Part, Estrofa
1 Verit, 1 | Desert en diré jo, del castell que
2 Verit, 1 | I, quan hauràs caigut en la terra infecunda, ~Desésser
3 Verit, 1 | terra infecunda, ~Desésser en diré, del llamp que t’haurà
4 Verit, 3 | De tu, jo en diré guerra, i em prendré ~
5 QuinaP, 1| mi, ~Quin crit es forma en una boca absent? Amb prou
6 1, 2 | la faç nua que s’aixeca en el marbre, ~Martellejar
7 2, 3 | esperança, Oh cigne, lloc real en la irreal aigua fosca, ~
8 2, 4 | entre aquells joncs grisos en la llum, ~Sembla com si
9 2, 4 | Sembla com si poasses en l’etern. ~ ~ ~
10 4, 2 | estels tremola a penes ~En la brisa que passa pels
11 4, 3 | Joies, i no sabíem si era en nosaltres Com vana remor
12 4, 3 | consentíem, ~Tot un estiu en sa casa d’infància. ~
13 4, 4 | Crescut, de nit, desemboca en el somni ~I en fereix la
14 4, 4 | desemboca en el somni ~I en fereix la ribera, i en dispersa ~
15 4, 4 | I en fereix la ribera, i en dispersa ~Les imatges més
16 4, 4 | Les imatges més serenes en el llot. ~No vull saber
17 4, 4 | que munta ~D’aquesta terra en pau, gire la vista, ~Travesse
18 4, 4 | Vers el foc que vegeta en l’església, ~M’incline cap
19 4, 4 | Dintre l’espill que ens parla en l’ombra, ~He de romandre
20 4, 5 | I avance, en l’herba freda. Oh terra,
21 4, 5 | que ja hem viscut ~L’hora en què hom veu apagar-se, de
22 4, 5 | veu apagar-se, de branca en branca, ~Les garlandes del
23 4, 5 | no se sap, ~Sols novament en la nit que s’acaba, ~Si
24 4, 5 | van fent-se indistintes ~En allunyar-se pels camins
25 4, 6 | veritat ~Que tanta saba en l’ametler en el mes de les
26 4, 6 | tanta saba en l’ametler en el mes de les flors, ~Tants
27 4, 6 | tants raigs ~Des de l’alba en els vidres, en l’espill, ~
28 4, 6 | de l’alba en els vidres, en l’espill, ~Tantes ignoràncies
29 4, 6 | espill, ~Tantes ignoràncies en les nostres vides però tantes
30 4, 6 | a madurar com un fruit ~En el seu instant d’èxtasi
31 4, 7 | una noia amb els peus nus en l’herba ~Acompanya un instant
32 4, 7 | mira, ~Prendria de bon grat en les mans aqueix rostre ~
33 4, 8 | somrient, pel tos, ~La mira, en aquells ulls que s’apaguen
34 4, 8 | aquells ulls que s’apaguen En la fosforescència d’allò
35 4, 8 | estic veient que s’allunya en la nit. ~Adéu? No, no és
36 4, 9 | Em desperte nit rere nit en la casa buida, ~Em sembla
37 4, 9 | la bombeta estiga encesa ~En aqueix lloc desertat per
38 4, 9 | encara ressona la flauta ~En el fum de les coses transparents.~
|