Poesia, Estrofa
1 LaDeS, 1 | Si jo us dic: «ho he abandonat tot» És perquè ella no
2 LaCorb, 2 | el món de llum, ~Vaixells abarrotats de cel i mar, ~Caçadors
3 Chiric, 2 | insensible i pur ~Tremolant m’abrigaves. La claror en relleu ~Sobre
4 LaDeS, 2 | ignorància, ~Que suprimeixes l’absència i que em poses al món, ~
5 Chiric, 3 | despoblar un món del qual jo sóc absent. ~ ~
6 Paris, 3 | silenci dels seus somnis ~Acarona l’horitzó. Els seus somnis
7 Estrena, 1| Captiva de la plana, agonitzant orada, ~La llum damunt de
8 LaCorb, 3 | Perfums nascuts d’una covada d’albes ~Que encara jau a la palla
9 LaCorb, 2 | vent, somriures perfumats, ~Ales que van cobrint el món de
10 LaDeS, 2 | en què em crea l’amor i s’allibera. ~
11 Paris, 3 | Embriaguen d’huracans el món alliberat. ~ ~
12 LaCorb, 1 | ferm, ~I si jo ja no sé tot allò que he viscut És perquè
13 Chiric, 1 | Un mur delata un altre mur ~I l’ombra em protegeix
14 LaDeS, 2 | no tens nom i a qui els altres ignoren, ~La mar et diu:
15 Chiric, 1 | de la meua ombra tímida. ~Alts vols del meu amor als volts
16 Estrena, 1| La llum damunt de tu s’amaga, mira el cel: ~Ell ha tancat
17 LaDeS, 2 | rostre amat, ~Un rostre amant, el rostre teu, ~De tu que
18 LaDeS, 2 | té un rostre, un rostre amat, ~Un rostre amant, el rostre
19 JocCon, 3 | Per què plorar la rosa d’ambre? ~
20 Estrena, 3| De què les barques són ametles ~Al teu palmell càlid, manyac, ~
21 Chiric, 3 | que parlaven no sabent, ~Amos de ma feblesa i sóc en el
22 Paris, 2 | son damunt d’un rostre d’àngel, ~Damunt totes les nits
23 Paris, 1 | Els animals que baixen dels suburbis
24 Chiric, 3 | El record d’aquells que parlaven no sabent, ~
25 LaDeS, 2 | únic que és encerclat ~Per aquest espill tan nul on l’aire
26 Paris, 1 | festejat, en tota època, aquesta estàtua. ~
27 Estrena, 4| estrelles? ~Esquarterada, t’hi assembles, ~Habites en llur niu de
28 LaCorb, 1 | de dansa i de dolcesa, ~Aurèola del temps, bressol nocturn
29 Miro, 2 | insensibles i que res no autoritza, ~Llurs llavors cremen ~
30 Paris, 1 | Els animals que baixen dels suburbis de foc, ~Els
31 Estrena, 3| prendre les onades ~De què les barques són ametles ~Al teu palmell
32 Paris, 1 | cels grocs, els núvols ben bé nus ~Han festejat, en tota
33 Miro, 1 | el bosc. ~El cel és més bell que mai. ~Les libèl·lules
34 Paris, 2 | És bella, estàtua viva de l’amor. ~
35 Chiric, 1 | amor, ~Tots els murs feien blanc als volts del meu silenci.
36 LaDeS, 2 | El ventall de sa boca, el reflex dels seus ulls, ~
37 LaDeS, 1 | gloriejat, ~No és veritat ~I la boira de fons per on em moc ~No
38 Miro, 1 | Endus-te el puig, endus-te el bosc. ~El cel és més bell que
39 LaCorb, 1 | dolcesa, ~Aurèola del temps, bressol nocturn i ferm, ~I si jo
40 Estrena, 5| crit, ~Un sol giravoltant brilla sota l’escorça. S’instal·
41 Estrena, 5| l’alba emmordassada vol brotar un sol crit, ~Un sol giravoltant
42 LaCorb, 2 | abarrotats de cel i mar, ~Caçadors dels sorolls i fonts de
43 Estrena, 1| vestit per rompre’t les cadenes. ~
44 Miro, 3 | a cobrir-se d’una alba ~Caldrà que el cel siga tan pur
45 Estrena, 3| ametles ~Al teu palmell càlid, manyac, ~O al cap, entre
46 JocCon, 1 | porta no es pot pas obrir, ~Calla l’ocell, caveu sa tomba, ~
47 Estrena, 2| traïdors filats de l’herba ~Els camins perden llur reflex. ~
48 LaDeS, 2 | tenir-te o de no tenir-te, ~El candor d’esperar-te, la innocència
49 LaDeS, 2 | Jo cante la gran joia de cantar-te, ~La gran joia de tenir-te
50 Estrena, 1| Captiva de la plana, agonitzant
51 JocCon, 1 | L’home s’enfuig, el cavall tomba, ~La porta no es pot
52 JocCon, 1 | pas obrir, ~Calla l’ocell, caveu sa tomba, ~El silenci l’
53 JocCon, 4 | Per què cercar la flor celada ~ Si no n’hi ha cap recompensa? ~
54 Paris, 1 | homicides, ~Els terribles cels grocs, els núvols ben bé
55 JocCon, 4 | la pensa tendra? ~Per què cercar la flor celada ~ Si no n’
56 Chiric | GIORGIO DE CHIRICO~
57 LaDeS, 2 | espill tan nul on l’aire circula al meu través ~I l’aire
58 Chiric, 2 | Tremolant m’abrigaves. La claror en relleu ~Sobre el cel
59 Estrena, 5| damunt de tes parpelles closes. ~Oh suau, quan tu dorms,
60 LaCorb, 2 | perfumats, ~Ales que van cobrint el món de llum, ~Vaixells
61 Miro, 3 | A la fi, per a cobrir-se d’una alba ~Caldrà que el
62 LaCorb, 2 | dels sorolls i fonts de les colors. ~
63 LaDeS, 2 | esperar-te, la innocència de conéixer-te, ~Oh tu que suprimeixes
64 JocCon | EL JOC DE CONSTRUCCIÓ~ ~ A Raymond Roussel~~
65 LaCorb, 1 | La corba dels teus ulls volta entorn
66 LaCorb, 3 | purs ~I en llurs mirades corre tota la meua sang. ~ ~ ~ ~
67 LaDeS, 1 | ella no és pas la del meu cos, ~Mai no me n’he gloriejat, ~
68 LaCorb, 3 | Perfums nascuts d’una covada d’albes ~Que encara jau
69 LaDeS, 2 | cantar ~El misteri en què em crea l’amor i s’allibera. ~
70 Miro, 2 | autoritza, ~Llurs llavors cremen ~Als focs de palla dels
71 Estrena, 5| emmordassada vol brotar un sol crit, ~Un sol giravoltant brilla
72 LaCorb, 1 | entorn del meu cor, ~Rotle de dansa i de dolcesa, ~Aurèola del
73 Estrena, 2| Davant les rodes ben subjectes ~
74 Chiric, 2 | relleu ~Sobre el cel que ha deixat de ser l’espill del sol, ~
75 Chiric, 1 | Un mur delata un altre mur ~I l’ombra
76 LaDeS, 2 | generositat ~Et porta amb delícia. ~Jo cante la gran joia
77 Paris, 3 | els nostres ~I les mans de desig que ella imposa al seu glavi ~
78 Chiric, 3 | i mans massa fidels ~Per despoblar un món del qual jo sóc absent. ~ ~
79 LaDeS, 1 | Si jo us dic: «ho he abandonat tot»
80 Miro, 1 | formes precises ~Que jo dissipe amb un gest. ~
81 Chiric, 2 | del sol, ~Les estrelles diürnes entre les fulles verdes, ~
82 LaCorb, 1 | cor, ~Rotle de dansa i de dolcesa, ~Aurèola del temps, bressol
83 Miro, 1 | libèl·lules dels raïms ~Li donen formes precises ~Que jo
84 Estrena, 5| closes. ~Oh suau, quan tu dorms, la nit es mescla al dia. ~ ~
85 Paris | PARÍS DURANT LA GUERRA~ ~
86 Estrena, 1| tu s’amaga, mira el cel: ~Ell ha tancat els ulls per posar-se
87 Chiric, 3 | feblesa i sóc en el lloc d’ells ~Amb ulls d’amor i mans
88 Paris, 3 | ella imposa al seu glavi ~Embriaguen d’huracans el món alliberat. ~ ~
89 Estrena, 5| De l’alba emmordassada vol brotar un sol crit, ~
90 LaDeS, 2 | parla, ~Sóc jo l’únic que és encerclat ~Per aquest espill tan nul
91 LaDeS, 2 | diu: en mi, ~Els astres t’endevinen, els núvols t’imaginen ~
92 JocCon, 1 | L’home s’enfuig, el cavall tomba, ~La porta
93 LaCorb, 1 | corba dels teus ulls volta entorn del meu cor, ~Rotle de dansa
94 Paris, 1 | nus ~Han festejat, en tota època, aquesta estàtua. ~
95 LaDeS, 2 | núvols t’imaginen ~I la sang escampada en els millors moments, ~
96 Estrena, 5| giravoltant brilla sota l’escorça. S’instal·larà damunt de
97 LaCorb, 2 | Fulles de jorn i escuma de rosada, ~Senill del vent,
98 Miro, 2 | focs de palla dels meus esguards. ~
99 JocCon, 2 | papalló sobre una branca Espera pacient l’hivern, ~Li pesa
100 LaDeS, 2 | que suprimeixes l’oblit, l’esperança i la ignorància, ~Que suprimeixes
101 LaDeS, 2 | no tenir-te, ~El candor d’esperar-te, la innocència de conéixer-te, ~
102 Paris, 1 | de foc, ~Els ocells que s’espolsen les plomes homicides, ~Els
103 Estrena, 4| prendre les estrelles? ~Esquarterada, t’hi assembles, ~Habites
104 LaDeS, 2 | Jo cante per cantar, t’estime per cantar ~El misteri en
105 Estrena | ESTRENA DEL MÓN~ ~ A Pablo Picasso~~
106 Paris, 3 | Silenci. L’estrident silenci dels seus somnis ~
107 Estrena, 2| ben subjectes ~Un ventall fa una riallada. ~Als traïdors
108 Chiric, 3 | parlaven no sabent, ~Amos de ma feblesa i sóc en el lloc d’ells ~
109 Chiric, 1 | meu amor, ~Tots els murs feien blanc als volts del meu
110 LaCorb, 1 | temps, bressol nocturn i ferm, ~I si jo ja no sé tot allò
111 Paris, 1 | els núvols ben bé nus ~Han festejat, en tota època, aquesta
112 JocCon, 1 | tomba, ~El silenci l’ha fet morir. ~
113 Miro, 3 | A la fi, per a cobrir-se d’una alba ~
114 Chiric, 3 | ulls d’amor i mans massa fidels ~Per despoblar un món del
115 Estrena, 2| riallada. ~Als traïdors filats de l’herba ~Els camins perden
116 Paris, 2 | en tots els ventres, ~Oh flames de la son damunt d’un rostre
117 Miro, 2 | Llurs llavors cremen ~Als focs de palla dels meus esguards. ~
118 LaDeS, 1 | és veritat ~I la boira de fons per on em moc ~No sap mai
119 LaCorb, 2 | Caçadors dels sorolls i fonts de les colors. ~
120 Miro, 1 | lules dels raïms ~Li donen formes precises ~Que jo dissipe
121 Estrena, 4| llur niu de foc ~I el teu fulgor se’n multiplica.~
122 LaDeS, 2 | moments, ~La sang de la generositat ~Et porta amb delícia. ~
123 Miro, 1 | precises ~Que jo dissipe amb un gest. ~
124 Chiric | GIORGIO DE CHIRICO~
125 Estrena, 5| brotar un sol crit, ~Un sol giravoltant brilla sota l’escorça.
126 Paris, 3 | desig que ella imposa al seu glavi ~Embriaguen d’huracans el
127 LaDeS, 1 | meu cos, ~Mai no me n’he gloriejat, ~No és veritat ~I la boira
128 Paris, 1 | homicides, ~Els terribles cels grocs, els núvols ben bé nus ~
129 Paris | PARÍS DURANT LA GUERRA~ ~
130 Estrena, 4| Esquarterada, t’hi assembles, ~Habites en llur niu de foc ~I el
131 Estrena, 2| Als traïdors filats de l’herba ~Els camins perden llur
132 JocCon, 2 | branca Espera pacient l’hivern, ~Li pesa el cor, la branca
133 LaDeS, 1 | Si jo us dic: «ho he abandonat tot» És perquè
134 JocCon, 1 | L’home s’enfuig, el cavall tomba, ~
135 Paris, 1 | que s’espolsen les plomes homicides, ~Els terribles cels grocs,
136 Paris, 3 | dels seus somnis ~Acarona l’horitzó. Els seus somnis són els
137 Paris, 3 | seu glavi ~Embriaguen d’huracans el món alliberat. ~ ~
138 LaDeS, 2 | oblit, l’esperança i la ignorància, ~Que suprimeixes l’absència
139 LaDeS, 2 | tens nom i a qui els altres ignoren, ~La mar et diu: en mi,
140 LaDeS, 2 | endevinen, els núvols t’imaginen ~I la sang escampada en
141 Paris, 3 | les mans de desig que ella imposa al seu glavi ~Embriaguen
142 Chiric, 2 | Què protegies tu? Cel insensible i pur ~Tremolant m’abrigaves.
143 Miro, 2 | del primer dia, ~Núvols insensibles i que res no autoritza, ~
144 Estrena, 5| brilla sota l’escorça. S’instal·larà damunt de tes parpelles
145 LaCorb, 1 | nocturn i ferm, ~I si jo ja no sé tot allò que he viscut
146 LaCorb, 3 | covada d’albes ~Que encara jau a la palla dels astres, ~
147 Miro | JOAN MIRÓ~ ~
148 JocCon | EL JOC DE CONSTRUCCIÓ~ ~ A Raymond
149 LaCorb, 2 | Fulles de jorn i escuma de rosada, ~Senill
150 Estrena, 5| sota l’escorça. S’instal·larà damunt de tes parpelles
151 Miro, 1 | és més bell que mai. ~Les libèl·lules dels raïms ~Li donen
152 JocCon, 3 | marcida ~I per què plorar els lilàs? Per què plorar la rosa
153 Miro, 2 | res no autoritza, ~Llurs llavors cremen ~Als focs de palla
154 Chiric, 3 | de ma feblesa i sóc en el lloc d’ells ~Amb ulls d’amor
155 Miro, 1 | bell que mai. ~Les libèl·lules dels raïms ~Li donen formes
156 Chiric, 3 | parlaven no sabent, ~Amos de ma feblesa i sóc en el lloc
157 Estrena, 3| ametles ~Al teu palmell càlid, manyac, ~O al cap, entre els tirabuixons? ~
158 JocCon, 3 | Per què plorar la flor marcida ~I per què plorar els lilàs?
159 Chiric, 3 | Amb ulls d’amor i mans massa fidels ~Per despoblar un
160 LaDeS, 3 | ets més pura encara que jo mateix.~
161 LaDeS, 1 | la del meu cos, ~Mai no me n’he gloriejat, ~No és veritat ~
162 Estrena, 5| quan tu dorms, la nit es mescla al dia. ~ ~
163 Miro, 2 | Als focs de palla dels meus esguards. ~
164 Paris, 2 | de l’amor. ~Oh la neu de migjorn, el sol en tots els ventres, ~
165 LaDeS, 2 | la sang escampada en els millors moments, ~La sang de la
166 Estrena, 1| llum damunt de tu s’amaga, mira el cel: ~Ell ha tancat els
167 LaCorb, 3 | teus ulls purs ~I en llurs mirades corre tota la meua sang. ~ ~ ~ ~
168 Miro | JOAN MIRÓ~ ~
169 LaDeS, 2 | t’estime per cantar ~El misteri en què em crea l’amor i
170 LaDeS, 1 | boira de fons per on em moc ~No sap mai si he passat. ~
171 LaDeS, 2 | escampada en els millors moments, ~La sang de la generositat ~
172 JocCon, 1 | tomba, ~El silenci l’ha fet morir. ~
173 Estrena, 4| foc ~I el teu fulgor se’n multiplica.~
174 Chiric, 1 | del meu amor, ~Tots els murs feien blanc als volts del
175 LaCorb, 3 | Perfums nascuts d’una covada d’albes ~Que
176 Paris, 2 | estàtua viva de l’amor. ~Oh la neu de migjorn, el sol en tots
177 Paris, 2 | àngel, ~Damunt totes les nits i damunt tots els rostres. ~
178 Estrena, 4| assembles, ~Habites en llur niu de foc ~I el teu fulgor
179 LaCorb, 1 | Aurèola del temps, bressol nocturn i ferm, ~I si jo ja no sé
180 LaDeS, 2 | teu, ~De tu que no tens nom i a qui els altres ignoren, ~
181 Paris, 3 | Els seus somnis són els nostres ~I les mans de desig que
182 LaDeS, 2 | encerclat ~Per aquest espill tan nul on l’aire circula al meu
183 Paris, 1 | grocs, els núvols ben bé nus ~Han festejat, en tota època,
184 LaDeS, 2 | Oh tu que suprimeixes l’oblit, l’esperança i la ignorància, ~
185 JocCon, 1 | La porta no es pot pas obrir, ~Calla l’ocell, caveu sa
186 JocCon, 1 | pot pas obrir, ~Calla l’ocell, caveu sa tomba, ~El silenci
187 Paris, 1 | dels suburbis de foc, ~Els ocells que s’espolsen les plomes
188 Estrena, 3| No pots doncs prendre les onades ~De què les barques són
189 Estrena, 1| de la plana, agonitzant orada, ~La llum damunt de tu s’
190 Estrena | ESTRENA DEL MÓN~ ~ A Pablo Picasso~~
191 JocCon, 2 | sobre una branca Espera pacient l’hivern, ~Li pesa el cor,
192 Estrena, 3| barques són ametles ~Al teu palmell càlid, manyac, ~O al cap,
193 JocCon, 2 | Un papalló sobre una branca Espera
194 Paris | PARÍS DURANT LA GUERRA~ ~
195 LaDeS, 2 | ulls, ~Sóc jo l’únic que en parla, ~Sóc jo l’únic que és encerclat ~
196 Chiric, 3 | El record d’aquells que parlaven no sabent, ~Amos de ma feblesa
197 Estrena, 5| instal·larà damunt de tes parpelles closes. ~Oh suau, quan tu
198 LaDeS, 1 | em moc ~No sap mai si he passat. ~
199 JocCon, 4 | Per què plorar la pensa tendra? ~Per què cercar
200 Estrena, 2| filats de l’herba ~Els camins perden llur reflex. ~
201 LaCorb, 2 | Senill del vent, somriures perfumats, ~Ales que van cobrint el
202 LaCorb, 3 | Perfums nascuts d’una covada d’albes ~
203 JocCon, 2 | Espera pacient l’hivern, ~Li pesa el cor, la branca es vincla, ~
204 Estrena | ESTRENA DEL MÓN~ ~ A Pablo Picasso~~
205 Estrena, 1| Captiva de la plana, agonitzant orada, ~La llum
206 Paris, 1 | ocells que s’espolsen les plomes homicides, ~Els terribles
207 Estrena, 1| Ell ha tancat els ulls per posar-se al teu somni, ~T’ha tancat
208 LaDeS, 2 | suprimeixes l’absència i que em poses al món, ~Jo cante per cantar,
209 JocCon, 1 | cavall tomba, ~La porta no es pot pas obrir, ~Calla l’ocell,
210 Miro, 1 | dels raïms ~Li donen formes precises ~Que jo dissipe amb un gest. ~
211 Miro, 1 | Sol de presa presoner del meu cap, ~Endus-te
212 Miro, 1 | Sol de presa presoner del meu cap, ~Endus-te el
213 Miro, 2 | Núvols del primer dia, ~Núvols insensibles
214 Chiric, 1 | altre mur ~I l’ombra em protegeix de la meua ombra tímida. ~
215 Chiric, 2 | Què protegies tu? Cel insensible i pur ~
216 Miro, 1 | del meu cap, ~Endus-te el puig, endus-te el bosc. ~El cel
217 LaCorb, 3 | món sencer dels teus ulls purs ~I en llurs mirades corre
218 Chiric, 3 | Per despoblar un món del qual jo sóc absent. ~ ~
219 Estrena, 5| parpelles closes. ~Oh suau, quan tu dorms, la nit es mescla
220 LaDeS, 2 | De tu que no tens nom i a qui els altres ignoren, ~La
221 Miro, 1 | mai. ~Les libèl·lules dels raïms ~Li donen formes precises ~
222 JocCon | JOC DE CONSTRUCCIÓ~ ~ A Raymond Roussel~~
223 JocCon, 4 | celada ~ Si no n’hi ha cap recompensa? ~
224 Chiric, 3 | El record d’aquells que parlaven no
225 Chiric, 2 | abrigaves. La claror en relleu ~Sobre el cel que ha deixat
226 Miro, 2 | Núvols insensibles i que res no autoritza, ~Llurs llavors
227 Estrena, 2| subjectes ~Un ventall fa una riallada. ~Als traïdors filats de
228 Estrena, 2| Davant les rodes ben subjectes ~Un ventall
229 Estrena, 1| ha tancat el vestit per rompre’t les cadenes. ~
230 JocCon, 3 | lilàs? Per què plorar la rosa d’ambre? ~
231 LaCorb, 2 | Fulles de jorn i escuma de rosada, ~Senill del vent, somriures
232 Paris, 2 | les nits i damunt tots els rostres. ~
233 LaCorb, 1 | volta entorn del meu cor, ~Rotle de dansa i de dolcesa, ~
234 JocCon | CONSTRUCCIÓ~ ~ A Raymond Roussel~~
235 Chiric, 3 | aquells que parlaven no sabent, ~Amos de ma feblesa i sóc
236 LaDeS, 1 | de fons per on em moc ~No sap mai si he passat. ~
237 Estrena, 4| de foc ~I el teu fulgor se’n multiplica.~
238 LaCorb, 1 | nocturn i ferm, ~I si jo ja no sé tot allò que he viscut
239 LaCorb, 3 | innocència ~Depén el món sencer dels teus ulls purs ~I en
240 LaCorb, 2 | jorn i escuma de rosada, ~Senill del vent, somriures perfumats, ~
241 Chiric, 2 | el cel que ha deixat de ser l’espill del sol, ~Les estrelles
242 Paris, 3 | desig que ella imposa al seu glavi ~Embriaguen d’huracans
243 Miro, 3 | alba ~Caldrà que el cel siga tan pur com la nit.~
244 Estrena, 1| ulls per posar-se al teu somni, ~T’ha tancat el vestit
245 LaCorb, 2 | rosada, ~Senill del vent, somriures perfumats, ~Ales que van
246 Paris, 2 | ventres, ~Oh flames de la son damunt d’un rostre d’àngel, ~
247 LaCorb, 2 | cel i mar, ~Caçadors dels sorolls i fonts de les colors. ~
248 Estrena, 5| Un sol giravoltant brilla sota l’escorça. S’instal·larà
249 Estrena, 5| tes parpelles closes. ~Oh suau, quan tu dorms, la nit es
250 Estrena, 2| Davant les rodes ben subjectes ~Un ventall fa una riallada. ~
251 Paris, 1 | animals que baixen dels suburbis de foc, ~Els ocells que
252 LaDeS, 2 | al meu través ~I l’aire té un rostre, un rostre amat, ~
253 LaCorb, 1 | de dolcesa, ~Aurèola del temps, bressol nocturn i ferm, ~
254 JocCon, 4 | Per què plorar la pensa tendra? ~Per què cercar la flor
255 LaDeS, 2 | rostre teu, ~De tu que no tens nom i a qui els altres ignoren, ~
256 Paris, 1 | les plomes homicides, ~Els terribles cels grocs, els núvols ben
257 Estrena, 5| S’instal·larà damunt de tes parpelles closes. ~Oh suau,
258 Chiric, 1 | protegeix de la meua ombra tímida. ~Alts vols del meu amor
259 Estrena, 3| manyac, ~O al cap, entre els tirabuixons? ~
260 JocCon, 2 | es vincla, ~La branca es torça com un verm.
261 Paris, 2 | rostre d’àngel, ~Damunt totes les nits i damunt tots els
262 Estrena, 2| ventall fa una riallada. ~Als traïdors filats de l’herba ~Els camins
263 LaDeS, 2 | on l’aire circula al meu través ~I l’aire té un rostre,
264 Chiric, 2 | tu? Cel insensible i pur ~Tremolant m’abrigaves. La claror en
265 LaDeS, 1 | Si jo us dic: «ho he abandonat tot»
266 LaCorb, 2 | cobrint el món de llum, ~Vaixells abarrotats de cel i mar, ~
267 LaCorb, 2 | somriures perfumats, ~Ales que van cobrint el món de llum, ~
268 LaCorb, 2 | escuma de rosada, ~Senill del vent, somriures perfumats, ~Ales
269 Paris, 2 | migjorn, el sol en tots els ventres, ~Oh flames de la son damunt
270 Chiric, 2 | diürnes entre les fulles verdes, ~
271 LaDeS, 1 | me n’he gloriejat, ~No és veritat ~I la boira de fons per
272 JocCon, 2 | La branca es torça com un verm.
273 Estrena, 1| teu somni, ~T’ha tancat el vestit per rompre’t les cadenes. ~
274 JocCon, 2 | pesa el cor, la branca es vincla, ~La branca es torça com
275 LaCorb, 1 | ja no sé tot allò que he viscut És perquè no m’han vist
276 LaCorb, 1 | viscut És perquè no m’han vist sempre els teus ulls.
277 Paris, 2 | És bella, estàtua viva de l’amor. ~Oh la neu de
278 Estrena, 5| De l’alba emmordassada vol brotar un sol crit, ~Un
279 Chiric, 1 | meua ombra tímida. ~Alts vols del meu amor als volts del
280 LaCorb, 1 | La corba dels teus ulls volta entorn del meu cor, ~Rotle
|