Part,  Estrofa

 1 Verit,  3|     guerra, i em prendré ~Amb tu les llibertats de la guerra
 2 Verit,  3|         de la guerra i tindré ~A les mans el teu rostre obscur
 3  2,  2   |  mesclada de grisor ~Que dubta a les llunyances del cant que
 4  3,  3   |        del capvespre que esborra les vorades, ~Com el vent del
 5  4,  1   |        esquinçar fins al fons de les coses. ~Aquest record s’
 6  4,  2   |         La seua llum reverbera a les aigües, ~La vela dels estels
 7  4,  3   |       compassió, ço que fa por,  Les seues dues notes quasi indistintes
 8  4,  3   |    Cremen sense soroll terrestre les torxes  De les muntanyes,
 9  4,  3   |         terrestre les torxes  De les muntanyes, dels rius, de
10  4,  3   |         muntanyes, dels rius, de les valls.  Joies, i no sabíem
11  4,  4   |        la ribera, i en dispersa ~Les imatges més serenes en el
12  4,  4   |         gire la vista, ~Travesse les cambres del pis ~On dorm
13  4,  4   |         Tira’t damunt la capa de les teues cendres, ~Consent
14  4,  5   | apagar-se, de branca en branca, ~Les garlandes del vespre de
15  4,  6   |           veig ~Vagament relluir les coses des del simple ~Com
16  4,  6   |        en l’ametler en el mes de les flors, ~Tants llums al cel,
17  4,  6   |            Tantes ignoràncies en les nostres vides però tantes
18  4,  7   |          Prendria de bon grat en les mans aqueix rostre ~Que
19  4,  7   |        Amb l’ofrena del cel i de les fulles seques, ~No et veurem
20  4,  8   |              Ell l’ha tocada amb les mans, amb els llavis, ~La
21  4,  9   |          així ~Com la sortida de les ovelles al primer gebre, ~
22  4,  9   |          la flauta ~En el fum de les coses transparents.~