Part,  Estrofa

1  2,  4|         i l’extrema dolor. ~Allà lluny, entre aquells joncs grisos
2  4,  1|        el vent gira ~De colp, al lluny, a la casa tancada.  Això
3  4,  3|        Oh joies, com un remer al lluny, que es belluga una mica ~
4  4,  3| estovalla brillant; i encara més lluny ~Cremen sense soroll terrestre
5  4,  5|     aquelles veus que canten ~Al lluny, encara, i van fent-se indistintes ~