Part, Estrofa

 1 SocDins   |        dins la llum que arriba ~Les meues mans són totes plenes
 2 SocDins   |       Un sender s’allunya entre les moreres ~Jo sóc a la finestra
 3 LaXiq, 1  |         la teua porta, ~A totes les portes, a totes les portes ~
 4 LaXiq, 1  |       totes les portes, a totes les portes ~Però vosaltres no
 5 LaXiq, 3  |     primer els cabells ~Després les mans i els ulls ~Em vaig
 6 Potser, 2 |    encara visc, ~Em recolzaré a les parets ~A cada cantonada
 7 Potser, 2 |     parets ~A cada cantonada de les places de la ciutat ~I tocaré
 8 Potser, 2 |      ciutat ~I tocaré el violí ~Les vesprades de festa ~Per
 9 SEsdev    |          I esperarem impacients les últimes notícies del diari. ~
10 SEsdev    |        més per a veure obrir-se les portes de ferro. ~Tanmateix,
11 SEsdev    |   aquest món, una estrela entre les estreles, ~Per altra banda
12 SEsdev    |          Per altra banda una de les més petites de l’univers, ~
13 SobreVi, 2|   extrem ~Que, per exemple, amb les mans lligades contra el
14 AvuiEs    |         Què importen ara mateix les onades que el meu anhel
15 ElNog, 2  |   noguer en el parc de Gulhane ~Les meues fulles s’estremeixen,
16 ElNog, 2  |      com els peixos en l’aigua ~Les meues fulles són suaus com
17 ElNog, 2  |         estimada, per a eixugar les teues llàgrimes ~Les meues
18 ElNog, 2  |    eixugar les teues llàgrimes ~Les meues fulles són les meues
19 ElNog, 2  | llàgrimes ~Les meues fulles són les meues mans, tinc cent mil
20 ElNog, 2  |       mil mans, toque Istanbul ~Les meues fulles són els meus
21 ElNog, 2  |     ulls, i contemple Istanbul ~Les meues fulles glateixen,
22 Viure, 1  |       braços de l’home ~furgant les entranyes de la terra ~han