 FaMolt, 9 | lloc, ~doncs, entre els vius. Em sent brunzir el cap, ~
1286 FaMolt, 28 | al vivent que fuig ~per dins i per
1287 NitSub, 13 | esparracades brosses, ~i paper. Com voldria arrossegar-se! S’estremeix ~
1288 Oda, 3 | t’estime com les sales volen llum, ~com l’esperit el
1289 PerTuEs, 3 | quan parle del futur, ~si vols, no vindré a tu sinó després
1290 Ressurt, 5 | Si estic sol en el llit, voltege com un mos ~dels mars tempestuosos
1291 NitSub, 9 | La boca de la taverna vomita una llum estantissa, ~la
1292 Elegia, 4 | vigila, tot cridant, ~aquest voraç ~ordre moral. ~T’hi reconeixes?
1293 ALaVora, 10| qui tan sols ~és possessió vostra. ~Ella, però, només s’inclina
1294 FaMolt, 17 | que en passar ella ~els vostres ulls rebenten. ~
1295 Danubi, III| hongaresos d’avui! ~...Jo vull treballar. És prou guerra ~
1296 Danubi, III| fa patir. ~Árpád i Zalán, Werböczi i Dózsa – ~turc, tàtar,
1297 NoEsQue | Filtra’t amb el fresc xàfec en la terra – ~Debades el
1298 NitSub, 12 | encallada, ~la fundició és una xalana de ferro ~i el buidador
1299 NitSub, 1 | La llum alça la seua xarxa ~lentament des del pati
1300 ArsPoet, 5 | fingesc ~roïnament ser un ximple servil. ~
1301 FaMolt, 10 | com el xiquet ~que bellugueja el sonall
1302 FaMolt, 17 | Socorreu-me! ~Xiquets, que en passar ella ~els
1303 ALaVora, 15| A la vora de la ciutat xiscla aquesta cançó. ~El poeta,
1304 Oda, 2 | de la llunyania, cante, xiscle, ~tot topetant amb la terra
1305 FaMolt, 18 | Innocents, ~xiscleu aixafats per les botes ~
1306 NitSub, 7 | Xiulit de tren. ~
1307 Danubi, III| vençuts em fa patir. ~Árpád i Zalán, Werböczi i Dózsa – ~turc,
|