PER TU ESTIC ENUTJAT, NO CONTRA TU

Quan el sol s’alça
i la rosada es vincla des dels cabells d’aquells que mai no senten ira,
que mai la meua ira no et faça nosa, amada.

Sovint pense en les places extenses i fuents, on potser he de caure,
els talladors de pals amb els pals hi vindran en files atapeïdes,
i els sis milions de metal·lúrgics, vencedors, llançaran cap al cel el
                                                                         [martell de cor dringant.
Dessota la celest tempestat de les eines
puga també portar-hi jo els teus besos, amada.

Ni t'adones que em drece, quan parle del futur,
si vols, no vindré a tu sinó després de la victòria que la glòria entona
                                                                                          [de les urbs,
o quan uneixen els flequers llurs bones pales, amb què llancen el pa,
i amb el cap cot cobert de farina m’hi posen
i em duen lentament fins al teu llit.

Per tu estic jo enutjat, no contra tu,
mira, estreny-me la mà, que t’alça en alt en els meus somnis,
t’enfortesca la meua ira, i no et faça nosa, amada.