Part, Estrofa
1 QueAga, 1| mor, ~Sinó el que parla i que s’esquinça? ~
2 QueAga, 3| llançada Sobre l’origen i la nit? ~~~
3 Verit, 1 | del castell que vas ser, ~I nit d’aquesta veu, i absència
4 Verit, 1 | ser, ~I nit d’aquesta veu, i absència del teu rostre, ~
5 Verit, 1 | absència del teu rostre, ~I, quan hauràs caigut en la
6 Verit, 3 | De tu, jo en diré guerra, i em prendré ~Amb tu les llibertats
7 Verit, 3 | llibertats de la guerra i tindré ~A les mans el teu
8 Verit, 3 | mans el teu rostre obscur i travessat, ~Al cor aqueix
9 SiAQu | mots, per fi, de l’alba i de la pluja. ~Però parla
10 SiAQu | de la pluja. ~Però parla i jo siga la terra favorable,
11 1, 1 | esqueia que calia destruir i destruir i destruir, ~S’
12 1, 1 | calia destruir i destruir i destruir, ~S’esqueia que
13 2, 1 | Per a un adéu de cristall i de boira, Els colps profunds
14 2, 2 | pura Tremolàs altre cant i l’únic absolut.
15 2, 3 | Oh claror i no-res de la claror, oh
16 2, 4 | dues ribes, ~L’extrema joia i l’extrema dolor. ~Allà lluny,
17 3, 2 | ha madurat per tu la llum i el port.
18 3, 3 | capvespre de colp més brusc i fred. ~ ~ ~
19 4, 1 | torna, ~Això és un home i una dona disfressats, hom
20 4, 2 | La barca de cada cosa i de cada vida Dorm, dins
21 4, 3 | I la casa respira, quasi sense
22 4, 3 | Damunt l’estovalla brillant; i encara més lluny ~Cremen
23 4, 3 | rius, de les valls. Joies, i no sabíem si era en nosaltres
24 4, 3 | nosaltres Com vana remor i lluor de somni ~Aquest seguit
25 4, 3 | Aquest seguit de sales i de taules ~Plenes de fruits,
26 4, 3 | Plenes de fruits, de pedres i de flors, O allò que un
27 4, 4 | Joies, i el temps que va venir al
28 4, 4 | desemboca en el somni ~I en fereix la ribera, i en
29 4, 4 | I en fereix la ribera, i en dispersa ~Les imatges
30 4, 4 | qui algú toca el muscle ~I es redreça una mica, alçant
31 4, 5 | I avance, en l’herba freda.
32 4, 5 | garlandes del vespre de festa? I no se sap, ~Sols novament
33 4, 5 | canten ~Al lluny, encara, i van fent-se indistintes ~
34 4, 7 | Vaig, ~I em sembla que algú marxa
35 4, 7 | instant el qui se’n va. ~I aquest s’atura, la mira, ~
36 4, 7 | només hi ha hagut dubte, i, per bé que quimera, ~Paraula
37 4, 7 | nosaltres ~Amb l’ofrena del cel i de les fulles seques, ~No
38 4, 7 | nosaltres aquest altre, ~I entre ells s’espesseeix
39 4, 8 | fosforescència d’allò que és. ~I ara es gira, per fi. ~L’
40 4, 9 | I els meus somnis, premuts ~
41 4, 9 | premuts ~L’un contra l’altre i l’altre encara, així ~Com
42 4, 9 | precedeix encara. ~Isc ~I em sorprén que la bombeta
43 4, 9 | ja no hi són, a l’alba. I encara ressona la flauta ~
|