Poesia, Estrofa

 1 Chiric, 2 | Tremolant m’abrigaves. La claror en relleu ~Sobre el cel que
 2 Chiric, 3 |         Amos de ma feblesa i sóc en el lloc d’ells ~Amb ulls
 3 Estrena, 4|         t’hi assembles, ~Habites en llur niu de foc ~I el teu
 4 Paris, 1  |        ben bé nus ~Han festejat, en tota època, aquesta estàtua. ~
 5 Paris, 2  |        la neu de migjorn, el sol en tots els ventres, ~Oh flames
 6 LaCorb, 3 |    sencer dels teus ulls purs ~I en llurs mirades corre tota
 7 LaDeS, 2  |         ulls, ~Sóc jo l’únic que en parla, ~Sóc jo l’únic que
 8 LaDeS, 2  |         ignoren, ~La mar et diu: en mi, el cel et diu: en mi, ~
 9 LaDeS, 2  |       diu: en mi, el cel et diu: en mi, ~Els astres t’endevinen,
10 LaDeS, 2  |    imaginen ~I la sang escampada en els millors moments, ~La
11 LaDeS, 2  |    estime per cantar ~El misteri en què em crea l’amor i s’allibera. ~