Part, Estrofa
1 Verit, 1 | I nit d’aquesta veu, i absència del teu rostre, ~I, quan
2 QuinaP, 1| crit es forma en una boca absent? Amb prou pena si sent
3 2, 2 | Tremolàs altre cant i l’únic absolut.
4 SiAQu | que terra delerosa, Heus ací els mots, per fi, de l’alba
5 SiAQu | terra favorable, Parla si açò és encara un dia soterrat.~
6 4, 7 | els peus nus en l’herba ~Acompanya un instant el qui se’n va. ~
7 3, 1 | com l’aigua pura Que t’acompanyarà per la terra dels morts.
8 4, 7 | fulles seques, ~No et veurem acostar a la llar ~El teu perfil
9 4, 7 | Adéu, ja no et veurem acostar-te a nosaltres ~Amb l’ofrena
10 4, 3 | escolte aquest silenci, ~M’acoste a la finestra, una vegada
11 4, 5 | la nit que s’acaba, ~Si àdhuc hom vol que reaparega l’
12 4, 4 | No, més aviat torna a adormir-te, foc etern, ~Tira’t damunt
13 4, 8 | amb els llavis, ~La té agafada, somrient, pel tos, ~La
14 QueAga, 1| Què agafar sinó el que s’escapa, ~Què
15 4, 2 | seua llum reverbera a les aigües, ~La vela dels estels tremola
16 1, 2 | Enrunar la faç nua que s’aixeca en el marbre, ~Martellejar
17 4, 3 | massa prop de nosaltres. ~M’aixeque, escolte aquest silenci, ~
18 4, 9 | altre i l’altre encara, així ~Com la sortida de les ovelles
19 2, 1 | Tota dolçor tota ironia s’ajuntaven ~Per a un adéu de cristall
20 4, 4 | I es redreça una mica, alçant vers mi ~L’epifania de la
21 QuinaP, 1| Amb prou pena si note l’alé que m’anomena.
22 4, 9 | casa buida, ~Em sembla que algun pas m’hi precedeix encara. ~
23 2, 4 | joia i l’extrema dolor. ~Allà lluny, entre aquells joncs
24 4, 7 | gairebé dita, ~Certesa, allí on només hi ha hagut dubte,
25 4, 5 | fent-se indistintes ~En allunyar-se pels camins d’arena. ~
26 4, 4 | Òbric la porta ~Que dóna als ametlers res dels quals
27 SiAQu | Si aquesta nit és altra que la nit, ~Renaix, llunyana
28 4, 7 | Adéu, ja t’han tocat uns altres llavis, ~L’aigua del riu
29 1, 3 | Amar la perfecció perquè ella
30 4, 6 | veritat ~Que tanta saba en l’ametler en el mes de les flors, ~
31 4, 4 | Òbric la porta ~Que dóna als ametlers res dels quals no es meneja, ~
32 4, 7 | Dignat a fer-te mai un gest d’amor! ~
33 2, 3 | Somrients per damunt d’angoixa o esperança, Oh cigne,
34 4, 9 | estrella bevent enmig dels animals ~Que ja no hi són, a l’alba.
35 QuinaP, 1| pena si note l’alé que m’anomena.
36 4, 7 | que misteriosament tants anys tan pròxima, ~Adéu, imatge
37 4, 5 | viscut ~L’hora en què hom veu apagar-se, de branca en branca, ~Les
38 4, 8 | mira, en aquells ulls que s’apaguen En la fosforescència d’
39 ALaCl, 1 | claror profunda li cal per a aparéixer ~Una terra batuda, cruixidora
40 4, 5 | Tant resta pres el cor a aquelles veus que canten ~Al lluny,
41 4, 8 | fosforescència d’allò que és. ~I ara es gira, per fi. ~L’estic
42 4, 4 | ser, ~Baixe a la nit dels arcs de baix ~Vers el foc que
43 4, 7 | que quimera, ~Paraula tan ardent com real. ~Adéu, ja no et
44 4, 5 | allunyar-se pels camins d’arena. ~
45 SiAQu | veu benèfica, desperta L’argila més feixuga on el gra haja
46 4, 4 | copa de l’or ràpid. ~No és arribada l’hora de portar la flama ~
47 4, 7 | qui se’n va. ~I aquest s’atura, la mira, ~Prendria de bon
48 4, 5 | I avance, en l’herba freda. Oh terra,
49 4, 4 | cara de brasa. ~No, més aviat torna a adormir-te, foc
50 4, 4 | Baixe a la nit dels arcs de baix ~Vers el foc que vegeta
51 4, 4 | part del que vaig ser, ~Baixe a la nit dels arcs de baix ~
52 ALaCl, 1 | per a aparéixer ~Una terra batuda, cruixidora de nit. ~És
53 1, 2 | Martellejar tota forma tota bellesa. ~
54 4, 3 | un remer al lluny, que es belluga una mica ~Damunt l’estovalla
55 SiAQu | nit, ~Renaix, llunyana veu benèfica, desperta L’argila més
56 4, 4 | nou el teu somni, puix que beus ~Tu també de la copa de
57 4, 9 | el dia, ~Veig l’estrella bevent enmig dels animals ~Que
58 QuinaP, 1| Quin crit es forma en una boca absent? Amb prou pena si
59 2, 1 | un adéu de cristall i de boira, Els colps profunds del
60 4, 9 | Isc ~I em sorprén que la bombeta estiga encesa ~En aqueix
61 4, 7 | atura, la mira, ~Prendria de bon grat en les mans aqueix
62 ALaCl, 1 | cruixidora de nit. ~És d’un bosc tenebrós que s’exalta la
63 4, 4 | epifania de la seua cara de brasa. ~No, més aviat torna a
64 4, 3 | mica ~Damunt l’estovalla brillant; i encara més lluny ~Cremen
65 4, 2 | estels tremola a penes ~En la brisa que passa pels móns. ~La
66 3, 3 | del capvespre de colp més brusc i fred. ~ ~ ~
67 4, 9 | nit rere nit en la casa buida, ~Em sembla que algun pas
68 4, 3 | llançat a la vall, hom diria burletes Mes no sens compassió,
69 Verit, 1 | rostre, ~I, quan hauràs caigut en la terra infecunda, ~
70 ALaCl, 2 | Et caldrà franquejar la mort per tal
71 1, 1 | S’esqueia que calia destruir i destruir i destruir, ~
72 4, 4 | la vista, ~Travesse les cambres del pis ~On dorm tota una
73 4, 5 | cor a aquelles veus que canten ~Al lluny, encara, i van
74 4, 4 | etern, ~Tira’t damunt la capa de les teues cendres, ~Consent
75 4, 4 | mi ~L’epifania de la seua cara de brasa. ~No, més aviat
76 Verit, 1 | Desert en diré jo, del castell que vas ser, ~I nit d’aquesta
77 2, 2 | Jo celebre la veu mesclada de grisor ~
78 4, 4 | damunt la capa de les teues cendres, ~Consent de nou el teu
79 QueAga, 2| Paraula a vora meu ~Què cercar sinó el teu silenci, ~Quina
80 4, 7 | veritat per fi gairebé dita, ~Certesa, allí on només hi ha hagut
81 2, 3 | angoixa o esperança, Oh cigne, lloc real en la irreal
82 4, 7 | Sinó per la gran remor clara. ~Envege el déu del vespre
83 4, 3 | Mes no sens compassió, ço que fa por, Les seues dues
84 4, 1 | diria que el teixit del color ~S’acaba d’esquinçar fins
85 2, 1 | cristall i de boira, Els colps profunds del ferro quasi
86 4, 3 | diria burletes Mes no sens compassió, ço que fa por, Les seues
87 1, 3 | Però negar-la a penes coneguda, oblidar-la morta. ~
88 2, 4 | Sembles conéixer totes dues ribes, ~L’extrema
89 QueAga, 2| lluor sinó la teua ~Profunda consciència enterrada, ~
90 4, 4 | capa de les teues cendres, ~Consent de nou el teu somni, puix
91 4, 5 | terra, terra, ~Presència tan consentent, tan lliurada, ~¿És veritat
92 4, 3 | Que donaria, ja que hi consentíem, ~Tot un estiu en sa casa
93 QuinaP, 2| quina estranya veu ~Hauria consentit d’habitar-me el silenci? ~ ~
94 4, 9 | meus somnis, premuts ~L’un contra l’altre i l’altre encara,
95 4, 4 | que beus ~Tu també de la copa de l’or ràpid. ~No és arribada
96 4, 9 | davant l’estable. ~Me’n vaig corrents darrere de la casa, perquè
97 4, 2 | móns. ~La barca de cada cosa i de cada vida Dorm, dins
98 4, 7 | sembla que algú marxa al meu costat, ~Ombra, que somriuria,
99 4, 3 | brillant; i encara més lluny ~Cremen sense soroll terrestre les
100 4, 4 | venir al través, com un riu ~Crescut, de nit, desemboca en el
101 4, 2 | recomençar el més vell somni, ~Creure que ja em desperte? La nit
102 4, 9 | darrere de la casa, perquè la crida ~Del pastor de fa temps
103 QuinaP, 1| Amb prou pena si sent cridar vers mi, Amb prou pena
104 2, 1 | ajuntaven ~Per a un adéu de cristall i de boira, Els colps profunds
105 ALaCl, 1 | aparéixer ~Una terra batuda, cruixidora de nit. ~És d’un bosc tenebrós
106 4, 9 | estable. ~Me’n vaig corrents darrere de la casa, perquè la crida ~
107 4, 9 | lloc desertat per tothom, davant l’estable. ~Me’n vaig corrents
108 SiAQu | jo no era més que terra delerosa, Heus ací els mots, per
109 4, 4 | un riu ~Crescut, de nit, desemboca en el somni ~I en fereix
110 Verit, 1 | Desert en diré jo, del castell
111 4, 9 | estiga encesa ~En aqueix lloc desertat per tothom, davant l’estable. ~
112 Verit, 1 | en la terra infecunda, ~Desésser en diré, del llamp que t’
113 QueAga, 1| el que s’enfosqueix, ~Què desitjar sinó el que mor, ~Sinó el
114 4, 7 | n diu la poesia ~T’haurà desitjat tant aquest segle, sense
115 SiAQu | llunyana veu benèfica, desperta L’argila més feixuga on
116 4, 6 | seu instant d’èxtasi es desprén ~De la branca, de la matèria,
117 4, 7 | Adéu, no érem del mateix destí, ~Deus prendre aquest camí,
118 Verit, 2 | pels teus foscos camins. ~Destruesc ton desig, ta forma, ta
119 4, 7 | érem del mateix destí, ~Deus prendre aquest camí, nosaltres
120 4, 7 | aquest segle, sense haver-se ~Dignat a fer-te mai un gest d’amor! ~
121 4, 4 | hora de portar la flama ~Dintre l’espill que ens parla en
122 4, 8 | aquest el mot que encerte a dir. ~
123 4, 1 | Això és un home i una dona disfressats, hom diria que intenten ~
124 4, 4 | en fereix la ribera, i en dispersa ~Les imatges més serenes
125 4, 7 | la veritat per fi gairebé dita, ~Certesa, allí on només
126 2, 1 | Tota dolçor tota ironia s’ajuntaven ~
127 2, 4 | extrema joia i l’extrema dolor. ~Allà lluny, entre aquells
128 4, 3 | finestra, una vegada més, Que domina la terra que he estimat. ~
129 4, 1 | Això és un home i una dona disfressats, hom diria que
130 4, 4 | sol. Òbric la porta ~Que dóna als ametlers res dels quals
131 4, 3 | volia, per a una festa Que donaria, ja que hi consentíem, ~
132 4, 1 | negra, ~Què fer dels teus dons, oh record, ~
133 4, 4 | que es mou de colp ~Com un dorment a qui algú toca el muscle ~
134 SiAQu | més feixuga on el gra haja dormit. Parla: jo no era més que
135 2, 2 | mesclada de grisor ~Que dubta a les llunyances del cant
136 4, 7 | allí on només hi ha hagut dubte, i, per bé que quimera, ~
137 Verit, 1 | diré, del llamp que t’haurà dut. ~
138 1, 3 | Amar la perfecció perquè ella és el llindar, ~Però negar-la
139 4, 7 | nosaltres aquest altre, ~I entre ells s’espesseeix aquesta vall ~
140 4, 2 | em desperte? La nit està encalmada, ~La seua llum reverbera
141 4, 8 | no és aquest el mot que encerte a dir. ~
142 4, 9 | sorprén que la bombeta estiga encesa ~En aqueix lloc desertat
143 Verit, 2 | ta memòria, ~Sóc el teu enemic que no tindrà pietat. ~
144 QueAga, 1| Què veure sinó el que s’enfosqueix, ~Què desitjar sinó el que
145 4, 7 | imatge impenetrable que ens engaliparà ~Que està la veritat per
146 2, 1 | La claror de l’espasa s’enllorava. ~
147 4, 9 | Veig l’estrella bevent enmig dels animals ~Que ja no
148 1, 2 | Enrunar la faç nua que s’aixeca
149 QueAga, 2| teua ~Profunda consciència enterrada, ~
150 4, 7 | per la gran remor clara. ~Envege el déu del vespre que s’
151 4, 7 | que s’inclinarà Sobre l’envelliment de la teua claror. Terra,
152 4, 4 | mica, alçant vers mi ~L’epifania de la seua cara de brasa. ~
153 4, 7 | serventa divina. ~Adéu, no érem del mateix destí, ~Deus
154 3, 3 | ocell del capvespre que esborra les vorades, ~Com el vent
155 QueAga, 1| Què agafar sinó el que s’escapa, ~Què veure sinó el que
156 4, 3 | de nosaltres. ~M’aixeque, escolte aquest silenci, ~M’acoste
157 3, 2 | Com l’escuma ~Que ha madurat per tu la
158 4, 4 | Vers el foc que vegeta en l’església, ~M’incline cap a ell, que
159 2, 1 | silenci, ~La claror de l’espasa s’enllorava. ~
160 2, 3 | Somrients per damunt d’angoixa o esperança, Oh cigne, lloc real en
161 4, 6 | nostres vides però tantes esperances, ~Tant de desig de tu, terra
162 4, 7 | aquest altre, ~I entre ells s’espesseeix aquesta vall ~Sobrevolada
163 QueAga, 1| Sinó el que parla i que s’esquinça? ~
164 4, 1 | teixit del color ~S’acaba d’esquinçar fins al fons de les coses. ~
165 4, 9 | desertat per tothom, davant l’estable. ~Me’n vaig corrents darrere
166 4, 6 | tu, terra perfecta, ~No estaven fets per a madurar com un
167 4, 6 | camí que s’obri, sota l’estel ~Que prepara el dia. Terra, ¿
168 4, 2 | les aigües, ~La vela dels estels tremola a penes ~En la brisa
169 4, 8 | ara es gira, per fi. ~L’estic veient que s’allunya en
170 4, 9 | em sorprén que la bombeta estiga encesa ~En aqueix lloc desertat
171 4, 3 | Que domina la terra que he estimat. ~Oh joies, com un remer
172 Verit, 2 | Morir és un país que tu estimaves. Vinc, ~Eternament, però,
173 4, 3 | que hi consentíem, ~Tot un estiu en sa casa d’infància. ~
174 4, 3 | belluga una mica ~Damunt l’estovalla brillant; i encara més lluny ~
175 QuinaP, 2| extravagància. ~Quina divina o quina estranya veu ~Hauria consentit d’
176 4, 9 | precedia el dia, ~Veig l’estrella bevent enmig dels animals ~
177 Verit, 2 | que tu estimaves. Vinc, ~Eternament, però, pels teus foscos
178 ALaCl, 1 | d’un bosc tenebrós que s’exalta la flama. A la parla mateixa
179 4, 6 | fruit ~En el seu instant d’èxtasi es desprén ~De la branca,
180 QuinaP, 2| Sóc tapiat dins de ma extravagància. ~Quina divina o quina estranya
181 1, 2 | Enrunar la faç nua que s’aixeca en el marbre, ~
182 3, 1 | trencaràs, ~Com el foc que faràs, com l’aigua pura Que t’
183 SiAQu | parla i jo siga la terra favorable, Parla si açò és encara
184 2, 1 | profunds del ferro quasi feien silenci, ~La claror de l’
185 SiAQu | desperta L’argila més feixuga on el gra haja dormit.
186 4, 5 | Al lluny, encara, i van fent-se indistintes ~En allunyar-se
187 4, 7 | sense haver-se ~Dignat a fer-te mai un gest d’amor! ~
188 4, 4 | desemboca en el somni ~I en fereix la ribera, i en dispersa ~
189 2 | A LA VEU DE KATHLEEN FERRIER~ ~
190 2, 1 | Els colps profunds del ferro quasi feien silenci, ~La
191 4, 6 | terra perfecta, ~No estaven fets per a madurar com un fruit ~
192 4, 3 | silenci, ~M’acoste a la finestra, una vegada més, Que domina
193 4, 1 | color ~S’acaba d’esquinçar fins al fons de les coses. ~Aquest
194 4, 9 | alba. I encara ressona la flauta ~En el fum de les coses
195 4, 1 | acaba d’esquinçar fins al fons de les coses. ~Aquest record
196 2, 3 | irreal aigua fosca, ~Oh font, quan es va fer profundament
197 2, 3 | real en la irreal aigua fosca, ~Oh font, quan es va fer
198 Verit, 2 | Eternament, però, pels teus foscos camins. ~Destruesc ton desig,
199 4, 8 | ulls que s’apaguen En la fosforescència d’allò que és. ~I ara es
200 4, 7 | diu, ~Presència que només fou pressentida, ~Bé que misteriosament
201 ALaCl, 2 | Et caldrà franquejar la mort per tal de viure, ~
202 3, 3 | capvespre de colp més brusc i fred. ~ ~ ~
203 4, 5 | I avance, en l’herba freda. Oh terra, terra, ~Presència
204 4, 6 | fets per a madurar com un fruit ~En el seu instant d’èxtasi
205 4, 3 | sales i de taules ~Plenes de fruits, de pedres i de flors,
206 4, 7 | crit ràpid com d’ocell que fuig. ~Adéu, ja t’han tocat uns
207 4, 7 | ofrena del cel i de les fulles seques, ~No et veurem acostar
208 4, 9 | ressona la flauta ~En el fum de les coses transparents.~
209 4, 7 | Que està la veritat per fi gairebé dita, ~Certesa, allí on
210 4, 5 | de branca en branca, ~Les garlandes del vespre de festa? I no
211 4, 9 | de les ovelles al primer gebre, ~Reemprenen piafant llurs
212 4, 7 | Dignat a fer-te mai un gest d’amor! ~
213 4, 1 | vela de nou damunt llurs gestos, ~El foc pren a la vela,
214 4, 4 | D’aquesta terra en pau, gire la vista, ~Travesse les
215 SiAQu | argila més feixuga on el gra haja dormit. Parla: jo
216 4, 7 | la mira, ~Prendria de bon grat en les mans aqueix rostre ~
217 2, 2 | celebre la veu mesclada de grisor ~Que dubta a les llunyances
218 2, 4 | lluny, entre aquells joncs grisos en la llum, ~Sembla com
219 QuinaP, 2| veu ~Hauria consentit d’habitar-me el silenci? ~ ~
220 4, 7 | Certesa, allí on només hi ha hagut dubte, i, per bé que quimera, ~
221 SiAQu | argila més feixuga on el gra haja dormit. Parla: jo no era
222 4, 7 | ocell que fuig. ~Adéu, ja t’han tocat uns altres llavis, ~
223 Verit, 1 | del teu rostre, ~I, quan hauràs caigut en la terra infecunda, ~
224 QuinaP, 2| divina o quina estranya veu ~Hauria consentit d’habitar-me el
225 4, 7 | tant aquest segle, sense haver-se ~Dignat a fer-te mai un
226 4, 5 | lliurada, ~¿És veritat que ja hem viscut ~L’hora en què hom
227 SiAQu | més que terra delerosa, Heus ací els mots, per fi, de
228 4, 1 | però torna, ~Això és un home i una dona disfressats,
229 4, 6 | vidres, en l’espill, ~Tantes ignoràncies en les nostres vides però
230 Verit, 3 | Al cor aqueix país que il·lumina el temperi. ~ ~~~
231 4, 7 | anys tan pròxima, ~Adéu, imatge impenetrable que ens engaliparà ~
232 4, 4 | ribera, i en dispersa ~Les imatges més serenes en el llot. ~
233 4, 7 | tan pròxima, ~Adéu, imatge impenetrable que ens engaliparà ~Que
234 4, 7 | el déu del vespre que s’inclinarà Sobre l’envelliment de
235 4, 4 | vegeta en l’església, ~M’incline cap a ell, que es mou de
236 4, 7 | vall ~Sobrevolada per l’inconegut ~Amb un crit ràpid com d’
237 ALaCl, 1 | li cal una matèria, Una inerta vorada més enllà de tot
238 4, 3 | Tot un estiu en sa casa d’infància. ~
239 Verit, 1 | hauràs caigut en la terra infecunda, ~Desésser en diré, del
240 4, 1 | disfressats, hom diria que intenten ~Fer surar una barca massa
241 2, 1 | Tota dolçor tota ironia s’ajuntaven ~Per a un adéu
242 2, 3 | Oh cigne, lloc real en la irreal aigua fosca, ~Oh font, quan
243 4, 9 | m’hi precedeix encara. ~Isc ~I em sorprén que la bombeta
244 2, 4 | totes dues ribes, ~L’extrema joia i l’extrema dolor. ~Allà
245 2, 4 | Allà lluny, entre aquells joncs grisos en la llum, ~Sembla
246 2 | A LA VEU DE KATHLEEN FERRIER~ ~
247 4, 9 | retruny encara. ~Sent el lladruc que precedia el dia, ~Veig
248 2, 3 | no-res de la claror, oh llàgrimes ~Somrients per damunt d’
249 Verit, 1 | Desésser en diré, del llamp que t’haurà dut. ~
250 QueAga, 3| Paraula material llançada Sobre l’origen i la nit? ~~~
251 4, 3 | qual no sabíem a penes Ha llançat a la vall, hom diria burletes
252 4, 7 | No et veurem acostar a la llar ~El teu perfil de serventa
253 4, 6 | Vaig ~Tot al llarg de la casa cap a la rambla,
254 4, 1 | Això és un gran soroll de llenç pel món, Hom diria que
255 Verit, 3 | i em prendré ~Amb tu les llibertats de la guerra i tindré ~A
256 1, 3 | perfecció perquè ella és el llindar, ~Però negar-la a penes
257 4, 5 | Presència tan consentent, tan lliurada, ~¿És veritat que ja hem
258 4, 4 | imatges més serenes en el llot. ~No vull saber la pregunta
259 4, 6 | mes de les flors, ~Tants llums al cel, tants raigs ~Des
260 4, 4 | la nit que els vesteix de lluna. ~
261 SiAQu | altra que la nit, ~Renaix, llunyana veu benèfica, desperta
262 2, 2 | grisor ~Que dubta a les llunyances del cant que s’ha perdut ~
263 Verit, 3 | Al cor aqueix país que il·lumina el temperi. ~ ~~~
264 QuinaP, 2| mi, ~Sóc tapiat dins de ma extravagància. ~Quina divina
265 4, 6 | No estaven fets per a madurar com un fruit ~En el seu
266 3, 2 | Com l’escuma ~Que ha madurat per tu la llum i el port.
267 4, 7 | haver-se ~Dignat a fer-te mai un gest d’amor! ~
268 1, 2 | faç nua que s’aixeca en el marbre, ~Martellejar tota forma
269 1, 2 | s’aixeca en el marbre, ~Martellejar tota forma tota bellesa. ~
270 4, 7 | Vaig, ~I em sembla que algú marxa al meu costat, ~Ombra, que
271 4, 7 | divina. ~Adéu, no érem del mateix destí, ~Deus prendre aquest
272 QueAga, 3| Paraula material llançada Sobre l’origen
273 4, 9 | tothom, davant l’estable. ~Me’n vaig corrents darrere
274 Verit, 2 | ton desig, ta forma, ta memòria, ~Sóc el teu enemic que
275 4, 4 | ametlers res dels quals no es meneja, ~Tan plàcida és la nit
276 2, 2 | Jo celebre la veu mesclada de grisor ~Que dubta a les
277 4, 9 | I els meus somnis, premuts ~L’un contra
278 4, 7 | fou pressentida, ~Bé que misteriosament tants anys tan pròxima, ~
279 4, 1 | gran soroll de llenç pel món, Hom diria que el teixit
280 4, 2 | la brisa que passa pels móns. ~La barca de cada cosa
281 QueAga, 1| Què desitjar sinó el que mor, ~Sinó el que parla i que
282 Verit, 2 | Morir és un país que tu estimaves.
283 ALaCl, 2 | Et caldrà franquejar la mort per tal de viure, ~La més
284 1, 3 | penes coneguda, oblidar-la morta. ~
285 3, 1 | acompanyarà per la terra dels morts.
286 4, 8 | Adéu? No, no és aquest el mot que encerte a dir. ~
287 SiAQu | delerosa, Heus ací els mots, per fi, de l’alba i de
288 4, 4 | incline cap a ell, que es mou de colp ~Com un dorment
289 4, 4 | vull saber la pregunta que munta ~D’aquesta terra en pau,
290 4, 3 | terrestre les torxes De les muntanyes, dels rius, de les valls.
291 4, 4 | dorment a qui algú toca el muscle ~I es redreça una mica,
292 1, 3 | ella és el llindar, ~Però negar-la a penes coneguda, oblidar-la
293 4, 1 | pren a la vela, l’aigua és negra, ~Què fer dels teus dons,
294 2, 3 | Oh claror i no-res de la claror, oh llàgrimes ~
295 4, 7 | que silenciosa, ~Com una noia amb els peus nus en l’herba ~
296 4, 6 | Tantes ignoràncies en les nostres vides però tantes esperances, ~
297 QuinaP, 1| vers mi, Amb prou pena si note l’alé que m’anomena.
298 4, 3 | fa por, Les seues dues notes quasi indistintes massa
299 4, 5 | festa? I no se sap, ~Sols novament en la nit que s’acaba, ~
300 1, 2 | Enrunar la faç nua que s’aixeca en el marbre, ~
301 4, 7 | Com una noia amb els peus nus en l’herba ~Acompanya un
302 1, 3 | negar-la a penes coneguda, oblidar-la morta. ~
303 4, 6 | simple ~Com un camí que s’obri, sota l’estel ~Que prepara
304 4, 4 | ombra, ~He de romandre sol. Òbric la porta ~Que dóna als ametlers
305 Verit, 3 | A les mans el teu rostre obscur i travessat, ~Al cor aqueix
306 4, 1 | Aquest record m’obsedeix, que el vent gira ~De colp,
307 4, 7 | acostar-te a nosaltres ~Amb l’ofrena del cel i de les fulles
308 4, 4 | Tu també de la copa de l’or ràpid. ~No és arribada l’
309 QueAga, 3| material llançada Sobre l’origen i la nit? ~~~
310 4, 9 | així ~Com la sortida de les ovelles al primer gebre, ~Reemprenen
311 3, 1 | Sóc com el pa que trencaràs, ~Com el foc
312 4, 4 | del pis ~On dorm tota una part del que vaig ser, ~Baixe
313 4, 9 | buida, ~Em sembla que algun pas m’hi precedeix encara. ~
314 4, 2 | a penes ~En la brisa que passa pels móns. ~La barca de
315 4, 9 | casa, perquè la crida ~Del pastor de fa temps retruny encara. ~
316 4, 4 | munta ~D’aquesta terra en pau, gire la vista, ~Travesse
317 4, 3 | taules ~Plenes de fruits, de pedres i de flors, O allò que
318 2, 2 | llunyances del cant que s’ha perdut ~Tal com si més enllà de
319 1, 3 | Amar la perfecció perquè ella és el llindar, ~
320 4, 6 | Tant de desig de tu, terra perfecta, ~No estaven fets per a
321 4, 7 | acostar a la llar ~El teu perfil de serventa divina. ~Adéu,
322 4, 7 | llavis, ~L’aigua del riu no pertany a la riba ~Sinó per la gran
323 4, 7 | silenciosa, ~Com una noia amb els peus nus en l’herba ~Acompanya
324 4, 9 | primer gebre, ~Reemprenen piafant llurs més vells camins. ~
325 Verit, 2 | teu enemic que no tindrà pietat. ~
326 4, 4 | Travesse les cambres del pis ~On dorm tota una part del
327 4, 4 | quals no es meneja, ~Tan plàcida és la nit que els vesteix
328 4, 3 | seguit de sales i de taules ~Plenes de fruits, de pedres i de
329 SiAQu | per fi, de l’alba i de la pluja. ~Però parla i jo siga la
330 2, 4 | la llum, ~Sembla com si poasses en l’etern. ~ ~ ~
331 4, 7 | Terra, allò que se’n diu la poesia ~T’haurà desitjat tant aquest
332 4, 3 | sens compassió, ço que fa por, Les seues dues notes quasi
333 3, 2 | madurat per tu la llum i el port.
334 4, 4 | de romandre sol. Òbric la porta ~Que dóna als ametlers res
335 4, 4 | No és arribada l’hora de portar la flama ~Dintre l’espill
336 4, 9 | sembla que algun pas m’hi precedeix encara. ~Isc ~I em sorprén
337 4, 9 | encara. ~Sent el lladruc que precedia el dia, ~Veig l’estrella
338 4, 4 | llot. ~No vull saber la pregunta que munta ~D’aquesta terra
339 4, 9 | I els meus somnis, premuts ~L’un contra l’altre i l’
340 4, 1 | damunt llurs gestos, ~El foc pren a la vela, l’aigua és negra, ~
341 4, 7 | del mateix destí, ~Deus prendre aquest camí, nosaltres aquest
342 Verit, 3 | jo en diré guerra, i em prendré ~Amb tu les llibertats de
343 4, 7 | aquest s’atura, la mira, ~Prendria de bon grat en les mans
344 4, 6 | obri, sota l’estel ~Que prepara el dia. Terra, ¿és veritat ~
345 4, 5 | reaparega l’alba, ~Tant resta pres el cor a aquelles veus que
346 4, 7 | Presència que només fou pressentida, ~Bé que misteriosament
347 1, 1 | hi ha salut sinó a aquest preu. ~
348 4, 9 | sortida de les ovelles al primer gebre, ~Reemprenen piafant
349 2, 3 | Oh font, quan es va fer profundament capvespre! ~
350 2, 1 | cristall i de boira, Els colps profunds del ferro quasi feien silenci, ~
351 4, 7 | misteriosament tants anys tan pròxima, ~Adéu, imatge impenetrable
352 4, 4 | Consent de nou el teu somni, puix que beus ~Tu també de la
353 4, 3 | soroll, ~L’ocell el nom del qual no sabíem a penes Ha llançat
354 4, 4 | dóna als ametlers res dels quals no es meneja, ~Tan plàcida
355 4, 7 | hagut dubte, i, per bé que quimera, ~Paraula tan ardent com
356 QuinaP, 1| paraula ha sorgit prop de mi, ~Quin crit es forma en una boca
357 4, 6 | Tants llums al cel, tants raigs ~Des de l’alba en els vidres,
358 4, 6 | llarg de la casa cap a la rambla, veig ~Vagament relluir
359 4, 5 | acaba, ~Si àdhuc hom vol que reaparega l’alba, ~Tant resta pres
360 4, 2 | Sinó recomençar el més vell somni, ~Creure
361 4, 4 | algú toca el muscle ~I es redreça una mica, alçant vers mi ~
362 4, 9 | ovelles al primer gebre, ~Reemprenen piafant llurs més vells
363 4, 6 | la rambla, veig ~Vagament relluir les coses des del simple ~
364 4, 3 | estimat. ~Oh joies, com un remer al lluny, que es belluga
365 SiAQu | nit és altra que la nit, ~Renaix, llunyana veu benèfica,
366 4, 9 | camins. ~Em desperte nit rere nit en la casa buida, ~Em
367 4, 4 | porta ~Que dóna als ametlers res dels quals no es meneja, ~
368 4, 3 | I la casa respira, quasi sense soroll, ~L’
369 4, 9 | són, a l’alba. I encara ressona la flauta ~En el fum de
370 4, 5 | reaparega l’alba, ~Tant resta pres el cor a aquelles veus
371 4, 9 | Del pastor de fa temps retruny encara. ~Sent el lladruc
372 4, 2 | encalmada, ~La seua llum reverbera a les aigües, ~La vela dels
373 4, 7 | del riu no pertany a la riba ~Sinó per la gran remor
374 4, 4 | el somni ~I en fereix la ribera, i en dispersa ~Les imatges
375 2, 4 | Sembles conéixer totes dues ribes, ~L’extrema joia i l’extrema
376 4, 3 | De les muntanyes, dels rius, de les valls. Joies, i
377 4, 4 | parla en l’ombra, ~He de romandre sol. Òbric la porta ~Que
378 4, 3 | consentíem, ~Tot un estiu en sa casa d’infància. ~
379 4, 6 | és veritat ~Que tanta saba en l’ametler en el mes de
380 4, 4 | serenes en el llot. ~No vull saber la pregunta que munta ~D’
381 4, 6 | la branca, de la matèria, sabor pura? ~
382 4, 3 | somni ~Aquest seguit de sales i de taules ~Plenes de fruits,
383 1, 1 | S’esqueia que no hi ha salut sinó a aquest preu. ~
384 ALaCl, 2 | més pura presència és una sang vessada. ~ ~ ~
385 4, 5 | vespre de festa? I no se sap, ~Sols novament en la nit
386 4, 7 | haurà desitjat tant aquest segle, sense haver-se ~Dignat
387 4, 3 | i lluor de somni ~Aquest seguit de sales i de taules ~Plenes
388 2, 4 | Sembles conéixer totes dues ribes, ~
389 4, 3 | hom diria burletes Mes no sens compassió, ço que fa por,
390 4, 7 | del cel i de les fulles seques, ~No et veurem acostar a
391 4, 4 | dispersa ~Les imatges més serenes en el llot. ~No vull saber
392 4, 7 | la llar ~El teu perfil de serventa divina. ~Adéu, no érem del
393 4, 6 | madurar com un fruit ~En el seu instant d’èxtasi es desprén ~
394 4, 3 | compassió, ço que fa por, Les seues dues notes quasi indistintes
395 SiAQu | pluja. ~Però parla i jo siga la terra favorable, Parla
396 4, 7 | Ombra, que somriuria, bé que silenciosa, ~Com una noia amb els peus
397 4, 6 | relluir les coses des del simple ~Com un camí que s’obri,
398 4, 7 | espesseeix aquesta vall ~Sobrevolada per l’inconegut ~Amb un
399 4, 4 | l’ombra, ~He de romandre sol. Òbric la porta ~Que dóna
400 4, 5 | de festa? I no se sap, ~Sols novament en la nit que s’
401 4, 9 | I els meus somnis, premuts ~L’un contra l’
402 4, 8 | llavis, ~La té agafada, somrient, pel tos, ~La mira, en aquells
403 2, 3 | la claror, oh llàgrimes ~Somrients per damunt d’angoixa o esperança,
404 4, 7 | meu costat, ~Ombra, que somriuria, bé que silenciosa, ~Com
405 4, 9 | dels animals ~Que ja no hi són, a l’alba. I encara ressona
406 QuinaP, 1| Quina paraula ha sorgit prop de mi, ~Quin crit es
407 4, 9 | precedeix encara. ~Isc ~I em sorprén que la bombeta estiga encesa ~
408 4, 9 | altre encara, així ~Com la sortida de les ovelles al primer
409 4, 6 | Com un camí que s’obri, sota l’estel ~Que prepara el
410 SiAQu | si açò és encara un dia soterrat.~
411 4, 1 | diria que intenten ~Fer surar una barca massa gran. ~El
412 4, 4 | somni, puix que beus ~Tu també de la copa de l’or ràpid. ~
413 4, 1 | colp, al lluny, a la casa tancada. Això és un gran soroll
414 QuinaP, 2| Tanmateix aqueix crit cap a mi ve
415 4, 6 | Terra, ¿és veritat ~Que tanta saba en l’ametler en el
416 QuinaP, 2| cap a mi ve de mi, ~Sóc tapiat dins de ma extravagància. ~
417 4, 3 | Aquest seguit de sales i de taules ~Plenes de fruits, de pedres
418 4, 8 | mans, amb els llavis, ~La té agafada, somrient, pel tos, ~
419 4, 1 | pel món, Hom diria que el teixit del color ~S’acaba d’esquinçar
420 Verit, 3 | aqueix país que il·lumina el temperi. ~ ~~~
421 ALaCl, 1 | cruixidora de nit. ~És d’un bosc tenebrós que s’exalta la flama.
422 4, 3 | lluny ~Cremen sense soroll terrestre les torxes De les muntanyes,
423 4, 4 | t damunt la capa de les teues cendres, ~Consent de nou
424 Verit, 2 | Sóc el teu enemic que no tindrà pietat. ~
425 Verit, 3 | llibertats de la guerra i tindré ~A les mans el teu rostre
426 4, 4 | adormir-te, foc etern, ~Tira’t damunt la capa de les
427 4, 4 | Com un dorment a qui algú toca el muscle ~I es redreça
428 4, 8 | Ell l’ha tocada amb les mans, amb els llavis, ~
429 4, 7 | que fuig. ~Adéu, ja t’han tocat uns altres llavis, ~L’aigua
430 4, 1 | barca massa gran. ~El vent tomba la vela de nou damunt llurs
431 Verit, 2 | foscos camins. ~Destruesc ton desig, ta forma, ta memòria, ~
432 4, 3 | sense soroll terrestre les torxes De les muntanyes, dels
433 4, 8 | té agafada, somrient, pel tos, ~La mira, en aquells ulls
434 2, 4 | Sembles conéixer totes dues ribes, ~L’extrema joia
435 4, 9 | aqueix lloc desertat per tothom, davant l’estable. ~Me’n
436 4, 9 | En el fum de les coses transparents.~
437 4, 4 | el temps que va venir al través, com un riu ~Crescut, de
438 Verit, 3 | mans el teu rostre obscur i travessat, ~Al cor aqueix país que
439 4, 4 | en pau, gire la vista, ~Travesse les cambres del pis ~On
440 4, 2 | aigües, ~La vela dels estels tremola a penes ~En la brisa que
441 2, 2 | enllà de tota forma pura Tremolàs altre cant i l’únic absolut.
442 3, 1 | Sóc com el pa que trencaràs, ~Com el foc que faràs,
443 4, 8 | tos, ~La mira, en aquells ulls que s’apaguen En la fosforescència
444 2, 2 | Tremolàs altre cant i l’únic absolut.
445 4, 7 | fuig. ~Adéu, ja t’han tocat uns altres llavis, ~L’aigua
446 4, 6 | casa cap a la rambla, veig ~Vagament relluir les coses des del
447 4, 3 | muntanyes, dels rius, de les valls. Joies, i no sabíem si
448 4, 5 | canten ~Al lluny, encara, i van fent-se indistintes ~En
449 4, 3 | si era en nosaltres Com vana remor i lluor de somni ~
450 Verit, 1 | diré jo, del castell que vas ser, ~I nit d’aquesta veu,
451 QuinaP, 2| Tanmateix aqueix crit cap a mi ve de mi, ~Sóc tapiat dins
452 4, 3 | acoste a la finestra, una vegada més, Que domina la terra
453 4, 4 | de baix ~Vers el foc que vegeta en l’església, ~M’incline
454 4, 8 | es gira, per fi. ~L’estic veient que s’allunya en la nit. ~
455 4, 2 | Sinó recomençar el més vell somni, ~Creure que ja em
456 4, 9 | Reemprenen piafant llurs més vells camins. ~Em desperte nit
457 4, 4 | Joies, i el temps que va venir al través, com un riu ~Crescut,
458 Verit | VERITABLE NOM~
459 ALaCl, 2 | pura presència és una sang vessada. ~ ~ ~
460 4, 4 | plàcida és la nit que els vesteix de lluna. ~
461 QueAga, 1| sinó el que s’escapa, ~Què veure sinó el que s’enfosqueix, ~
462 4, 5 | resta pres el cor a aquelles veus que canten ~Al lluny, encara,
463 4, 2 | barca de cada cosa i de cada vida Dorm, dins la massa d’ombra
464 4, 6 | ignoràncies en les nostres vides però tantes esperances, ~
465 4, 6 | raigs ~Des de l’alba en els vidres, en l’espill, ~Tantes ignoràncies
466 Verit, 2 | un país que tu estimaves. Vinc, ~Eternament, però, pels
467 4, 5 | És veritat que ja hem viscut ~L’hora en què hom veu apagar-se,
468 4, 4 | aquesta terra en pau, gire la vista, ~Travesse les cambres del
469 ALaCl, 2 | franquejar la mort per tal de viure, ~La més pura presència
470 4, 5 | que s’acaba, ~Si àdhuc hom vol que reaparega l’alba, ~Tant
471 4, 3 | flors, O allò que un déu volia, per a una festa Que donaria,
472 QueAga, 2| Paraula a vora meu ~Què cercar sinó el
473 ALaCl, 1 | una matèria, Una inerta vorada més enllà de tot cant.
474 3, 3 | capvespre que esborra les vorades, ~Com el vent del capvespre
475 4, 4 | serenes en el llot. ~No vull saber la pregunta que munta ~
|