Part, Estrofa
1 QueAga, 1| Què agafar sinó el que s’escapa, ~Què veure sinó
2 QueAga, 1| escapa, ~Què veure sinó el que s’enfosqueix, ~Què desitjar
3 QueAga, 1| enfosqueix, ~Què desitjar sinó el que mor, ~Sinó el que parla
4 QueAga, 1| sinó el que mor, ~Sinó el que parla i que s’esquinça? ~
5 QueAga, 1| mor, ~Sinó el que parla i que s’esquinça? ~
6 Verit, 1 | en diré jo, del castell que vas ser, ~I nit d’aquesta
7 Verit, 1 | Desésser en diré, del llamp que t’haurà dut. ~
8 Verit, 2 | Morir és un país que tu estimaves. Vinc, ~Eternament,
9 Verit, 2 | memòria, ~Sóc el teu enemic que no tindrà pietat. ~
10 Verit, 3 | travessat, ~Al cor aqueix país que il·lumina el temperi. ~ ~~~
11 ALaCl, 1 | És d’un bosc tenebrós que s’exalta la flama. A la
12 QuinaP, 1| prou pena si note l’alé que m’anomena.
13 SiAQu | Si aquesta nit és altra que la nit, ~Renaix, llunyana
14 SiAQu | dormit. Parla: jo no era més que terra delerosa, Heus ací
15 1, 1 | S’esqueia que calia destruir i destruir
16 1, 1 | destruir i destruir, ~S’esqueia que no hi ha salut sinó a aquest
17 1, 2 | Enrunar la faç nua que s’aixeca en el marbre, ~
18 2, 2 | veu mesclada de grisor ~Que dubta a les llunyances del
19 2, 2 | les llunyances del cant que s’ha perdut ~Tal com si
20 3, 1 | Sóc com el pa que trencaràs, ~Com el foc que
21 3, 1 | que trencaràs, ~Com el foc que faràs, com l’aigua pura
22 3, 1 | faràs, com l’aigua pura Que t’acompanyarà per la terra
23 3, 2 | Com l’escuma ~Que ha madurat per tu la llum
24 3, 3 | Com l’ocell del capvespre que esborra les vorades, ~Com
25 4, 1 | Aquest record m’obsedeix, que el vent gira ~De colp, al
26 4, 1 | llenç pel món, Hom diria que el teixit del color ~S’acaba
27 4, 1 | dona disfressats, hom diria que intenten ~Fer surar una
28 4, 2 | més vell somni, ~Creure que ja em desperte? La nit està
29 4, 2 | tremola a penes ~En la brisa que passa pels móns. ~La barca
30 4, 3 | Mes no sens compassió, ço que fa por, Les seues dues
31 4, 3 | finestra, una vegada més, Que domina la terra que he estimat. ~
32 4, 3 | més, Que domina la terra que he estimat. ~Oh joies, com
33 4, 3 | com un remer al lluny, que es belluga una mica ~Damunt
34 4, 3 | pedres i de flors, O allò que un déu volia, per a una
35 4, 3 | volia, per a una festa Que donaria, ja que hi consentíem, ~
36 4, 3 | una festa Que donaria, ja que hi consentíem, ~Tot un estiu
37 4, 4 | Joies, i el temps que va venir al través, com
38 4, 4 | No vull saber la pregunta que munta ~D’aquesta terra en
39 4, 4 | On dorm tota una part del que vaig ser, ~Baixe a la nit
40 4, 4 | arcs de baix ~Vers el foc que vegeta en l’església, ~M’
41 4, 4 | església, ~M’incline cap a ell, que es mou de colp ~Com un dorment
42 4, 4 | de nou el teu somni, puix que beus ~Tu també de la copa
43 4, 4 | la flama ~Dintre l’espill que ens parla en l’ombra, ~He
44 4, 4 | romandre sol. Òbric la porta ~Que dóna als ametlers res dels
45 4, 4 | Tan plàcida és la nit que els vesteix de lluna. ~
46 4, 5 | tan lliurada, ~¿És veritat que ja hem viscut ~L’hora en
47 4, 5 | Sols novament en la nit que s’acaba, ~Si àdhuc hom vol
48 4, 5 | acaba, ~Si àdhuc hom vol que reaparega l’alba, ~Tant
49 4, 5 | pres el cor a aquelles veus que canten ~Al lluny, encara,
50 4, 6 | del simple ~Com un camí que s’obri, sota l’estel ~Que
51 4, 6 | que s’obri, sota l’estel ~Que prepara el dia. Terra, ¿
52 4, 6 | dia. Terra, ¿és veritat ~Que tanta saba en l’ametler
53 4, 7 | Vaig, ~I em sembla que algú marxa al meu costat, ~
54 4, 7 | marxa al meu costat, ~Ombra, que somriuria, bé que silenciosa, ~
55 4, 7 | Ombra, que somriuria, bé que silenciosa, ~Com una noia
56 4, 7 | les mans aqueix rostre ~Que és la terra mateixa. Adéu,
57 4, 7 | Adéu, li diu, ~Presència que només fou pressentida, ~
58 4, 7 | només fou pressentida, ~Bé que misteriosament tants anys
59 4, 7 | Adéu, imatge impenetrable que ens engaliparà ~Que està
60 4, 7 | impenetrable que ens engaliparà ~Que està la veritat per fi gairebé
61 4, 7 | ha hagut dubte, i, per bé que quimera, ~Paraula tan ardent
62 4, 7 | un crit ràpid com d’ocell que fuig. ~Adéu, ja t’han tocat
63 4, 7 | Envege el déu del vespre que s’inclinarà Sobre l’envelliment
64 4, 7 | teua claror. Terra, allò que se’n diu la poesia ~T’haurà
65 4, 8 | La mira, en aquells ulls que s’apaguen En la fosforescència
66 4, 8 | la fosforescència d’allò que és. ~I ara es gira, per
67 4, 8 | per fi. ~L’estic veient que s’allunya en la nit. ~Adéu?
68 4, 8 | No, no és aquest el mot que encerte a dir. ~
69 4, 9 | la casa buida, ~Em sembla que algun pas m’hi precedeix
70 4, 9 | encara. ~Isc ~I em sorprén que la bombeta estiga encesa ~
71 4, 9 | encara. ~Sent el lladruc que precedia el dia, ~Veig l’
72 4, 9 | bevent enmig dels animals ~Que ja no hi són, a l’alba.
|