Poesia,  Estrofa

 1 Portes,  1 |  Espai no sigues com una dona que dóna a llum ~que pateix
 2 Portes,  1 |     una dona que dóna a llum ~que pateix que gemega! Oh núvol,
 3 Portes,  1 |       dóna a llum ~que pateix que gemega! Oh núvol, peix ~
 4 Portes,  1 |       gemega! Oh núvol, peix ~que a cada instant canvia de
 5 Portes,  1 |      la il·lusió de llibertat que et dónes ~però em plau de
 6 Portes,  1 |        però em plau de saber ~que el teu viatge és sens desig ~
 7 Portes,  2 | somnis en viu ~jo sóc la roca que pateix ~la taula com un
 8 Portes,  2 |    fragments enormes d’un món que es dispersa ~i les meues
 9 ElsMots,  2|   llavis absents ~més tenaços que una horda de xacals ~més
10 ElsMots,  2|      de xacals ~més sufocants que un encoleriment de la neu ~
11 TumulH,  2 |                        El sol que s’alça ~ens parla com un
12 TumulH,  3 |       per innombrables llums ~que ens adrecen senyals incomprensibles ~
13 TumulH,  3 |    eco ~aqueixos grans actors que des de fa cent mil anys ~
14 TumulH,  4 |      costat, llunyans espais! Que els temps ~es mesclen i
15 TumulH,  4 |       els temps ~es mesclen i que tot, ~passat present futur,
16 TumulH,  4 | ensems ~a l’indomable esperit que us preveu ~i us espera!... ~                    
17 TumulH,  4 |     aqueix Somriure ~més fort que la batalla mortal dels elements, ~
18 TumulH,  5 |  troba en ell altra resposta ~que el batec del seu cor, i
19 TumulH,  5 |    Promesa, ~com una tempesta que s’allunya!~ ~
20 Medium,  5 |       pel sentit com la fulla que es mou) ~dóna la teua veu
21 Medium,  5 |    teua veu a l’hoste paorós ~que no té cos ni té edat ni
22 Medium,  6 |       màscara? És aqueix crit que ningú no sent ~un llarg
23 Medium,  6 |      el profereix ~pel desert que ganyola allí on jo calle