Poesia,  Estrofa

 1 Portes,  1 |       parles roman recollida ~en la teua opacitat, roman sorda
 2 Portes,  1 |          mentre avança ~m’agrada la il·lusió de llibertat que
 3 Portes,  1 |       desig ~i sóc asserenat per la teua indiferència. ~
 4 Portes,  2 |         de somnis en viu ~jo sóc la roca que pateix ~la taula
 5 Portes,  2 |          sóc la roca que pateix ~la taula com un bou lligada
 6 Portes,  2 |       taula com un bou lligada a la seua tasca ~arbre sóc en
 7 Portes,  3 |        silenci del món inanimat ~la teua pròpia veu és qui et
 8 Portes,  3 |       qui et parla en veu baixa ~la feixuga porta és a punt
 9 Portes,  3 |  bescanviat el meu dolor ~contra la teua ceguetat ~hauré arribat
10 ElsMots,  2|                             Sota la tempestat milers de veus
11 ElsMots,  2| sufocants que un encoleriment de la neu ~a les meues orelles
12 ElsMots,  5|      vent llançava als braços de la queixa la joia, ~l’ala ferida
13 ElsMots,  5|          als braços de la queixa la joia, ~l’ala ferida dels
14 ElsMots,  5|          a les portes a l’atzar ~la crida li arribava sempre
15 ElsMots,  5|      Així les ones,  cascuna per la seua massa fora de si foraviada ~
16 ElsMots,  5|       ajuntar-se condemnades  en la intimitat de la mar. ~ ~
17 ElsMots,  5|  condemnades  en la intimitat de la mar. ~ ~
18 TumulH,  1 |      brunz amb confusos retrets ~La nit es plany i es plany ~
19 TumulH,  3 |      temps pausadament ~inquieta la nostra memòria ~com un rostre
20 TumulH,  3 |      cent mil anys ~regnen sobre la nostra ingratitud ~i parlen
21 TumulH,  4 |           els tresors amagats de la teua Nit! Torneu ~al nostre
22 TumulH,  4 |        única, suaument ~dominant la tempesta, i aqueix Somriure ~
23 TumulH,  4 |    aqueix Somriure ~més fort que la batalla mortal dels elements, ~
24 TumulH,  4 |         aqueixa pau inalterable ~la sement de la qual està en
25 TumulH,  4 |        inalterable ~la sement de la qual està en l’enteniment
26 TumulH,  5 |        món ~pareix anunciar sols la paraula, i sempre, ~en nosaltres,
27 TumulH,  5 |   afeblint-se, ~amb el record de la Promesa, ~com una tempesta
28 Medium,  3 |    reconéixer a les palpentes en la meua cara ~un hom espaventable
29 Medium,  5 |         mot ~(tal pel sentit com la fulla que es mou) ~dóna
30 Medium,  5 |          fulla que es mou) ~dóna la teua veu a l’hoste paorós ~
31 Illa,  4   |    canons i tambors ~quan vingué la Nit jo era a punt ~m’estengueren
32 Illa,  5   |       adormir-me al teu murmuri ~la gent i els animals cantaven ~
33 Illa,  5   |   animals cantaven ~el deliri de la mesura ~la mort el silenci
34 Illa,  5   |          el deliri de la mesura ~la mort el silenci la pau.~
35 Illa,  5   |       mesura ~la mort el silenci la pau.~