Part,  Estrofa

 1 Verit,  2|            Sóc el teu enemic que no tindrà pietat. ~
 2 SiAQu    |          haja dormit.  Parla: jo no era més que terra delerosa,
 3  1,  1   |         destruir, ~S’esqueia que no hi ha salut sinó a aquest
 4  4,  3   |          L’ocell el nom del qual no sabíem a penes  Ha llançat
 5  4,  3   |          hom diria burletes  Mes no sens compassió, ço que fa
 6  4,  3   |          de les valls.  Joies, i no sabíem si era en nosaltres
 7  4,  4   |         més serenes en el llot. ~No vull saber la pregunta que
 8  4,  4   |          la seua cara de brasa. ~No, més aviat torna a adormir-te,
 9  4,  4   |          la copa de l’or ràpid. ~No és arribada l’hora de portar
10  4,  4   |          ametlers res dels quals no es meneja, ~Tan plàcida
11  4,  5   | garlandes del vespre de festa? I no se sap, ~Sols novament en
12  4,  6   |          de tu, terra perfecta, ~No estaven fets per a madurar
13  4,  7   |       ardent com real. ~Adéu, ja no et veurem acostar-te a nosaltres ~
14  4,  7   |         i de les fulles seques, ~No et veurem acostar a la llar ~
15  4,  7   |          serventa divina. ~Adéu, no érem del mateix destí, ~
16  4,  7   |         llavis, ~L’aigua del riu no pertany a la riba ~Sinó
17  4,  8   |        allunya en la nit. ~Adéu? No, no és aquest el mot que
18  4,  8   |    allunya en la nit. ~Adéu? No, no és aquest el mot que encerte
19  4,  9   |       enmig dels animals ~Que ja no hi són, a l’alba. I encara