Poesia, Estrofa
1 Portes | LES PORTES DE L’INANIMAT~ ~
2 Portes, 2 | seua tasca ~arbre sóc en l’odi i l’amor en ple vent ~
3 Portes, 2 | tasca ~arbre sóc en l’odi i l’amor en ple vent ~sent veig
4 Portes, 2 | eternament moribundes ~remen en l’aire on tot calla. ~
5 ElsMots, 3| L’una deia «Com» l’altra «
6 ElsMots, 3| L’una deia «Com» l’altra «Ací» ~o «El tren»
7 ElsMots, 5| dels mots plens de llamps ~l’enorme diàleg destrossat,
8 ElsMots, 5| braços de la queixa la joia, ~l’ala ferida dels noms perduts
9 ElsMots, 5| perduts trucava a les portes a l’atzar ~la crida li arribava
10 ElsMots, 5| crida li arribava sempre a l’altre i sempre el crit extraviat ~
11 ElsMots, 5| colpia aquell qui no se l’esperava. Així les ones,
12 ElsMots, 5| propi desig, i totes així l’una a l’altra ~desconegudes
13 ElsMots, 5| desig, i totes així l’una a l’altra ~desconegudes però
14 TumulH, 3 | L’espai és habitat per innombrables
15 TumulH, 3 | teatre d’ombres ~i davant l’escenari desert ~vetle,
16 TumulH, 4 | futur, siga donat ensems ~a l’indomable esperit que us
17 TumulH, 4 | sement de la qual està en l’enteniment dels homes ~des
18 Medium, 2 | com qui va ser present a l’espectacle ~i se’n va sense
19 Medium, 4 | si sóc jo... recorda’t de l’abisme, parla! però parla
20 Medium, 5 | mou) ~dóna la teua veu a l’hoste paorós ~que no té
21 Medium, 6 | no sent ~un llarg coltell l’obri i el profereix ~pel
22 Medium, 7 | astres ~els morts amuntegats l’aigua de les cisternes ~
23 Illa | L’ILLA DE FRANÇA~ ~
24 Illa, 3 | parades tendres cares ~—en l’angle lluïa un punyal ~
|