Poesia, Estrofa

 1 JocCon, 1 |                              L’home s’enfuig, el cavall
 2 JocCon, 1 |     es pot pas obrir, ~Calla l’ocell, caveu sa tomba, ~
 3 JocCon, 1 |  caveu sa tomba, ~El silenci l’ha fet morir. ~
 4 JocCon, 2 |   una branca  Espera pacient l’hivern, ~Li pesa el cor,
 5 Chiric, 1 |   mur delata un altre mur ~I l’ombra em protegeix de la
 6 Chiric, 2 |     cel que ha deixat de ser l’espill del sol, ~Les estrelles
 7 Estrena, 2|       Als traïdors filats de l’herba ~Els camins perden
 8 Estrena, 5|                           De l’alba emmordassada vol brotar
 9 Estrena, 5|      giravoltant brilla sota l’escorça.  S’instal·larà
10 Paris, 2  |    És bella, estàtua viva de l’amor. ~Oh la neu de migjorn,
11 Paris, 3  |                     Silenci. L’estrident silenci dels seus
12 Paris, 3  |    dels seus somnis ~Acarona l’horitzó. Els seus somnis
13 LaDeS, 2  |      dels seus ulls, ~Sóc jo l’únic que en parla, ~Sóc
14 LaDeS, 2  |   únic que en parla, ~Sóc jo l’únic que és encerclat ~Per
15 LaDeS, 2  |     aquest espill tan nul on l’aire circula al meu través ~
16 LaDeS, 2  |     circula al meu través ~I l’aire té un rostre, un rostre
17 LaDeS, 2  |        Oh tu que suprimeixes l’oblit, l’esperança i la
18 LaDeS, 2  |     que suprimeixes l’oblit, l’esperança i la ignorància, ~
19 LaDeS, 2  | ignorància, ~Que suprimeixes l’absència i que em poses
20 LaDeS, 2  |    El misteri en què em crea l’amor i s’allibera. ~