Part, Estrofa
1 QueAga, 2| Paraula a vora meu ~Què cercar sinó
2 Verit, 3 | llibertats de la guerra i tindré ~A les mans el teu rostre obscur
3 ALaCl, 1 | A la claror profunda li cal
4 ALaCl, 1 | claror profunda li cal per a aparéixer ~Una terra batuda,
5 ALaCl, 1 | que s’exalta la flama. A la parla mateixa li cal
6 QuinaP, 2| Tanmateix aqueix crit cap a mi ve de mi, ~Sóc tapiat
7 1, 1 | que no hi ha salut sinó a aquest preu. ~
8 1, 3 | llindar, ~Però negar-la a penes coneguda, oblidar-la
9 2 | A LA VEU DE KATHLEEN FERRIER~ ~
10 2, 1 | ironia s’ajuntaven ~Per a un adéu de cristall i de
11 2, 2 | mesclada de grisor ~Que dubta a les llunyances del cant
12 4, 1 | gira ~De colp, al lluny, a la casa tancada. Això és
13 4, 1 | llurs gestos, ~El foc pren a la vela, l’aigua és negra, ~
14 4, 2 | La seua llum reverbera a les aigües, ~La vela dels
15 4, 2 | vela dels estels tremola a penes ~En la brisa que passa
16 4, 3 | el nom del qual no sabíem a penes Ha llançat a la vall,
17 4, 3 | sabíem a penes Ha llançat a la vall, hom diria burletes
18 4, 3 | aquest silenci, ~M’acoste a la finestra, una vegada
19 4, 3 | allò que un déu volia, per a una festa Que donaria,
20 4, 4 | del que vaig ser, ~Baixe a la nit dels arcs de baix ~
21 4, 4 | església, ~M’incline cap a ell, que es mou de colp ~
22 4, 4 | de colp ~Com un dorment a qui algú toca el muscle ~
23 4, 4 | brasa. ~No, més aviat torna a adormir-te, foc etern, ~
24 4, 5 | Tant resta pres el cor a aquelles veus que canten ~
25 4, 6 | al llarg de la casa cap a la rambla, veig ~Vagament
26 4, 6 | perfecta, ~No estaven fets per a madurar com un fruit ~En
27 4, 7 | no et veurem acostar-te a nosaltres ~Amb l’ofrena
28 4, 7 | seques, ~No et veurem acostar a la llar ~El teu perfil de
29 4, 7 | aigua del riu no pertany a la riba ~Sinó per la gran
30 4, 7 | sense haver-se ~Dignat a fer-te mai un gest d’amor! ~
31 4, 8 | aquest el mot que encerte a dir. ~
32 4, 9 | animals ~Que ja no hi són, a l’alba. I encara ressona
|