Poesia, Estrofa
1 JocCon | EL JOC DE CONSTRUCCIÓ~ ~ A
2 JocCon, 1 | L’home s’enfuig, el cavall tomba, ~La porta
3 JocCon, 1 | ocell, caveu sa tomba, ~El silenci l’ha fet morir. ~
4 JocCon, 2 | pacient l’hivern, ~Li pesa el cor, la branca es vincla, ~
5 Chiric, 2 | claror en relleu ~Sobre el cel que ha deixat de ser
6 Chiric, 3 | El record d’aquells que parlaven
7 Chiric, 3 | Amos de ma feblesa i sóc en el lloc d’ells ~Amb ulls d’
8 Estrena, 1| damunt de tu s’amaga, mira el cel: ~Ell ha tancat els
9 Estrena, 1| teu somni, ~T’ha tancat el vestit per rompre’t les
10 Estrena, 4| Habites en llur niu de foc ~I el teu fulgor se’n multiplica.~
11 Paris, 2 | Oh la neu de migjorn, el sol en tots els ventres, ~
12 Paris, 3 | glavi ~Embriaguen d’huracans el món alliberat. ~ ~
13 Miro, 1 | presoner del meu cap, ~Endus-te el puig, endus-te el bosc. ~
14 Miro, 1 | Endus-te el puig, endus-te el bosc. ~El cel és més bell
15 Miro, 1 | puig, endus-te el bosc. ~El cel és més bell que mai. ~
16 Miro, 3 | cobrir-se d’una alba ~Caldrà que el cel siga tan pur com la
17 LaCorb, 2 | perfumats, ~Ales que van cobrint el món de llum, ~Vaixells abarrotats
18 LaCorb, 3 | palla dels astres, ~Com el dia depén de la innocència ~
19 LaCorb, 3 | de la innocència ~Depén el món sencer dels teus ulls
20 LaDeS, 2 | El ventall de sa boca, el reflex
21 LaDeS, 2 | El ventall de sa boca, el reflex dels seus ulls, ~
22 LaDeS, 2 | amat, ~Un rostre amant, el rostre teu, ~De tu que no
23 LaDeS, 2 | La mar et diu: en mi, el cel et diu: en mi, ~Els
24 LaDeS, 2 | tenir-te o de no tenir-te, ~El candor d’esperar-te, la
25 LaDeS, 2 | cantar, t’estime per cantar ~El misteri en què em crea l’
|