DORM DOLÇAMENT, TRANQUIL·LA

Bella és la nit. Dorm dolçament, tranquil·la.
Els meus veïns es giten
També els empedradors han marxat amb pas lent.
Al lluny la pedra ressonava pura.
I el martell
I el carrer
I ara hi ha aquest silenci.
Ja fa temps que no et veia.

Els teus laboriosos braços són tan frescs
Com aquest riu gran de silenci.
Que no murmura i lentament s’allunya.
Tan lentament que els arbres a la vora s'adormen
I tot seguit els peixos
I també les estrelles.
I jo hi reste tot sol.

Estic cansat de tant de treballar
M'adormiré també.
Dorm dolçament, tranquil·la.
És potser que estàs trista
I per això estic trist també.

Silenci
Les flors ara perdonen.