L’ILLA DE FRANÇA

 
Jo anava errant prop del teu rostre
pollancres canals i palaus
a través dels teulats dels núvols
parlaves baix jo t’escoltava

Jo anava errant pels teus ribatges
tu eres només somriure i son
les teues roques mans tempestes
em llançaven de somni en sol

Passaves a través de les pintures
un poble d’ombres t’estimava
taules parades tendres cares
—en l’angle lluïa un punyal

Insígnies canons i tambors
quan vingué la Nit jo era a punt
m’estengueren com una seda
messes praderia i forest

Vaig adormir-me al teu murmuri
la gent i els animals cantaven
el deliri de la mesura
la mort el silenci la pau.