Part, Estrofa

 1 SocDins   |     bell ~Els meus ulls mai no es cansen de mirar els arbres ~
 2 SocDins   |  finestra de la infermeria ~No sent l’olor dels medicaments ~
 3 SocDins   |    els clavells ~La qüestió no és que estic empresonat ~
 4 SocDins   |   empresonat ~La qüestió és no rendir-se ~Vet ací.~ ~
 5 LaXiq, 1  |  les portes ~Però vosaltres no em podeu veure ~Un xiquet
 6 LaXiq, 1  | podeu veure ~Un xiquet mort no es veu ~
 7 LaXiq, 2  |     anys ~Els xiquets morts no creixen ~
 8 LaXiq, 4  |                    Per a mi no demane res  Volent i tot,
 9 LaXiq, 4  |   demane res  Volent i tot, no em podeu amanyagar ~Una
10 LaXiq, 4  |     ha cremat com un paper ~No menja caramels ~
11 LaXiq, 5  |  signeu ~Perquè els xiquets no siguen assassinats ~i que
12 SEsdev    |       I que és possible que no ens tornem a alçar de la
13 SEsdev    |      Bé que siga impossible no sentir la tristesa ~De partir
14 SEsdev    |    hem de viure ~Com si mai no haguéssem de morir. ~S’enfredarà
15 SEsdev    |    freda tenebra infinita, ~No com una bola de neu, no
16 SEsdev    |     No com una bola de neu, no com un núvol mort: ~Com
17 SobreVi, 1|     de fora o de més enllà ~No has de tenir cap altra cosa
18 SobreVi, 2|  homes ~Els homes a qui mai no els hauràs vist el rostre ~
19 SobreVi, 2|     a morir tot sabent ~Que no hi ha res més bell ni més
20 SobreVi, 2|    anys plantaràs oliveres ~No perquè hagen de ser per
21 SobreVi, 2|     perquè, tot i témer-la, no creuràs en la mort ~Sinó
22 SobreVi, 2|     en la mort ~Sinó perquè no tens cap altra cosa a fer
23 ElNog, 1  |     veta a veta ~Això ningú no ho sap, ni tu, ni tan sols
24 ElNog, 3  | parc de Gulhane ~Això ningú no ho sap, ni tu, ni tan sols