Poesia, Estrofa

 1 Chiric, 2|           en relleu ~Sobre el cel que ha deixat de ser l’espill
 2 Chiric, 3|               El record d’aquells que parlaven no sabent, ~Amos
 3 Paris, 1 |                       Els animals que baixen dels suburbis de
 4 Paris, 1 |      suburbis de foc, ~Els ocells que s’espolsen les plomes homicides, ~
 5 Paris, 3 |      nostres ~I les mans de desig que ella imposa al seu glavi ~
 6 Miro, 1  |         bosc. ~El cel és més bell que mai. ~Les libèl·lules dels
 7 Miro, 1  |         Li donen formes precises ~Que jo dissipe amb un gest. ~
 8 Miro, 2  |        dia, ~Núvols insensibles i que res no autoritza, ~Llurs
 9 Miro, 3  |      cobrir-se d’una alba ~Caldrà que el cel siga tan pur com
10 LaCorb, 1|           si jo ja no sé tot allò que he viscut  És perquè no
11 LaCorb, 2|        somriures perfumats, ~Ales que van cobrint el món de llum, ~
12 LaCorb, 3|     nascuts d’una covada d’albes ~Que encara jau a la palla dels
13 LaDeS, 2 |         seus ulls, ~Sóc jo l’únic que en parla, ~Sóc jo l’únic
14 LaDeS, 2 |          en parla, ~Sóc jo l’únic que és encerclat ~Per aquest
15 LaDeS, 2 |      amant, el rostre teu, ~De tu que no tens nom i a qui els
16 LaDeS, 2 | innocència de conéixer-te, ~Oh tu que suprimeixes l’oblit, l’esperança
17 LaDeS, 2 |       esperança i la ignorància, ~Que suprimeixes l’absència i
18 LaDeS, 2 |          suprimeixes l’absència i que em poses al món, ~Jo cante
19 LaDeS, 3 |         pura, ets més pura encara que jo mateix.~