Part, Estrofa
1 QueAga, 3| material llançada Sobre l’origen i la nit? ~~~
2 QuinaP, 1| Amb prou pena si note l’alé que m’anomena.
3 SiAQu | veu benèfica, desperta L’argila més feixuga on el
4 SiAQu | ací els mots, per fi, de l’alba i de la pluja. ~Però
5 2, 1 | feien silenci, ~La claror de l’espasa s’enllorava. ~
6 2, 2 | pura Tremolàs altre cant i l’únic absolut.
7 2, 4 | conéixer totes dues ribes, ~L’extrema joia i l’extrema
8 2, 4 | ribes, ~L’extrema joia i l’extrema dolor. ~Allà lluny,
9 2, 4 | Sembla com si poasses en l’etern. ~ ~ ~
10 3, 1 | Com el foc que faràs, com l’aigua pura Que t’acompanyarà
11 3, 2 | Com l’escuma ~Que ha madurat per
12 3, 3 | Com l’ocell del capvespre que
13 4, 1 | El foc pren a la vela, l’aigua és negra, ~Què fer
14 4, 3 | respira, quasi sense soroll, ~L’ocell el nom del qual no
15 4, 3 | belluga una mica ~Damunt l’estovalla brillant; i encara
16 4, 4 | Vers el foc que vegeta en l’església, ~M’incline cap
17 4, 4 | una mica, alçant vers mi ~L’epifania de la seua cara
18 4, 4 | Tu també de la copa de l’or ràpid. ~No és arribada
19 4, 4 | or ràpid. ~No és arribada l’hora de portar la flama ~
20 4, 4 | portar la flama ~Dintre l’espill que ens parla en
21 4, 4 | espill que ens parla en l’ombra, ~He de romandre sol.
22 4, 5 | I avance, en l’herba freda. Oh terra, terra, ~
23 4, 5 | veritat que ja hem viscut ~L’hora en què hom veu apagar-se,
24 4, 5 | àdhuc hom vol que reaparega l’alba, ~Tant resta pres el
25 4, 6 | un camí que s’obri, sota l’estel ~Que prepara el dia.
26 4, 6 | veritat ~Que tanta saba en l’ametler en el mes de les
27 4, 6 | cel, tants raigs ~Des de l’alba en els vidres, en l’
28 4, 6 | l’alba en els vidres, en l’espill, ~Tantes ignoràncies
29 4, 7 | noia amb els peus nus en l’herba ~Acompanya un instant
30 4, 7 | acostar-te a nosaltres ~Amb l’ofrena del cel i de les
31 4, 7 | aquesta vall ~Sobrevolada per l’inconegut ~Amb un crit ràpid
32 4, 7 | tocat uns altres llavis, ~L’aigua del riu no pertany
33 4, 7 | vespre que s’inclinarà Sobre l’envelliment de la teua claror.
34 4, 8 | Ell l’ha tocada amb les mans,
35 4, 8 | I ara es gira, per fi. ~L’estic veient que s’allunya
36 4, 9 | els meus somnis, premuts ~L’un contra l’altre i l’altre
37 4, 9 | somnis, premuts ~L’un contra l’altre i l’altre encara,
38 4, 9 | premuts ~L’un contra l’altre i l’altre encara, així ~Com
39 4, 9 | desertat per tothom, davant l’estable. ~Me’n vaig corrents
40 4, 9 | que precedia el dia, ~Veig l’estrella bevent enmig dels
41 4, 9 | animals ~Que ja no hi són, a l’alba. I encara ressona la
|