Quina paraula ha sorgit prop de mi,
Quin crit es forma en una boca absent?
Amb prou pena si sent cridar vers mi,
Amb prou pena si note l’alé que m’anomena.

Tanmateix aqueix crit cap a mi ve de mi,
Sóc tapiat dins de ma extravagància.
Quina divina o quina estranya veu
Hauria consentit d’habitar-me el silenci?