Part, Estrofa
1 QueAga, 2| silenci, ~Quina lluor sinó la teua ~Profunda consciència
2 QueAga, 3| llançada Sobre l’origen i la nit? ~~~
3 Verit, 1 | I, quan hauràs caigut en la terra infecunda, ~Desésser
4 Verit, 3 | Amb tu les llibertats de la guerra i tindré ~A les mans
5 ALaCl, 1 | A la claror profunda li cal per
6 ALaCl, 1 | bosc tenebrós que s’exalta la flama. A la parla mateixa
7 ALaCl, 1 | que s’exalta la flama. A la parla mateixa li cal una
8 ALaCl, 2 | Et caldrà franquejar la mort per tal de viure, ~
9 ALaCl, 2 | mort per tal de viure, ~La més pura presència és una
10 SiAQu | aquesta nit és altra que la nit, ~Renaix, llunyana veu
11 SiAQu | per fi, de l’alba i de la pluja. ~Però parla i jo
12 SiAQu | pluja. ~Però parla i jo siga la terra favorable, Parla
13 1 | LA IMPERFECCIÓ ÉS EL CIM~ ~
14 1, 2 | Enrunar la faç nua que s’aixeca en
15 1, 3 | Amar la perfecció perquè ella és
16 1, 4 | La imperfecció és el cim. ~ ~
17 2 | A LA VEU DE KATHLEEN FERRIER~ ~
18 2, 1 | ferro quasi feien silenci, ~La claror de l’espasa s’enllorava. ~
19 2, 2 | Jo celebre la veu mesclada de grisor ~
20 2, 3 | Oh claror i no-res de la claror, oh llàgrimes ~Somrients
21 2, 3 | Oh cigne, lloc real en la irreal aigua fosca, ~Oh
22 2, 4 | aquells joncs grisos en la llum, ~Sembla com si poasses
23 3 | LA MATEIXA VEU, ENCARA~ ~
24 3, 1 | pura Que t’acompanyarà per la terra dels morts.
25 3, 2 | escuma ~Que ha madurat per tu la llum i el port.
26 4, 1 | gira ~De colp, al lluny, a la casa tancada. Això és un
27 4, 1 | massa gran. ~El vent tomba la vela de nou damunt llurs
28 4, 1 | llurs gestos, ~El foc pren a la vela, l’aigua és negra, ~
29 4, 2 | Creure que ja em desperte? La nit està encalmada, ~La
30 4, 2 | La nit està encalmada, ~La seua llum reverbera a les
31 4, 2 | reverbera a les aigües, ~La vela dels estels tremola
32 4, 2 | estels tremola a penes ~En la brisa que passa pels móns. ~
33 4, 2 | brisa que passa pels móns. ~La barca de cada cosa i de
34 4, 2 | de cada vida Dorm, dins la massa d’ombra de la terra,
35 4, 2 | dins la massa d’ombra de la terra,
36 4, 3 | I la casa respira, quasi sense
37 4, 3 | sabíem a penes Ha llançat a la vall, hom diria burletes
38 4, 3 | aquest silenci, ~M’acoste a la finestra, una vegada més,
39 4, 3 | vegada més, Que domina la terra que he estimat. ~Oh
40 4, 4 | en el somni ~I en fereix la ribera, i en dispersa ~Les
41 4, 4 | el llot. ~No vull saber la pregunta que munta ~D’aquesta
42 4, 4 | aquesta terra en pau, gire la vista, ~Travesse les cambres
43 4, 4 | del que vaig ser, ~Baixe a la nit dels arcs de baix ~Vers
44 4, 4 | alçant vers mi ~L’epifania de la seua cara de brasa. ~No,
45 4, 4 | foc etern, ~Tira’t damunt la capa de les teues cendres, ~
46 4, 4 | puix que beus ~Tu també de la copa de l’or ràpid. ~No
47 4, 4 | arribada l’hora de portar la flama ~Dintre l’espill que
48 4, 4 | He de romandre sol. Òbric la porta ~Que dóna als ametlers
49 4, 4 | meneja, ~Tan plàcida és la nit que els vesteix de lluna. ~
50 4, 5 | se sap, ~Sols novament en la nit que s’acaba, ~Si àdhuc
51 4, 6 | Vaig ~Tot al llarg de la casa cap a la rambla, veig ~
52 4, 6 | al llarg de la casa cap a la rambla, veig ~Vagament relluir
53 4, 6 | d’èxtasi es desprén ~De la branca, de la matèria, sabor
54 4, 6 | desprén ~De la branca, de la matèria, sabor pura? ~
55 4, 7 | n va. ~I aquest s’atura, la mira, ~Prendria de bon grat
56 4, 7 | mans aqueix rostre ~Que és la terra mateixa. Adéu, li
57 4, 7 | ens engaliparà ~Que està la veritat per fi gairebé dita, ~
58 4, 7 | No et veurem acostar a la llar ~El teu perfil de serventa
59 4, 7 | aigua del riu no pertany a la riba ~Sinó per la gran remor
60 4, 7 | pertany a la riba ~Sinó per la gran remor clara. ~Envege
61 4, 7 | Sobre l’envelliment de la teua claror. Terra, allò
62 4, 7 | Terra, allò que se’n diu la poesia ~T’haurà desitjat
63 4, 8 | les mans, amb els llavis, ~La té agafada, somrient, pel
64 4, 8 | agafada, somrient, pel tos, ~La mira, en aquells ulls que
65 4, 8 | aquells ulls que s’apaguen En la fosforescència d’allò que
66 4, 8 | veient que s’allunya en la nit. ~Adéu? No, no és aquest
67 4, 9 | altre encara, així ~Com la sortida de les ovelles al
68 4, 9 | desperte nit rere nit en la casa buida, ~Em sembla que
69 4, 9 | Isc ~I em sorprén que la bombeta estiga encesa ~En
70 4, 9 | vaig corrents darrere de la casa, perquè la crida ~Del
71 4, 9 | darrere de la casa, perquè la crida ~Del pastor de fa
72 4, 9 | l’alba. I encara ressona la flauta ~En el fum de les
|