Poesia,  Estrofa

 1 Portes,  1 |          parles roman recollida ~en la teua opacitat, roman
 2 Portes,  2 |       son tot barrejat de somnis en viu ~jo sóc la roca que
 3 Portes,  2 |         la seua tasca ~arbre sóc en l’odi i l’amor en ple vent ~
 4 Portes,  2 |      arbre sóc en l’odi i l’amor en ple vent ~sent veig em recorde ~
 5 Portes,  2 |      inferns terrestres ~intente en va de reunir ~els fragments
 6 Portes,  2 |     eternament moribundes ~remen en l’aire on tot calla. ~
 7 Portes,  3 |       pròpia veu és qui et parla en veu baixa ~la feixuga porta
 8 ElsMots,  1|        com els llums d’una flota en perdició. ~
 9 ElsMots,  5|          ajuntar-se condemnades  en la intimitat de la mar. ~ ~
10 TumulH,  4 |        la sement de la qual està en l’enteniment dels homes ~
11 TumulH,  5 |              Però ningú no troba en ell altra resposta ~que
12 TumulH,  5 |      sols la paraula, i sempre, ~en nosaltres, immenses veus
13 Medium,  3 |       reconéixer a les palpentes en la meua cara ~un hom espaventable
14 Medium,  7 |        silencis ~els qui fan eco en un ésser sens nom.~ ~
15 Illa,  2   | tempestes ~em llançaven de somni en sol ~
16 Illa,  3   |          parades tendres cares ~—en l’angle lluïa un punyal ~