Poesia, Estrofa
1 Medium, 4 | sóc jo... recorda’t de l’abisme, parla! però parla un llenguatge
2 ElsMots, 2| disseminats per uns llavis absents ~més tenaços que una horda
3 ElsMots, 4| Obri!» – «T’odie» – «Acosta’t!» ~
4 TumulH, 3 | jorns de camí ~sovint m’acoste al peu d’aqueix teatre d’
5 TumulH, 3 | sense eco ~aqueixos grans actors que des de fa cent mil anys ~
6 Medium, 5 | Res –o bé tu mateix–, acull el trànsfuga! ~Absència
7 Illa, 5 | Vaig adormir-me al teu murmuri ~la gent
8 ElsMots, 4| No, ja he tirat!» ~«S’ha adormit» – «És a dir...» – «Encara
9 TumulH, 3 | innombrables llums ~que ens adrecen senyals incomprensibles ~
10 TumulH, 5 | nosaltres, immenses veus van afeblint-se, ~amb el record de la Promesa, ~
11 ElsMots, 1| lluïen només unes lluors agitades delirants com els llums
12 Portes, 1 | de forma mentre avança ~m’agrada la il·lusió de llibertat
13 Medium, 7 | els morts amuntegats l’aigua de les cisternes ~el tren
14 Portes, 2 | eternament moribundes ~remen en l’aire on tot calla. ~
15 ElsMots, 5| altra ~desconegudes però a ajuntar-se condemnades en la intimitat
16 ElsMots, 5| de la queixa la joia, ~l’ala ferida dels noms perduts
17 TumulH, 2 | El sol que s’alça ~ens parla com un pare ~
18 TumulH, 4 | batalla mortal dels elements, ~aleshores, siguem per fi instruïts ~
19 TumulH, 5 | com una tempesta que s’allunya!~ ~
20 ElsMots, 5| crida li arribava sempre a l’altre i sempre el crit extraviat ~
21 TumulH, 4 | or del sol ~els tresors amagats de la teua Nit! Torneu ~
22 Portes, 2 | arbre sóc en l’odi i l’amor en ple vent ~sent veig em
23 Medium, 7 | anys els astres ~els morts amuntegats l’aigua de les cisternes ~
24 ElsMots, 4| T’havia dit» – «Anem!» – «Mai més!» ~«Ton pare» – «
25 Illa, 3 | parades tendres cares ~—en l’angle lluïa un punyal ~
26 Illa, 5 | teu murmuri ~la gent i els animals cantaven ~el deliri de la
27 Medium | MÈDIUM ANÒNIM~ ~
28 TumulH, 5 | silenci del món ~pareix anunciar sols la paraula, i sempre, ~
29 TumulH, 4 | siguem per fi instruïts ~per aqueixa pau inalterable ~la sement
30 TumulH, 3 | tot cridant sense eco ~aqueixos grans actors que des de
31 TumulH, 4 | I si, d’aquest tumult, ~sortís una veu
32 Medium, 1 | cec ~o bé no hi era allí i ara es fa el sord com qui no
33 Portes, 2 | lligada a la seua tasca ~arbre sóc en l’odi i l’amor en
34 Portes, 3 | la teua ceguetat ~hauré arribat al gran sol ~on les tenebres
35 ElsMots, 5| portes a l’atzar ~la crida li arribava sempre a l’altre i sempre
36 Portes, 1 | viatge és sens desig ~i sóc asserenat per la teua indiferència. ~
37 Medium, 7 | els tragins els anys els astres ~els morts amuntegats l’
38 ElsMots, 5| trucava a les portes a l’atzar ~la crida li arribava sempre
39 Portes, 1 | instant canvia de forma mentre avança ~m’agrada la il·lusió de
40 Portes, 3 | és a punt de tombar ~i jo aviat hauré bescanviat el meu
41 Illa, 1 | teulats dels núvols ~parlaves baix jo t’escoltava ~
42 Portes, 3 | veu és qui et parla en veu baixa ~la feixuga porta és a punt
43 TumulH, 4 | els ulls al ple del dia? ~Barreja amb les cadenes d’or del
44 ElsMots, 5| pregunta i resposta ~estaven barrejades dins el profund caos; ~el
45 Portes, 2 | Heus ací el meu son tot barrejat de somnis en viu ~jo sóc
46 TumulH, 4 | Somriure ~més fort que la batalla mortal dels elements, ~aleshores,
47 TumulH, 5 | ell altra resposta ~que el batec del seu cor, i sempre el
48 Portes, 3 | tombar ~i jo aviat hauré bescanviat el meu dolor ~contra la
49 ElsMots, 2| milers de veus sense cos ~bleixos disseminats per uns llavis
50 TumulH, 4 | Per què callar encara, bosc? ~Desperta’t i camina! Cel, ~
51 Portes, 2 | pateix ~la taula com un bou lligada a la seua tasca ~
52 ElsMots, 5| caos; ~el vent llançava als braços de la queixa la joia, ~l’
53 TumulH, 1 | El dia el dia brunz amb confusos retrets ~La
54 Portes, 1 | gemega! Oh núvol, peix ~que a cada instant canvia de forma
55 TumulH, 4 | del dia? ~Barreja amb les cadenes d’or del sol ~els tresors
56 Portes, 2 | remen en l’aire on tot calla. ~
57 TumulH, 4 | Per què callar encara, bosc? ~Desperta’
58 Medium, 6 | desert que ganyola allí on jo calle
59 TumulH, 4 | encara, bosc? ~Desperta’t i camina! Cel, ~per què tancar els
60 Illa, 1 | del teu rostre ~pollancres canals i palaus ~a través dels
61 Illa, 4 | Insígnies canons i tambors ~quan vingué la
62 Illa, 5 | murmuri ~la gent i els animals cantaven ~el deliri de la mesura ~
63 Portes, 1 | peix ~que a cada instant canvia de forma mentre avança ~
64 ElsMots, 5| barrejades dins el profund caos; ~el vent llançava als braços
65 Medium, 3 | les palpentes en la meua cara ~un hom espaventable i oblidat. ~
66 Illa, 3 | taules parades tendres cares ~—en l’angle lluïa un punyal ~
67 ElsMots, 5| esperava. Així les ones, cascuna per la seua massa fora de
68 Medium, 1 | no ha vist res i es fa el cec ~o bé no hi era allí i ara
69 Portes, 3 | meu dolor ~contra la teua ceguetat ~hauré arribat al gran sol ~
70 Medium, 4 | sóc jo qui és doncs? Cel i cendra ~als panteons del meu crani
71 TumulH, 3 | grans actors que des de fa cent mil anys ~regnen sobre la
72 Medium, 7 | amuntegats l’aigua de les cisternes ~el tren foll dels enormes
73 ElsMots, 5| sempre el crit extraviat ~colpia aquell qui no se l’esperava.
74 Medium, 6 | ningú no sent ~un llarg coltell l’obri i el profereix ~pel
75 ElsMots, 5| desconegudes però a ajuntar-se condemnades en la intimitat de la mar. ~ ~
76 TumulH, 1 | El dia el dia brunz amb confusos retrets ~La nit es plany
77 Portes, 1 | opacitat, roman sorda i sense consciència! ~Espai no sigues com una
78 TumulH, 2 | nosaltres no escoltem els seus consells
79 Portes, 3 | les tenebres minerals ~es consumeixen sense plànyer-se.~ ~
80 Portes, 3 | bescanviat el meu dolor ~contra la teua ceguetat ~hauré
81 TumulH, 4 | teua Nit! Torneu ~al nostre costat, llunyans espais! Que els
82 Medium, 4 | cendra ~als panteons del meu crani estimbat ~i si sóc jo...
83 ElsMots, 5| les portes a l’atzar ~la crida li arribava sempre a l’altre
84 TumulH, 3 | vetle, encongit el cor, ~tot cridant sense eco ~aqueixos grans
85 TumulH, 3 | aqueix teatre d’ombres ~i davant l’escenari desert ~vetle,
86 ElsMots, 3| així es desfà una turba decebuda. ~Tantes paraules escapades ~
87 ElsMots, 3| L’una deia «Com» l’altra «Ací» ~o «
88 TumulH, 3 | ingratitud ~i parlen sense deixar-se oir. ~
89 ElsMots, 1| només unes lluors agitades delirants com els llums d’una flota
90 Illa, 5 | els animals cantaven ~el deliri de la mesura ~la mort el
91 ElsMots, 4| més!» ~«Ton pare» – «Fins demà!» – «No, ja he tirat!» ~«
92 ElsMots, 5| totes així l’una a l’altra ~desconegudes però a ajuntar-se condemnades
93 ElsMots, 3| pereixien discrepants: ~així es desfà una turba decebuda. ~Tantes
94 TumulH, 4 | què callar encara, bosc? ~Desperta’t i camina! Cel, ~per què
95 TumulH, 3 | impossible de recobrar. ~Sol després de llargs jorns de camí ~
96 ElsMots, 5| llamps ~l’enorme diàleg destrossat, però pregunta i resposta ~
97 ElsMots, 5| plens de llamps ~l’enorme diàleg destrossat, però pregunta
98 ElsMots, 5| resposta ~estaven barrejades dins el profund caos; ~el vent
99 ElsMots, 3| Sóc jo» ~i totes pereixien discrepants: ~així es desfà una turba
100 Portes, 2 | enormes d’un món que es dispersa ~i les meues mans eternament
101 ElsMots, 2| veus sense cos ~bleixos disseminats per uns llavis absents ~
102 ElsMots, 4| T’havia dit» – «Anem!» – «Mai més!» ~«
103 TumulH, 4 | una veu única, suaument ~dominant la tempesta, i aqueix Somriure ~
104 Portes, 1 | Espai no sigues com una dona que dóna a llum ~que pateix
105 TumulH, 4 | passat present futur, siga donat ensems ~a l’indomable esperit
106 Medium, 4 | Si no sóc jo qui és doncs? Cel i cendra ~als panteons
107 Portes, 1 | lusió de llibertat que et dónes ~però em plau de saber ~
108 Medium, 5 | paorós ~que no té cos ni té edat ni té lloc. ~
109 TumulH, 4 | que la batalla mortal dels elements, ~aleshores, siguem per
110 TumulH, 5 | Però ningú no troba en ell altra resposta ~que el batec
111 TumulH, 1 | nit es plany i es plany ~ella es plany sense dir per què ~
112 ElsMots, 2| xacals ~més sufocants que un encoleriment de la neu ~a les meues orelles
113 TumulH, 3 | escenari desert ~vetle, encongit el cor, ~tot cridant sense
114 ElsMots, 5| mots plens de llamps ~l’enorme diàleg destrossat, però
115 TumulH, 4 | present futur, siga donat ensems ~a l’indomable esperit que
116 TumulH, 4 | sement de la qual està en l’enteniment dels homes ~des del dia
117 Portes, 1 | por de veure sagnar les entranyes del dia ~Oh sol no esdevingues
118 Illa, 2 | errant pels teus ribatges ~tu eres només somriure i son ~les
119 ElsMots, 3| decebuda. ~Tantes paraules escapades ~dels tallers del dolor ~
120 TumulH, 3 | teatre d’ombres ~i davant l’escenari desert ~vetle, encongit
121 Illa, 1 | núvols ~parlaves baix jo t’escoltava ~
122 TumulH, 2 | pare ~però nosaltres no escoltem els seus consells
123 Portes, 1 | entranyes del dia ~Oh sol no esdevingues sensible com nosaltres ~
124 TumulH, 4 | nostre costat, llunyans espais! Que els temps ~es mesclen
125 Medium, 3 | pròpies mans de víctima s’espanten ~de reconéixer a les palpentes
126 Medium, 3 | en la meua cara ~un hom espaventable i oblidat. ~
127 Medium, 2 | com qui va ser present a l’espectacle ~i se’n va sense dir res
128 TumulH, 4 | esperit que us preveu ~i us espera!... ~
129 ElsMots, 5| colpia aquell qui no se l’esperava. Així les ones, cascuna
130 TumulH, 4 | donat ensems ~a l’indomable esperit que us preveu ~i us espera!... ~
131 Medium, 7 | silencis ~els qui fan eco en un ésser sens nom.~ ~
132 TumulH, 4 | inalterable ~la sement de la qual està en l’enteniment dels homes ~
133 ElsMots, 5| però pregunta i resposta ~estaven barrejades dins el profund
134 Illa, 4 | la Nit jo era a punt ~m’estengueren com una seda ~messes praderia
135 Illa, 3 | pintures ~un poble d’ombres t’estimava ~taules parades tendres
136 Medium, 4 | als panteons del meu crani estimbat ~i si sóc jo... recorda’
137 Portes, 2 | dispersa ~i les meues mans eternament moribundes ~remen en l’aire
138 ElsMots, 5| l’altre i sempre el crit extraviat ~colpia aquell qui no se
139 ElsMots | ELS MOTS EXTRAVIATS~ ~
140 Medium, 7 | enormes silencis ~els qui fan eco en un ésser sens nom.~ ~
141 Portes, 3 | et parla en veu baixa ~la feixuga porta és a punt de tombar ~
142 ElsMots, 5| la queixa la joia, ~l’ala ferida dels noms perduts trucava
143 ElsMots, 4| Mai més!» ~«Ton pare» – «Fins demà!» – «No, ja he tirat!» ~«
144 ElsMots, 1| delirants com els llums d’una flota en perdició. ~
145 Medium, 7 | de les cisternes ~el tren foll dels enormes silencis ~els
146 ElsMots, 5| cascuna per la seua massa fora de si foraviada ~lluny del
147 ElsMots, 5| la seua massa fora de si foraviada ~lluny del seu propi desig,
148 Portes, 2 | vent ~sent veig em recorde ~forçat dels meus inferns terrestres ~
149 Illa, 4 | seda ~messes praderia i forest ~
150 Portes, 1 | a cada instant canvia de forma mentre avança ~m’agrada
151 TumulH, 4 | i aqueix Somriure ~més fort que la batalla mortal dels
152 Portes, 2 | intente en va de reunir ~els fragments enormes d’un món que es
153 Illa | L’ILLA DE FRANÇA~ ~
154 ElsMots, 3| del dolor ~pareixien haver fugit pels somnis ~dels habitatges
155 Medium, 5 | tal pel sentit com la fulla que es mou) ~dóna la teua
156 TumulH, 4 | que tot, ~passat present futur, siga donat ensems ~a l’
157 Medium, 6 | profereix ~pel desert que ganyola allí on jo calle
158 Portes, 1 | dóna a llum ~que pateix que gemega! Oh núvol, peix ~que a cada
159 Illa, 5 | adormir-me al teu murmuri ~la gent i els animals cantaven ~
160 TumulH, 3 | cridant sense eco ~aqueixos grans actors que des de fa cent
161 TumulH, 3 | L’espai és habitat per innombrables llums ~
162 ElsMots, 3| fugit pels somnis ~dels habitatges del món sencer. ~
163 ElsMots, 3| tallers del dolor ~pareixien haver fugit pels somnis ~dels
164 ElsMots, 4| T’havia dit» – «Anem!» – «Mai més!» ~«
165 ElsMots, 4| Fins demà!» – «No, ja he tirat!» ~«S’ha adormit» – «
166 Portes, 2 | Heus ací el meu son tot barrejat
167 Medium, 1 | i es fa el cec ~o bé no hi era allí i ara es fa el
168 TumulH | EL TÚMUL DE HÖLDERLIN~ ~
169 Medium, 3 | palpentes en la meua cara ~un hom espaventable i oblidat. ~
170 TumulH, 4 | està en l’enteniment dels homes ~des del dia primer! ~
171 ElsMots, 2| absents ~més tenaços que una horda de xacals ~més sufocants
172 Medium, 5 | mou) ~dóna la teua veu a l’hoste paorós ~que no té cos ni
173 Portes, 1 | mentre avança ~m’agrada la il·lusió de llibertat que et
174 Illa | L’ILLA DE FRANÇA~ ~
175 TumulH, 5 | i sempre, ~en nosaltres, immenses veus van afeblint-se, ~amb
176 TumulH, 3 | nostra memòria ~com un rostre impossible de recobrar. ~Sol després
177 TumulH, 4 | instruïts ~per aqueixa pau inalterable ~la sement de la qual està
178 TumulH, 3 | que ens adrecen senyals incomprensibles ~i el temps pausadament ~
179 Medium, 4 | però parla un llenguatge inconegut! ~
180 Portes, 1 | sóc asserenat per la teua indiferència. ~
181 TumulH, 4 | siga donat ensems ~a l’indomable esperit que us preveu ~i
182 Portes, 2 | recorde ~forçat dels meus inferns terrestres ~intente en va
183 TumulH, 3 | regnen sobre la nostra ingratitud ~i parlen sense deixar-se
184 TumulH, 3 | L’espai és habitat per innombrables llums ~que ens adrecen senyals
185 TumulH, 3 | i el temps pausadament ~inquieta la nostra memòria ~com un
186 Illa, 4 | Insígnies canons i tambors ~quan vingué
187 Portes, 1 | núvol, peix ~que a cada instant canvia de forma mentre avança ~
188 TumulH, 4 | aleshores, siguem per fi instruïts ~per aqueixa pau inalterable ~
189 Portes, 2 | meus inferns terrestres ~intente en va de reunir ~els fragments
190 ElsMots, 5| ajuntar-se condemnades en la intimitat de la mar. ~ ~
191 ElsMots, 4| pare» – «Fins demà!» – «No, ja he tirat!» ~«S’ha adormit» – «
192 ElsMots, 5| als braços de la queixa la joia, ~l’ala ferida dels noms
193 TumulH, 3 | Sol després de llargs jorns de camí ~sovint m’acoste
194 ElsMots, 5| portes a l’atzar ~la crida li arribava sempre a l’altre
195 ElsMots, 5| temperi dels mots plens de llamps ~l’enorme diàleg destrossat,
196 ElsMots, 5| el profund caos; ~el vent llançava als braços de la queixa
197 Illa, 2 | roques mans tempestes ~em llançaven de somni en sol ~
198 Medium, 6 | crit que ningú no sent ~un llarg coltell l’obri i el profereix ~
199 TumulH, 3 | recobrar. ~Sol després de llargs jorns de camí ~sovint m’
200 ElsMots, 2| bleixos disseminats per uns llavis absents ~més tenaços que
201 Medium, 4 | abisme, parla! però parla un llenguatge inconegut! ~
202 Portes, 1 | m’agrada la il·lusió de llibertat que et dónes ~però em plau
203 Portes, 2 | pateix ~la taula com un bou lligada a la seua tasca ~arbre sóc
204 Medium, 5 | té cos ni té edat ni té lloc. ~
205 Illa, 3 | tendres cares ~—en l’angle lluïa un punyal ~
206 ElsMots, 1| sens fi ~per un camí on lluïen només unes lluors agitades
207 Portes, 1 | com una dona que dóna a llum ~que pateix que gemega!
208 ElsMots, 5| massa fora de si foraviada ~lluny del seu propi desig, i totes
209 TumulH, 4 | Torneu ~al nostre costat, llunyans espais! Que els temps ~es
210 ElsMots, 1| camí on lluïen només unes lluors agitades delirants com
211 Portes, 1 | mentre avança ~m’agrada la il·lusió de llibertat que et dónes ~
212 ElsMots, 4| havia dit» – «Anem!» – «Mai més!» ~«Ton pare» – «Fins
213 ElsMots, 5| condemnades en la intimitat de la mar. ~ ~
214 Medium, 6 | Sa màscara? És aqueix crit que ningú
215 ElsMots, 5| ones, cascuna per la seua massa fora de si foraviada ~lluny
216 Medium, 5 | Res –o bé tu mateix–, acull el trànsfuga! ~Absència
217 Medium | MÈDIUM ANÒNIM~ ~
218 TumulH, 3 | pausadament ~inquieta la nostra memòria ~com un rostre impossible
219 Portes, 1 | instant canvia de forma mentre avança ~m’agrada la il·lusió
220 TumulH, 4 | espais! Que els temps ~es mesclen i que tot, ~passat present
221 Illa, 4 | estengueren com una seda ~messes praderia i forest ~
222 Illa, 5 | cantaven ~el deliri de la mesura ~la mort el silenci la pau.~
223 Medium, 3 | reconéixer a les palpentes en la meua cara ~un hom espaventable
224 Portes, 2 | em recorde ~forçat dels meus inferns terrestres ~intente
225 TumulH, 3 | actors que des de fa cent mil anys ~regnen sobre la nostra
226 ElsMots, 2| Sota la tempestat milers de veus sense cos ~bleixos
227 Portes, 3 | gran sol ~on les tenebres minerals ~es consumeixen sense plànyer-se.~ ~
228 Portes, 2 | les meues mans eternament moribundes ~remen en l’aire on tot
229 TumulH, 4 | més fort que la batalla mortal dels elements, ~aleshores,
230 Medium, 7 | els anys els astres ~els morts amuntegats l’aigua de les
231 Medium, 5 | sentit com la fulla que es mou) ~dóna la teua veu a l’hoste
232 ElsMots, 3| Ací» ~o «El tren» o «Em muir» o «Sóc jo» ~i totes pereixien
233 Illa, 5 | Vaig adormir-me al teu murmuri ~la gent i els animals cantaven ~
234 Medium, 2 | present a l’espectacle ~i se’n va sense dir res i ha sabut ~
235 ElsMots, 2| que un encoleriment de la neu ~a les meues orelles xiuxiuaven
236 Medium, 7 | fan eco en un ésser sens nom.~ ~
237 ElsMots, 5| joia, ~l’ala ferida dels noms perduts trucava a les portes
238 TumulH, 4 | la teua Nit! Torneu ~al nostre costat, llunyans espais!
239 Portes, 1 | que pateix que gemega! Oh núvol, peix ~que a cada instant
240 Illa, 1 | través dels teulats dels núvols ~parlaves baix jo t’escoltava ~
241 Medium, 3 | cara ~un hom espaventable i oblidat. ~
242 Portes, 2 | seua tasca ~arbre sóc en l’odi i l’amor en ple vent ~sent
243 ElsMots, 4| Encara no» ~«Obri!» – «T’odie» – «Acosta’t!» ~
244 TumulH, 3 | i parlen sense deixar-se oir. ~
245 ElsMots, 5| se l’esperava. Així les ones, cascuna per la seua massa
246 Portes, 1 | roman recollida ~en la teua opacitat, roman sorda i sense consciència! ~
247 TumulH, 4 | Barreja amb les cadenes d’or del sol ~els tresors amagats
248 ElsMots, 2| encoleriment de la neu ~a les meues orelles xiuxiuaven xiuxiuaven. ~
249 Illa, 1 | rostre ~pollancres canals i palaus ~a través dels teulats dels
250 Medium, 3 | espanten ~de reconéixer a les palpentes en la meua cara ~un hom
251 Medium, 4 | doncs? Cel i cendra ~als panteons del meu crani estimbat ~
252 Medium, 5 | dóna la teua veu a l’hoste paorós ~que no té cos ni té edat
253 Illa, 3 | ombres t’estimava ~taules parades tendres cares ~—en l’angle
254 TumulH, 5 | pareix anunciar sols la paraula, i sempre, ~en nosaltres,
255 ElsMots, 3| turba decebuda. ~Tantes paraules escapades ~dels tallers
256 TumulH, 5 | sempre el silenci del món ~pareix anunciar sols la paraula,
257 ElsMots, 3| dels tallers del dolor ~pareixien haver fugit pels somnis ~
258 Illa, 1 | dels teulats dels núvols ~parlaves baix jo t’escoltava ~
259 TumulH, 3 | la nostra ingratitud ~i parlen sense deixar-se oir. ~
260 Portes, 1 | nosaltres ~Oh terra no sentes no parles roman recollida ~en la teua
261 TumulH, 4 | es mesclen i que tot, ~passat present futur, siga donat
262 Illa, 3 | Passaves a través de les pintures ~
263 TumulH, 3 | incomprensibles ~i el temps pausadament ~inquieta la nostra memòria ~
264 Portes, 1 | pateix que gemega! Oh núvol, peix ~que a cada instant canvia
265 ElsMots, 1| els llums d’una flota en perdició. ~
266 ElsMots, 5| l’ala ferida dels noms perduts trucava a les portes a l’
267 ElsMots, 3| muir» o «Sóc jo» ~i totes pereixien discrepants: ~així es desfà
268 Medium, 2 | res i ha sabut ~el gran perill però no es fa sentir ~
269 Medium, 7 | Perquè són els tragins els anys
270 TumulH, 3 | camí ~sovint m’acoste al peu d’aqueix teatre d’ombres ~
271 Illa, 3 | Passaves a través de les pintures ~un poble d’ombres t’estimava ~
272 Portes, 3 | minerals ~es consumeixen sense plànyer-se.~ ~
273 Portes, 1 | llibertat que et dónes ~però em plau de saber ~que el teu viatge
274 ElsMots, 5| retrunyia el temperi dels mots plens de llamps ~l’enorme diàleg
275 Illa, 3 | través de les pintures ~un poble d’ombres t’estimava ~taules
276 Medium, 1 | es fa el sord com qui no pogué viure i es fa el mort
277 Illa, 1 | errant prop del teu rostre ~pollancres canals i palaus ~a través
278 Portes, 1 | Tinc por de veure sagnar les entranyes
279 Portes, 3 | en veu baixa ~la feixuga porta és a punt de tombar ~i jo
280 Illa, 4 | estengueren com una seda ~messes praderia i forest ~
281 ElsMots, 5| diàleg destrossat, però pregunta i resposta ~estaven barrejades
282 TumulH, 4 | indomable esperit que us preveu ~i us espera!... ~
283 TumulH, 4 | dels homes ~des del dia primer! ~
284 Medium, 6 | llarg coltell l’obri i el profereix ~pel desert que ganyola
285 ElsMots, 5| estaven barrejades dins el profund caos; ~el vent llançava
286 TumulH, 5 | afeblint-se, ~amb el record de la Promesa, ~com una tempesta que s’
287 Illa, 1 | Jo anava errant prop del teu rostre ~pollancres
288 ElsMots, 5| foraviada ~lluny del seu propi desig, i totes així l’una
289 Portes, 3 | del món inanimat ~la teua pròpia veu és qui et parla en veu
290 Medium, 3 | les meues pròpies mans de víctima s’espanten ~
291 Illa, 3 | cares ~—en l’angle lluïa un punyal ~
292 TumulH, 4 | inalterable ~la sement de la qual està en l’enteniment dels
293 Illa, 4 | Insígnies canons i tambors ~quan vingué la Nit jo era a punt ~
294 ElsMots, 5| llançava als braços de la queixa la joia, ~l’ala ferida dels
295 TumulH, 3 | un rostre impossible de recobrar. ~Sol després de llargs
296 Portes, 1 | no sentes no parles roman recollida ~en la teua opacitat, roman
297 Medium, 3 | de víctima s’espanten ~de reconéixer a les palpentes en la meua
298 TumulH, 5 | van afeblint-se, ~amb el record de la Promesa, ~com una
299 Medium, 4 | estimbat ~i si sóc jo... recorda’t de l’abisme, parla! però
300 Portes, 2 | en ple vent ~sent veig em recorde ~forçat dels meus inferns
301 TumulH, 3 | des de fa cent mil anys ~regnen sobre la nostra ingratitud ~
302 Portes, 2 | mans eternament moribundes ~remen en l’aire on tot calla. ~
303 TumulH, 1 | el dia brunz amb confusos retrets ~La nit es plany i es plany ~
304 ElsMots, 5| Així retrunyia el temperi dels mots plens
305 Portes, 2 | terrestres ~intente en va de reunir ~els fragments enormes d’
306 Illa, 2 | Jo anava errant pels teus ribatges ~tu eres només somriure
307 Portes, 2 | somnis en viu ~jo sóc la roca que pateix ~la taula com
308 Illa, 2 | somriure i son ~les teues roques mans tempestes ~em llançaven
309 Medium, 6 | Sa màscara? És aqueix crit
310 Portes, 1 | et dónes ~però em plau de saber ~que el teu viatge és sens
311 Medium, 2 | n va sense dir res i ha sabut ~el gran perill però no
312 Portes, 1 | Tinc por de veure sagnar les entranyes del dia ~Oh
313 Illa, 4 | punt ~m’estengueren com una seda ~messes praderia i forest ~
314 TumulH, 4 | aqueixa pau inalterable ~la sement de la qual està en l’enteniment
315 ElsMots, 3| dels habitatges del món sencer. ~
316 Portes, 1 | dia ~Oh sol no esdevingues sensible com nosaltres ~Oh terra
317 Portes, 1 | com nosaltres ~Oh terra no sentes no parles roman recollida ~
318 Medium, 2 | gran perill però no es fa sentir ~
319 Medium, 5 | absència mot per mot ~(tal pel sentit com la fulla que es mou) ~
320 TumulH, 3 | innombrables llums ~que ens adrecen senyals incomprensibles ~i el temps
321 Medium, 2 | com qui va ser present a l’espectacle ~
322 TumulH, 2 | nosaltres no escoltem els seus consells
323 TumulH, 4 | passat present futur, siga donat ensems ~a l’indomable
324 TumulH, 4 | dels elements, ~aleshores, siguem per fi instruïts ~per aqueixa
325 Portes, 1 | sense consciència! ~Espai no sigues com una dona que dóna a
326 Medium, 7 | el tren foll dels enormes silencis ~els qui fan eco en un ésser
327 TumulH, 3 | fa cent mil anys ~regnen sobre la nostra ingratitud ~i
328 TumulH, 5 | del món ~pareix anunciar sols la paraula, i sempre, ~en
329 Illa, 2 | tempestes ~em llançaven de somni en sol ~
330 Medium, 7 | Perquè són els tragins els anys els
331 Medium, 1 | era allí i ara es fa el sord com qui no pogué viure
332 Portes, 1 | la teua opacitat, roman sorda i sense consciència! ~Espai
333 TumulH, 4 | I si, d’aquest tumult, ~sortís una veu única, suaument ~
334 ElsMots, 2| Sota la tempestat milers de veus
335 TumulH, 3 | de llargs jorns de camí ~sovint m’acoste al peu d’aqueix
336 TumulH, 4 | sortís una veu única, suaument ~dominant la tempesta, i
337 ElsMots, 2| una horda de xacals ~més sufocants que un encoleriment de la
338 Medium, 5 | per absència mot per mot ~(tal pel sentit com la fulla
339 ElsMots, 3| paraules escapades ~dels tallers del dolor ~pareixien haver
340 Illa, 4 | Insígnies canons i tambors ~quan vingué la Nit jo era
341 TumulH, 4 | i camina! Cel, ~per què tancar els ulls al ple del dia? ~
342 ElsMots, 3| desfà una turba decebuda. ~Tantes paraules escapades ~dels
343 Portes, 2 | un bou lligada a la seua tasca ~arbre sóc en l’odi i l’
344 Portes, 2 | sóc la roca que pateix ~la taula com un bou lligada a la
345 Illa, 3 | poble d’ombres t’estimava ~taules parades tendres cares ~—
346 TumulH, 3 | m’acoste al peu d’aqueix teatre d’ombres ~i davant l’escenari
347 ElsMots, 5| Així retrunyia el temperi dels mots plens de llamps ~
348 ElsMots, 2| Sota la tempestat milers de veus sense cos ~
349 Illa, 2 | son ~les teues roques mans tempestes ~em llançaven de somni en
350 ElsMots, 2| uns llavis absents ~més tenaços que una horda de xacals ~
351 Illa, 3 | estimava ~taules parades tendres cares ~—en l’angle lluïa
352 Portes, 3 | arribat al gran sol ~on les tenebres minerals ~es consumeixen
353 Portes, 1 | sensible com nosaltres ~Oh terra no sentes no parles roman
354 Portes, 2 | forçat dels meus inferns terrestres ~intente en va de reunir ~
355 Illa, 2 | només somriure i son ~les teues roques mans tempestes ~em
356 Illa, 1 | i palaus ~a través dels teulats dels núvols ~parlaves baix
357 Illa, 2 | Jo anava errant pels teus ribatges ~tu eres només
358 Portes, 1 | Tinc por de veure sagnar les
359 ElsMots, 4| Fins demà!» – «No, ja he tirat!» ~«S’ha adormit» – «És
360 Portes, 3 | feixuga porta és a punt de tombar ~i jo aviat hauré bescanviat
361 ElsMots, 4| Anem!» – «Mai més!» ~«Ton pare» – «Fins demà!» – «
362 Portes, 3 | Escolta ~Escolta al teu torn silenci del món inanimat ~
363 TumulH, 4 | amagats de la teua Nit! Torneu ~al nostre costat, llunyans
364 Medium, 7 | Perquè són els tragins els anys els astres ~els
365 Medium, 5 | bé tu mateix–, acull el trànsfuga! ~Absència per absència
366 TumulH, 4 | cadenes d’or del sol ~els tresors amagats de la teua Nit!
367 TumulH, 5 | Però ningú no troba en ell altra resposta ~que
368 ElsMots, 5| ferida dels noms perduts trucava a les portes a l’atzar ~
369 TumulH | EL TÚMUL DE HÖLDERLIN~ ~
370 TumulH, 4 | I si, d’aquest tumult, ~sortís una veu única,
371 ElsMots, 3| discrepants: ~així es desfà una turba decebuda. ~Tantes paraules
372 TumulH, 4 | Cel, ~per què tancar els ulls al ple del dia? ~Barreja
373 ElsMots, 1| un camí on lluïen només unes lluors agitades delirants
374 TumulH, 4 | tumult, ~sortís una veu única, suaument ~dominant la tempesta,
375 ElsMots, 2| bleixos disseminats per uns llavis absents ~més tenaços
376 Illa, 5 | Vaig adormir-me al teu murmuri ~
377 TumulH, 5 | nosaltres, immenses veus van afeblint-se, ~amb el record
378 Portes, 2 | l’amor en ple vent ~sent veig em recorde ~forçat dels
379 TumulH, 3 | davant l’escenari desert ~vetle, encongit el cor, ~tot cridant
380 Portes, 1 | Tinc por de veure sagnar les entranyes del
381 Portes, 1 | plau de saber ~que el teu viatge és sens desig ~i sóc asserenat
382 Medium, 3 | les meues pròpies mans de víctima s’espanten ~de reconéixer
383 Illa, 4 | Insígnies canons i tambors ~quan vingué la Nit jo era a punt ~m’
384 Medium, 1 | Com aquell qui no ha vist res i es fa el cec ~o bé
385 Portes, 2 | tot barrejat de somnis en viu ~jo sóc la roca que pateix ~
386 Medium, 1 | el sord com qui no pogué viure i es fa el mort
387 ElsMots, 2| tenaços que una horda de xacals ~més sufocants que un encoleriment
|