Part, Estrofa

 1 SocDins   |       de desig ~El món és bell ~Els meus ulls mai no es cansen
 2 SocDins   |       mai no es cansen de mirar els arbres ~Els arbres tan verds,
 3 SocDins   |     cansen de mirar els arbres ~Els arbres tan verds, els arbres
 4 SocDins   |   arbres ~Els arbres tan verds, els arbres tan plens d’esperança ~
 5 SocDins   |       lloc deuen haver esclatat els clavells ~La qüestió no
 6 LaXiq, 2  |       continue tenint set anys ~Els xiquets morts no creixen ~
 7 LaXiq, 3  |       Se’m van cremar de primer els cabells ~Després les mans
 8 LaXiq, 3  |     cabells ~Després les mans i els ulls ~Em vaig tornar un
 9 LaXiq, 5  |  Signeu-me aquí, signeu ~Perquè els xiquets no siguen assassinats ~
10 Potser, 3 |                  Als voltants, ~els paviments il·luminats ~d’
11 Potser, 3 |          d’una nit perfecta. ~I els passos ~De gent nova ~Que
12 SEsdev    |         S’esdevé que estem vora els cinquanta anys ~I encara
13 SEsdev    |        hem de seguir vivint amb els de fora, ~Amb els homes,
14 SEsdev    |    vivint amb els de fora, ~Amb els homes, els animals, els
15 SEsdev    |        de fora, ~Amb els homes, els animals, els conflictes
16 SEsdev    |         els homes, els animals, els conflictes i els vents, ~
17 SEsdev    |       animals, els conflictes i els vents, ~És a dir, amb tot
18 SobreVi, 2| disposat a morir perquè visquen els homes ~Els homes a qui mai
19 SobreVi, 2|       perquè visquen els homes ~Els homes a qui mai no els hauràs
20 SobreVi, 2|          Els homes a qui mai no els hauràs vist el rostre ~I
21 ElNog, 2  |       fulles s’estremeixen, com els peixos en l’aigua ~Les meues
22 ElNog, 2  |  Istanbul ~Les meues fulles són els meus ulls, mire encisat ~
23 Viure, 1  |        Babu: ~el cor ~el cap ~i els braços de l’home ~furgant