Part, Estrofa
1 QueAga, 1| Què agafar sinó el que s’escapa, ~Què veure
2 QueAga, 1| escapa, ~Què veure sinó el que s’enfosqueix, ~Què desitjar
3 QueAga, 1| enfosqueix, ~Què desitjar sinó el que mor, ~Sinó el que parla
4 QueAga, 1| desitjar sinó el que mor, ~Sinó el que parla i que s’esquinça? ~
5 QueAga, 2| vora meu ~Què cercar sinó el teu silenci, ~Quina lluor
6 Verit, 2 | forma, ta memòria, ~Sóc el teu enemic que no tindrà
7 Verit, 3 | guerra i tindré ~A les mans el teu rostre obscur i travessat, ~
8 Verit, 3 | aqueix país que il·lumina el temperi. ~ ~~~
9 QuinaP, 2| Hauria consentit d’habitar-me el silenci? ~ ~
10 SiAQu | L’argila més feixuga on el gra haja dormit. Parla:
11 1 | LA IMPERFECCIÓ ÉS EL CIM~ ~
12 1, 2 | faç nua que s’aixeca en el marbre, ~Martellejar tota
13 1, 3 | perfecció perquè ella és el llindar, ~Però negar-la
14 1, 4 | La imperfecció és el cim. ~ ~
15 3, 1 | Sóc com el pa que trencaràs, ~Com el
16 3, 1 | el pa que trencaràs, ~Com el foc que faràs, com l’aigua
17 3, 2 | madurat per tu la llum i el port.
18 3, 3 | esborra les vorades, ~Com el vent del capvespre de colp
19 4 | EL RECORD~~
20 4, 1 | Aquest record m’obsedeix, que el vent gira ~De colp, al lluny,
21 4, 1 | pel món, Hom diria que el teixit del color ~S’acaba
22 4, 1 | surar una barca massa gran. ~El vent tomba la vela de nou
23 4, 1 | nou damunt llurs gestos, ~El foc pren a la vela, l’aigua
24 4, 2 | Sinó recomençar el més vell somni, ~Creure
25 4, 3 | quasi sense soroll, ~L’ocell el nom del qual no sabíem a
26 4, 4 | Joies, i el temps que va venir al través,
27 4, 4 | Crescut, de nit, desemboca en el somni ~I en fereix la ribera,
28 4, 4 | Les imatges més serenes en el llot. ~No vull saber la
29 4, 4 | dels arcs de baix ~Vers el foc que vegeta en l’església, ~
30 4, 4 | dorment a qui algú toca el muscle ~I es redreça una
31 4, 4 | cendres, ~Consent de nou el teu somni, puix que beus ~
32 4, 5 | l’alba, ~Tant resta pres el cor a aquelles veus que
33 4, 6 | sota l’estel ~Que prepara el dia. Terra, ¿és veritat ~
34 4, 6 | tanta saba en l’ametler en el mes de les flors, ~Tants
35 4, 6 | madurar com un fruit ~En el seu instant d’èxtasi es
36 4, 7 | herba ~Acompanya un instant el qui se’n va. ~I aquest s’
37 4, 7 | veurem acostar a la llar ~El teu perfil de serventa divina. ~
38 4, 7 | gran remor clara. ~Envege el déu del vespre que s’inclinarà
39 4, 8 | Adéu? No, no és aquest el mot que encerte a dir. ~
40 4, 9 | temps retruny encara. ~Sent el lladruc que precedia el
41 4, 9 | el lladruc que precedia el dia, ~Veig l’estrella bevent
42 4, 9 | encara ressona la flauta ~En el fum de les coses transparents.~
|