Estrofa
1 6| 15 març 1848~ ~
2 6| 15 març 1848~ ~
3 4| vella espasa nostra, on jaus amagada? ~Al Déu dels hongaresos, ~
4 5| serà ~digne de la fama que antany ens honrà; ~la infàmia de
5 1| hongarés, la pàtria t’implora. ~Ara o mai! Amunt, que ja ha
6 1| o mai! Amunt, que ja ha arribat l’hora! ~Volem ser un poble
7 2| En les seues tombes, els avantpassats ~es revolten: lliures van
8 6| oració ~els noms dels seus avis, plens d’emoció. ~Al Déu
9 5| Dir-nos hongaresos de bell nou serà ~digne de la fama
10 4| espasa lluent ~fa brillar el braç que la branda al vent. ~
11 4| fa brillar el braç que la branda al vent. ~Poble meu, cadena
12 4| cadena, l’espasa lluent ~fa brillar el braç que la branda al
13 3| no donen per ella, si cal, fins la vida; ~aquells
14 6| recordar-nos, elevant els rostres ~cap al cel, diran en oració ~
15 6| elevant els rostres ~cap al cel, diran en oració ~els noms
16 4| Poble meu, cadena dus al coll penjada; ~vella espasa nostra,
17 2| Com a esclaus encara vivim condemnats. ~En les seues tombes, els
18 3| qui, quan la pàtria els crida, ~no donen per ella, si
19 6| Davant dels sepulcres on vindran
20 5| hongaresos de bell nou serà ~digne de la fama que antany ens
21 5| Dir-nos hongaresos de bell nou serà ~
22 6| els rostres ~cap al cel, diran en oració ~els noms dels
23 3| la pàtria els crida, ~no donen per ella, si cal, fins la
24 2| la terra esclava no poden dormir. ~Al Déu dels hongaresos, ~
25 4| vent. ~Poble meu, cadena dus al coll penjada; ~vella
26 6| nostres ~néts a recordar-nos, elevant els rostres ~cap al cel,
27 3| els crida, ~no donen per ella, si cal, fins la vida; ~
28 6| dels seus avis, plens d’emoció. ~Al Déu dels hongaresos, ~
29 2| Com a esclaus encara vivim condemnats. ~En les
30 2| tombes, els avantpassats ~es revolten: lliures van viure
31 2| viure i morir ~i en la terra esclava no poden dormir. ~Al Déu
32 3| aquells qui, la vida, se l’estimen més ~que el sagrat honor
33 4| cadena, l’espasa lluent ~fa brillar el braç que la branda
34 5| bell nou serà ~digne de la fama que antany ens honrà; ~la
35 1| o un de lliure? ~Toca a fer la tria de com volem viure! ~
36 3| donen per ella, si cal, fins la vida; ~aquells qui, la
37 5| haurem de rentar-la a força de pit! ~Al Déu dels hongaresos, ~
38 1| Ara o mai! Amunt, que ja ha arribat l’hora! ~Volem ser
39 5| del jou que hem patit, ~haurem de rentar-la a força de
40 5| infàmia de segles del jou que hem patit, ~haurem de rentar-la
41 3| estimen més ~que el sagrat honor del poble hongarés. ~Al
42 5| de la fama que antany ens honrà; ~la infàmia de segles del
43 1| Amunt, que ja ha arribat l’hora! ~Volem ser un poble d’esclaus,
44 1| Amunt, hongarés, la pàtria t’implora. ~Ara o mai! Amunt, que
45 5| que antany ens honrà; ~la infàmia de segles del jou que hem
46 1| Ara o mai! Amunt, que ja ha arribat l’hora! ~Volem
47 4| vella espasa nostra, on jaus amagada? ~Al Déu dels hongaresos, ~
48 5| la infàmia de segles del jou que hem patit, ~haurem de
49 2| encara vivim condemnats. ~En les seues tombes, els avantpassats ~
50 1| poble d’esclaus, o un de lliure? ~Toca a fer la tria de
51 2| avantpassats ~es revolten: lliures van viure i morir ~i en
52 4| la vil cadena, l’espasa lluent ~fa brillar el braç que
53 1| pàtria t’implora. ~Ara o mai! Amunt, que ja ha arribat
54 3| Maleïts aquells qui, quan la pàtria
55 6| 15 març 1848~ ~
56 3| qui, la vida, se l’estimen més ~que el sagrat honor del
57 4| la branda al vent. ~Poble meu, cadena dus al coll penjada; ~
58 2| revolten: lliures van viure i morir ~i en la terra esclava no
59 6| on vindran els nostres ~néts a recordar-nos, elevant
60 6| cel, diran en oració ~els noms dels seus avis, plens d’
61 4| coll penjada; ~vella espasa nostra, on jaus amagada? ~Al Déu
62 6| sepulcres on vindran els nostres ~néts a recordar-nos, elevant
63 5| Dir-nos hongaresos de bell nou serà ~digne de la fama
64 6| rostres ~cap al cel, diran en oració ~els noms dels seus avis,
65 5| de segles del jou que hem patit, ~haurem de rentar-la a
66 4| meu, cadena dus al coll penjada; ~vella espasa nostra, on
67 3| pàtria els crida, ~no donen per ella, si cal, fins la vida; ~
68 5| de rentar-la a força de pit! ~Al Déu dels hongaresos, ~
69 6| els noms dels seus avis, plens d’emoció. ~Al Déu dels hongaresos, ~
70 2| i en la terra esclava no poden dormir. ~Al Déu dels hongaresos, ~
71 3| Maleïts aquells qui, quan la pàtria els crida, ~no
72 6| vindran els nostres ~néts a recordar-nos, elevant els rostres ~cap
73 5| que hem patit, ~haurem de rentar-la a força de pit! ~Al Déu
74 2| tombes, els avantpassats ~es revolten: lliures van viure i morir ~
75 6| recordar-nos, elevant els rostres ~cap al cel, diran en oració ~
76 3| se l’estimen més ~que el sagrat honor del poble hongarés. ~
77 3| aquells qui, la vida, se l’estimen més ~que el sagrat
78 5| ens honrà; ~la infàmia de segles del jou que hem patit, ~
79 6| Davant dels sepulcres on vindran els nostres ~
80 1| ha arribat l’hora! ~Volem ser un poble d’esclaus, o un
81 5| Dir-nos hongaresos de bell nou serà ~digne de la fama que antany
82 2| vivim condemnats. ~En les seues tombes, els avantpassats ~
83 6| en oració ~els noms dels seus avis, plens d’emoció. ~Al
84 3| crida, ~no donen per ella, si cal, fins la vida; ~aquells
85 1| Amunt, hongarés, la pàtria t’implora. ~Ara o mai! Amunt,
86 2| van viure i morir ~i en la terra esclava no poden dormir. ~
87 1| esclaus, o un de lliure? ~Toca a fer la tria de com volem
88 2| condemnats. ~En les seues tombes, els avantpassats ~es revolten:
89 1| de lliure? ~Toca a fer la tria de com volem viure! ~Al
90 2| avantpassats ~es revolten: lliures van viure i morir ~i en la terra
91 4| cadena dus al coll penjada; ~vella espasa nostra, on jaus amagada? ~
92 4| el braç que la branda al vent. ~Poble meu, cadena dus
93 4| No la vil cadena, l’espasa lluent ~
94 6| Davant dels sepulcres on vindran els nostres ~néts a recordar-nos,
95 2| Com a esclaus encara vivim condemnats. ~En les seues
|