Part,  Estrofa

1  2,  1|  ironia s’ajuntaven ~Per a un adéu de cristall i de boira,
2  4,  7|      Que és la terra mateixa. Adéu, li diu, ~Presència que
3  4,  7|      tants anys tan pròxima, ~Adéu, imatge impenetrable que
4  4,  7| Paraula tan ardent com real. ~Adéu, ja no et veurem acostar-te
5  4,  7|   perfil de serventa divina. ~Adéu, no érem del mateix destí, ~
6  4,  7|  ràpid com d’ocell que fuig. ~Adéu, ja t’han tocat uns altres
7  4,  8|     que s’allunya en la nit. ~Adéu? No, no és aquest el mot