Poesia,  Estrofa

 1 Portes,  2 |        que pateix ~la taula com un bou lligada a la seua tasca ~
 2 Portes,  2 |         els fragments enormes d’un món que es dispersa ~i les
 3 ElsMots,  1|        per una nit sens fi ~per un camí on lluïen només  unes
 4 ElsMots,  2|       xacals ~més sufocants que un encoleriment de la neu ~
 5 TumulH,  2 |       que s’alça ~ens parla com un pare ~però nosaltres no
 6 TumulH,  3 | inquieta la nostra memòria ~com un rostre impossible de recobrar. ~
 7 Medium,  3 |      palpentes en la meua cara ~un hom espaventable i oblidat. ~
 8 Medium,  4 |      abisme,  parla! però parla un llenguatge inconegut! ~
 9 Medium,  6 |         crit que ningú no sent ~un llarg coltell l’obri i el
10 Medium,  7 |    silencis ~els qui fan eco en un ésser sens nom.~ ~
11 Illa,  3   |         través de les pintures ~un poble d’ombres t’estimava ~
12 Illa,  3   |        cares ~—en l’angle lluïa un punyal ~