Part,  Estrofa

 1 Verit,  1|              Desert en diré jo, del castell que vas ser, ~I
 2 Verit,  1|         aquesta veu, i absència del teu rostre, ~I, quan hauràs
 3 Verit,  1|   infecunda, ~Desésser en diré, del llamp que t’haurà dut. ~
 4  2,  1   |      boira,  Els colps profunds del ferro quasi feien silenci, ~
 5  2,  2   |      Que dubta a les llunyances del cant que s’ha perdut ~Tal
 6  3,  3   |                     Com l’ocell del capvespre que esborra les
 7  3,  3   |       les vorades, ~Com el vent del capvespre de colp més brusc
 8  4,  1   |         Hom diria que el teixit del color ~S’acaba d’esquinçar
 9  4,  3   |         soroll, ~L’ocell el nom del qual no sabíem a penes
10  4,  4   |    vista, ~Travesse les cambres del pis ~On dorm tota una part
11  4,  4   |      pis ~On dorm tota una part del que vaig ser, ~Baixe a la
12  4,  5   |       en branca, ~Les garlandes del vespre de festa? I no se
13  4,  6   |  Vagament relluir les coses des del simple ~Com un camí que
14  4,  7   |         nosaltres ~Amb l’ofrena del cel i de les fulles seques, ~
15  4,  7   | serventa divina. ~Adéu, no érem del mateix destí, ~Deus prendre
16  4,  7   |         altres llavis, ~L’aigua del riu no pertany a la riba ~
17  4,  7   |     remor clara. ~Envege el déu del vespre que s’inclinarà
18  4,  9   |       la casa, perquè la crida ~Del pastor de fa temps retruny