Part,  Estrofa

 1 QueAga,  1|       Què agafar sinó el que s’escapa, ~Què veure sinó
 2 QueAga,  1|        Què veure sinó el que s’enfosqueix, ~Què desitjar
 3 QueAga,  1|      Sinó el que parla i que s’esquinça? ~
 4 ALaCl,  1 |    És d’un bosc tenebrós que s’exalta la flama.  A la parla
 5  1,  1    |                              S’esqueia que calia destruir
 6  1,  1    |      i destruir i destruir, ~S’esqueia que no hi ha salut
 7  1,  2    |       Enrunar la faç nua que s’aixeca en el marbre, ~Martellejar
 8  2,  1    |      Tota dolçor tota ironia s’ajuntaven ~Per a un adéu
 9  2,  1    |        La claror de l’espasa s’enllorava. ~
10  2,  2    |      llunyances del cant que s’ha perdut ~Tal com si més
11  4,  1    |     que el teixit del color ~S’acaba d’esquinçar fins al
12  4,  1    |    les coses. ~Aquest record s’allunya però torna, ~Això
13  4,  5    |  Sols novament en la nit que s’acaba, ~Si àdhuc hom vol
14  4,  6    |      simple ~Com un camí que s’obri, sota l’estel ~Que
15  4,  7    |    el qui se’n va. ~I aquest s’atura, la mira, ~Prendria
16  4,  7    |  aquest altre, ~I entre ells s’espesseeix aquesta vall ~
17  4,  7    | Envege el déu del vespre que s’inclinarà  Sobre l’envelliment
18  4,  8    |    mira, en aquells ulls que s’apaguen  En la fosforescència
19  4,  8    |      fi. ~L’estic veient que s’allunya en la nit. ~Adéu?