A la claror profunda li cal per a aparéixer
Una terra batuda, cruixidora de nit.
És d’un bosc tenebrós que s’exalta la flama.
A la parla mateixa li cal una matèria,
Una inerta vorada més enllà de tot cant.

Et caldrà franquejar la mort per tal de viure,
La més pura presència és una sang vessada.