Si aquesta nit és altra que la nit,
Renaix, llunyana veu benèfica, desperta
L’argila més feixuga on el gra haja dormit.
Parla: jo no era més que terra delerosa,
Heus ací els mots, per fi, de l’alba i de la pluja.
Però parla i jo siga la terra favorable,
Parla si açò és encara un dia soterrat.