Part, Estrofa

 1 SocDins   |        verds, els arbres tan plens d’esperança ~Un sender s’allunya
 2 Potser, 1 |              Potser jo ~Molt abans d’aquell dia ~En engrunsar-se
 3 Potser, 1 |           Potser jo ~Molt després ~d’aquell dia ~seré viu ~amb
 4 Potser, 2 |                I jo, ~Molt després d’aquell dia, ~Si encara visc, ~
 5 Potser, 3 |         els paviments il·luminats ~d’una nit perfecta. ~I els
 6 SEsdev    |          tristesa ~De partir abans d’hora, ~Riurem encara amb
 7 SEsdev    | bocaterrosa i morir. ~Tot això hem d’acceptar-ho amb coratge ~
 8 SEsdev    |            Com una nou buida. ~Des d’ara mateix cal patir per
 9 SEsdev    |              Cal que en sentim des d’ara la tristesa, ~Que tant
10 SobreVi, 2|            unes grans ulleres ~Has d’estar disposat a morir perquè
11 ElNog, 1  |          Sóc amerat de mar, núvols d’escuma per damunt del meu
12 Viure, 1  |         terra ~han creat tals déus d’acer amb ulls de foc ~que
13 Viure, 1  |            poden arrasar la terra ~d’una punyada. ~
14 Viure, 2  |            l’altre ~damunt l’arena d’or cantar l’aigua estelada. ~
15 Viure, 3  |             sentint-lo com un cant d’amor, ~sorprenent-se com