Part,  Estrofa

 1 ALaCl,  1|  matèria,  Una inerta vorada més enllà de tot cant.
 2 ALaCl,  2|   mort per tal de viure, ~La més pura presència és una sang
 3 SiAQu    | benèfica, desperta  L’argila més feixuga on el gra haja dormit.
 4 SiAQu    |    dormit.  Parla: jo no era més que terra delerosa,  Heus
 5  2,  2   |      s’ha perdut ~Tal com si més enllà de tota forma pura
 6  3,  3   |   vent del capvespre de colp més brusc i fred. ~  ~ ~
 7  4,  2   |           Sinó recomençar el més vell somni, ~Creure que
 8  4,  3   |      la finestra, una vegada més,  Que domina la terra que
 9  4,  3   | estovalla brillant; i encara més lluny ~Cremen sense soroll
10  4,  4   |     en dispersa ~Les imatges més serenes en el llot. ~No
11  4,  4   |     seua cara de brasa. ~No, més aviat torna a adormir-te,
12  4,  9   |     Reemprenen piafant llurs més vells camins. ~Em desperte